Marine Hugonnier

Nogueras Blanchard presenta la nova producció de Marina Hugonnier, Travelling Amazònia. Aquest projecte consisteix en una pel·lícula i diverses sèries fotogràfiques que sorgeixen de la seva investigació en la geografia i història de Brasil. Travelling Amazònia tanca la trilogia formada per Ariana, 2003 i The last tour, 2004 on Hugonnier explora la relació entre el paisatge i la història.

Després d’un viatge a Afganistan amb un equip de rodatge (Ariana) i una excursió en globus sobre el Matterhorn (The Last Tour), Hugonnier s’endinsa en el cor de la selva amazònica del Brasil per filmar Travelling Amazònia. L’eix narratiu de la pel·lícula se centra en la construcció de l’autopista trans-amazònica, una obra teutónica concebuda pel govern brasiler en la dècada dels setanta per establir una ruta de comerç que vinculés la costa atlàntica i la pacífica. Aquest ambiciós pla de recolonització de la selva amazònica va ser abandonat després d’uns anys, havent desplaçat als indígenes les comunitats estaven situades prop del traçat de construcció i suposant un gran fracàs social, econòmic i ecològic. Hugonnier proposa una visió d’aquesta història a través dels testimonis de diversos personatges i del seu retrat del paisatge que envolta l’autopista abandonada.

Travelling Amazònia està fortament informat per l’interès de Hugonnier en el moment històric quan les arts de la memòria de l’Edat Mitjana desapareixen i, a la Florència del segle XVI, s’elabora un nou sistema de representació amb la invenció de la perspectiva. En l’Edat Mitjana es concebia l’espai pictòric com un lloc imaginari i homogeni que romania entre els cossos i creava una unitat amb ells. La invenció de la perspectiva imposa un sistema de representació que racionalitza i mesura l’espai mitjançant línies divisòries, aïllant l’individu en una nova realitat fragmentada. Hugonnier analitza la perspectiva en el context dels grans descobriments territorials, la invenció de la cartografia i la impremta, i la determinació occidental d’imposar les seves pròpies regles i racionalitzar l’univers.

En Travelling Amazònia, l’objectiu d’Hugonnier i el seu equip és de reconstruir una perspectiva mitjançant la construcció d’uns rails i un “travelling” amb els mateixos materials emprats en la construcció de l’autopista. La linealitat del travelling reconstrueix la línia que traça l’autopista a la selva i reivindica l’hegemonia de la perspectiva com a operació política per a la representació de poder i l’efecte d’aquesta sobre l’individu i la seva relació amb la natura. Els discursos dels personatges en la pel·lícula de Hugonnier s’articulen al voltant d’una descripció del paisatge en el qual habiten: una linea fragmentada i infinita que apareix i desapareix, que gairebé no és real. El contrast entre la desolació dels personatges i l’exuberant bellesa del paisatge evidència encara més la fragmentació entre l’espai i el subjecte. L’última presa des del travelling es realitza al vespre quan ja no es veu el paisatge, convertint l’intent de Hugonnier de reconstruir un punt de vista en un gest absurd. Com apunta Carlos Molina en el catàleg Els usos de la imatge: Fotografia, film i vídeo a la col·lecció Jumex: “L’estructura visual de les seves pel·lícules situa l’espectador dins de la seva narrativa per mitjà de dues estratègies plàstiques: el ritme i el contrast. Les imatges se succeeixen amb aparent ambigüitat i en les preses no hi ha fons ni primer pla; el representat és mes bé la circumstància. No hi ha detalls ni objectes principals; es tracta de reconstruir l’atmosfera d’una reflexió sobre el que s’ha observat. Malgrat pretendre oferir una mirada objectiva panoràmica desproveïda d’un discurs polític i preconcepcions estètiques, la pel·lícula no podria estar més compromesa amb una revisió del colonialisme i una crítica a la globalització “. L’exposició també compta amb tres treballs fotogràfics la narrativa complementa la pel·lícula. Wednesday i Thursday busquen reproduir el moment exacte del descobriment del Brasil pel navegant portuguès Pedro Alvares Cabral. Cabral va albirar la Muntanya Pascoal en la nit del dimecres 22 d’abril de 1500 i va haver d’esperar fins al matí següent per confirmar la seva visió. Beach of the new world mostra el punt geogràfic exacte on van desembarcar Cabral i la seva tripulació. Hugonnier al·ludeix a aquest espai temporal en la història quan els ideals, creences i paisatges imaginaris del Nou Món van captivar per útlima vegada la consciència occidental. En Travelling Amazònia Hugonnier mostra com l’encarnació d’aquests ideals en el món contemporani es consolida per servir fins imperialistes.

Marine Hugonnier (Paris, 1969) té una reconeguda trajectòria internacional i ha participat en les següents exposicions: T1 Torinotriennale, Castello di Rivoli Museo d’Art Contemporània / GAM Galleria Civica d’Art Moderna, Torí / Fondazione Sandretto Re Rebaudengo, Itàlia; Universal Experience: Art, life and the tourist eye, MCA Chicago, USA / Hayward Gallery, London / MART, Trento, Itàlia; British Art Show 6, Hayward Gallery touring exhibition; Utopia Station, 50 Biennal de Venècia, Itàlia (2003); Cinema i gairebé cinema, MNCARS, Madrid (2003). Entre les seves exposicions individuals destaquen: Centre for Curatorial Studies, Bard College, Nova York (2005); Kunst-Werke, Berlin (2004); Dundee Contemporary Arts, Dundee, Escòcia (2004); CGAC, Santiago de Compostel·la (2001).

Actualment Marina Hugonnier viu i treballa a Londres.

La pel·lícula Travelling Amazònia és una coproducció de: Max Wigram Gallery (Londres), NoguerasBlanchard (Barcelona), Marthe Hummer Bradley i The Arts Council, England. L’exposició compta a més amb la col·laboració del British Council, Barcelona i l’Institut Français, Barcelona.