Mercedes Azpilicueta (nascuda en La Plata, Argentina el 1981) és una artista visual i de performance que viu i treballa entre Amsterdam i Buenos Aires. La seva pràctica artística reuneix diversos personatges del passat i del present, que es manifesten com a veus, formes, textos, petjades i records en les seves obres de múltiples capes. Denominant-se a si mateixa “investigadora deshonesta”, Azpilicueta navega a través de'un gran ventall de referències i camps de coneixement; des de la història de l'art a la música popular, de la literatura a la cultura de carrer, enamorant-se de figures i trajectòries dissidents —feministes, queer, migrants, exiliats— que aguaiten en els seus guions, actuacions i vídeos. No obstant això, el seu treball mai es deixa portar per la freda reverència o la fascinació pels arxius. En comprometre el cos amb tots els seus defectes i potencialitats —el seu propi, el de les seves muses i col·laboradors, el dels espectadors, però també cossos fantasiats— Azpilicueta abraça tant la seva fragilitat com la seva capacitat de resistència i cura.
Més específicament coneguda per les seves obres escèniques i basades en el llenguatge, la pràctica de Mercedes Azpilicueta ha evolucionat en els últims anys cap a l'exploració de les possibilitats teatrals de l'escultura i la instal·lació. No obstant això, els objectes que produeix no han de donar-se per descomptats, ja que sempre tenen el potencial d'activar-se de diverses formes. Podrien traduir-se com a partitures, escenografies, accessoris, dispositius mnemònics o registres, disfressats d'escultures. Sovint assumeixen funcions diferents segons el seu context d'aparició i viatgen alegrement d'una obra a una altra. La fabricació d'aquests objectes solen implicar tècniques “pobres”, manuals o artesanals que sovint s'associen amb el treball domèstic de les dones i amb coneixements subalterns, com cosir, brodar o tenyir. Els materials són reciclats o naturals (làtex, cuir, llana, seda, cera) i afegeixen una altra capa d'històries als objectes: la de la circulació de recursos i coneixements sovint adquirits a través de l'explotació violenta dels éssers humans i la naturalesa.