Wilfredo Prieto

NoguerasBlanchard presenta la primera exposició individual a Espanya de Wilfredo Prieto (Sancti-Spiritus, Cuba, 1978). En el seu primer projecte realitzat fora de Cuba, Prieto converteix l’espai en una biblioteca atípica, amb uns 6.000 llibres de diferents formats i mides, on l’absència absoluta de la paraula escrita pretén captar l’experiència sensorial de l’espectador i al mateix temps plantejar una reflexió sobre la carència i el coneixement.

Prieto juga amb les expectatives del públic i crea un inesperat instant de sorpresa quan, a l’entrar a l’espai, aquest es troba amb llibres en blanc. La sensació d’estranyesa queda accentuada per l’ús de materials com la fusta dels prestatges o les taules d’estudi ja que recreen l’ambient acollidor i familiar de les biblioteques tradicionals.

Qualificat com un “minimalista pervers” per Gerardo Mosquera, comissari del New Museum a Nova York, Prieto pretén aquí articular continguts a partir de la reducció precisament d’aquests continguts. A la biblioteca blanca l’artista crea un espai on es plantegen conceptes que van més enllà d’una sàtira a la paradoxa de l’educació en un context de censura i carència contemporània i revela un contrapunt entre essència i aparença, tot engendrant contraposicions entre la forma i el contingut, el ple i el buit, el dir i el no dir.

Tradicionalment, les biblioteques han simbolitzat el coneixement i la saviesa; han estat llocs on només els escollits han pogut accedir a la cultura guardada gelosament en els llibres dels seus prestatges; espais semi-màgics en què es trobaven les claus per entendre l’univers. Wilfredo Prieto s’apropa als discursos expressats per Jorge Luis Borges o Umberto Eco en la recreació d’aquest univers del qual parteix l’experiència vital, ja sigui introspectiva o no.