Anne-Lise Coste

En la seva Historia Natural, Plinio el Vell relata el mite de l'origen de la pintura a conseqüència d'una absència. Kora, filla del terrissaire Butades, a Corint, amb un carbonet i seguint l'ombra projectada a la llum d'una espelma, va traçar en una paret la silueta del cap del seu amant, que estava a punt de marxar-se, per a així conservar la seva imatge, o potser, com dicta la tradició primitiva, també la seva ànima. Per a Derrida el dibuix emergeix de l'absència i de la invisibilitat, de la necessitat de representar alguna cosa que existeix només en la memòria: quan Kora dibuixa la silueta del seu amant no el veu, desapareix de la seva mirada per a fixar el traç, la imatge ve de la memòria que en invocar-se desfà al model remetent-lo com a absència.

És just aquesta condició dislocada -entre veure el que es vol representar i no veure-ho- el que porta a Anne-Lise Cost a produir la sèrie Vessels, 2019 (atuells), que es presenta en Thinking of you (body and soul). Una certa melancolia tenyeix la mostra, en la qual figures primàries l'avaluació significativa de les quals no entenem del tot, però podem seguir en termes emocionals, es repeteixen fent-nos còmplices del món interior de Cost amb una sensibilitat tan esquinçadora com poètica. En el traçat d'aquesta sort de cossos es pot veure la mà de l'artista arrossegant la pintura: és la mateixa Anne-Lise Cost l'única que no ha desaparegut en aquestes obres de solitud immensa.

El dibuix té un pes fonamental en el treball d'Anne-Lise Cost, a través del qual retrata un univers basat en els seus codis idiosincràtics, sent la seva imaginació i el quotidià la matèria primera que inspira les seves obres. En Vessels Cost incorpora a més un caràcter performatiu a aquest impuls de pintar nascut de la desaparició. Igual que Ana Mendieta va fer en els seus Sandwomen (dones de sorra), Cost utilitza el seu propi cos per a descriure les formes d'altres cossos (potser el seu propi), combinant rituals primaris amb arqueologies sentimentals.

En Thinking of you (body and soul), aquestes arqueologies adopten alhora que cossos la forma de naturaleses mortes, natures mortes o still life -nom dependent de la tradició o país en la qual ens trobem-. John Berger va apuntar en una conferència impartida en el Museu del Prado en 1999 dedicada a les natures mortes de la col·lecció que tal vegada el veritable tema d'aquestes pintures era l'infinit de la foscor posterior, en la qual tot s'esvaeix; no obstant això, en les obres d'Anne-Lise Cost, igual que a Corint quan s'esgota la flama i tot és foscor, queda aquesta línia tallant el buit com un ganivet, separant-se de l'oblit mitjançant una prima línia: la del perfil que suplirà la imminent absència.

Anne-Lise Cost va néixer en Marignane, França, en 1973. En l'actualitat viu i treballa en Orthoux, França.

Entre les seves exposicions recents s'inclouen: Sors le monde, La FabriC, Fondation Salomon Art Contemporain, Annecy, França (2019); Ton Crâne, Mon Crâne, Galeria Reinhard Hauff, Stuttgart, Alemanya, (2018); Entusiasmi, El repte i l´obstinació en la Collecció MACBA, MACBA, Barcelona, (2018); Inside Intensity The Anniversary Xou, Museum Kurhaus, Kleef, Alemanya (2017); Things are getting better all the time…, Helmhaus, Zurich, Suïssa (2017); La conquête de l’espace, la xuti donis feuilles, els neiges éternelles, l’avancée donis déserts, la puce électronique, Ellen de Bruijne Projects, Amsterdam, Holanda (2017); ONLY LOVERS, Le Coeur Paris, París, França (2015); Blackboard-White page!, Kantonsschule Zürich Nord, Zurich, Suïssa (2014); Critical Episodes (1957-2011). Col·lecció MACBA, Caixaforum, Barcelona, Espanya (2013); Laat je haar neer (Let Your Hair Down), Boijmans van Beuningen Museum, Rotterdam, Holanda (2013).