White Skin

NoguerasBlanchard es complau a presentar la primera exposició en la nova ubicació de la galeria a L’Hospitalet de Llobregat. Amb l’ambició de presentar treballs fonamentals d’artistes consolidats, la nova programació de NoguerasBlanchard a L’H presentarà 4 exposicions per temporada. White – Skin, de Mladen Stilinović (Belgrad, 1947) és la primera presentació a Barcelona dels treballs realitzats per l’artista el conflicte dels Balcans. Creats entre 1990 i 1995, pertanyen a les sèries White Absence i Skin, d’aquí el nom que pren l’exposició.

Mladen Stilinović va realitzar aquests treballs durant la guerra a Croàcia en resposta a aquesta situació, quan l’artista es va veure incapaç d’establir cap empatia amb els factors polítics del. Aquestes obres, de caràcter introvertit i basades en l’experiència individual reflecteixen impotència. Stilinović sempre ha treballat sobre el llenguatge, sobretot amb l’impacte directe del llenguatge de la política en el llenguatge de la vida quotidiana i l’art. En el seu univers, el llenguatge representa la violència de forçar a l’individu a pertànyer a una comunitat lingüística amb totes les regles i constriccions que suposa aquesta pertinença per la seva subjectivitat. Les obres blanques no contenen res subversiu; son poètica i, abstenint-se de la política, es parla d’allò del què hom ha de guardar silenci.

En referència a un poema de Jorge Guillén, “Busca el món una blanca, total, perenne absència?” Mladen Stilinović va titular aquest treball White Absence. Quin és el color del dolor?, l’artista es va preguntar a si mateix en la dècada dels 90, precisament al moment en què Croàcia era assolada per la guerra. “El blanc és el color del silenci, molt íntim, i el dolor és una cosa íntima”, diu l’artista, que propaga el blanc a través de pintures i objectes de manera que abasta diversos conceptes: el silenci, el buit, l’absència, el dolor, la pobresa i l’absurd… El que realment li interessa no és el contingut ideològic d’un tipus específic de poder, socialista o capitalista, sinó la neutralització dels dispositius de reproducció del poder com a tal i el seu efecte a nivell de l’individu. En aquest sentit, la seva concepció del poder- en termes de dolor i tristesa- pot ser llegida com Spinozista: l’entén fnamentalment com un obstacle per a efectual la potència de cada subjecte. Segons el propi Stilinović, “durant la guerra vaig emmudir en l’art i en altres situacions, i la mudesa és dolor”.

Les obres consisteixen en elements quotidians tacats de color blanc, de naturalesa fràgil, amb una pàtina obtinguda pel pas del temps que ha derivat en blancs trencats, groguencs o grisos. Stilinović exposa aquestes peces ordenades de manera similar als versos de Mallarmé.