Vitrina (Showcase)

María Teresa Hincapié

Barcelona
gen. 20 - abr. 06, 2015

Les seves accions plàstiques d’intens caràcter gestual i poètic posen de manifest problemàtiques de gènere, com l’opressió, la solitud i l’abandó.

NoguerasBlanchard es complau en presentar l’exposició Vitrina de l’artista colombiana María Teresa Hincapié nascuda a Armènia (Quindío) en 1956 i traspassada en 2008. Seguint les mostres d’Anna Bella Geiger i Lotty Rosenfeld, aquesta és la tercera d’una sèrie d’exposicions que s’inicia a l’espai de la galeria a Barcelona amb obres produïdes en la dècada dels setanta i vuitanta per artistes dones llatinoamericanes. La documentació d’una acció realitzada el 1989 és la base d’aquesta mostra.

Formada com a actriu i ballarina, el treball de María Teresa Hincapié es desenvolupa especialment en el camp del performance, sent una de les més destacades representants d’aquest gènere de les arts a Colòmbia. Les seves accions plàstiques d’intens caràcter gestual i poètic posen de manifest problemàtiques de gènere, com l’opressió, la solitud i l’abandó.

Sobre Vitrina, ha escrit Carolina Ponce de León: “Vitrina va ser realitzada per primera vegada en una vitrina de carrer al centre de Bogotà. Era bàsicament un acte anònim sense mitjans exteriors -càmeres, notícies de premsa, etcètera-, que legitimessin públicament aquesta intervenció urbana com a acte artístic. Durant vuit hores diàries, que són les reglamentàries d’un dia laboral, María Teresa Hincapié es dedicava a realitzar els oficis de neteja de la vitrina. El vidre que separava l’esfera privada de l’espai públic era transparència, barrera i pantalla de protecció de doble superfície. Els seus desplaçaments estaven marcats per gestos funcionals: ensabonar, esbandir, escombrar, i monòlegs íntims que es comunicaven cap a l’exterior a través d’inscripcions sobre el vidre, marcades amb el vermell-sang d’un pintallavis: grafits de la seducció alienada com a forma manifesta de les tensions que la violència psicològica, social o política exerceixen sobre la identitat del femení”. Realitzada juntament amb l’artista José Alejandro Restrepo en la Trobada Llatinoamericana de teatre popular, la pròpia artista va expressar: “em vaig inspirar en les senyores que van a netejar vidres en aquests locals. És alguna cosa que és molt usual de veure. Vaig usar un davantal blau, guants, tots els complements necessaris, però pensava que malgrat ser un ofici tan mínim, tan insignificant, podia convertir-se en una festa. Fou com dir avui vaig a embogir, vaig a netejar de manera diferent els vidres, avui vaig a jugar. Va aparèixer aquest llapis labial que em semblava molt bufó. M’acordo que quan li donava petons a la vitrina, els xofers dels busos paraven i em manaven petons també, això es va tornar molt bonic. Va ser com realçar el bell que és ser dona. Tot aquest món comú i corrent em feia buscar en la meva pròpia seguretat, la meva pròpia noblesa, la meva feminitat”

María Teresa Hincapié (Colòmbia 1956-2008) es va formar com a ballarina i actriu, va estudiar teatre experimental a França, i tècniques de dansa contemporània a Indonèsia, Índia i Japó. A partir d’una col·laboració amb Álvaro Restrepo el 1986 fusiona el teatre amb les arts visuals. Ha realitzat performances en les biennals de l’Havana (1991), São Paulo (1996 i 2006) i Venècia (2005). La seva obra s’ha vist en prestigioses institucions com Musée d’Art Moderne (Paris), MNCARS (Madrid), IVAM (València) o Philip Frost Art Museum (Miami).

Agraïm la col·laboració de Casas Reigner, Bogotá.

Read more

Obres

María Teresa Hincapié
Vitrina

1989
Vídeo d'un canal
Dimensions variables

Rebre més informació d'obres disponibles de María Teresa Hincapié

DRAG