Christopher Knowles

NoguerasBlanchard continua amb el cicle expositiu The Story Behind, comissariat per Direlia Lazo en l’espai de Barcelona. Typing de l’artista Christopher Knowles (1959, Nova York) és la cinquena presentació d’aquesta programació. Prèvies presentacions van incloure obres de Lisa Oppenheim, Haris Epaminonda, Tatiana Mesa i Francesco Arena.

Gran part de l’art contemporani es recrea en el relat sobre si mateix, en històries que intervenen entre l’obra i l’espectador ja sigui per transmetre la intenció de l’artista, explicar el procés de treball que subjeu en les imatges o fer-se ressò de les interpretacions més encertades. Narrar, explicar, explicar tot l’univers interpretatiu que envolta allò que presenciem s’ha convertit en un element més de les obres. El cicle The Story Behind presenta un grup d’obres on històries, ja siguin fictícies o reals, donen cos a aquest món oral i paral·lel que acompanya a les imatges.

En una ocasió el dramaturg i director de teatre nord-americà Robert Wilson va comentar: “Tot el que fa Christopher Knowles té sentit però no en la manera a la qual estem acostumats”. Diagnosticat amb un trastorn de l’espectre autista, Knowles va ser una de les figures claus de l’avantguarda novaiorquesa de finals dels setanta en part a causa de la seva freqüent col·laboració amb les produccions teatrals de Wilson.

L’obra de Knowles comprèn dibuixos realitzats a màquina d’escriure, pintures i enregistraments d’àudio que varien des de l’enregistrament comentat de llistes musicals d’èxit a poemes o frases rítmiques compostes per ell mateix. La seva condició autista adverteix el perquè de les seves composicions mil·limetrades, on res és resultat de l’atzar sinó d’una conscient i predeterminada distribució de signes que es tradueixen en figures abstractes o recognoscibles. Els enregistraments per la seva banda revelen una altra aresta del vast univers d’obsessions que nodreix el seu enginy: la repetició. En una de les peces d’àudio de l’exposició, Knowles reitera durant més de 10 minuts el nom del president nord-americà Dwight Eisenhower al mateix temps que comenta altres detalls com que era el president número 34 d’Estats Units o el partit al que pertanyia. Durant els primers minuts la repetició és gairebé mimètica, d’entonació pausada i lineal, amb un to gairebé cerimonial, no obstant això a mesura que avança l’àudio la modulació de la veu varia a un to més casual, amb notes d’humor. En 1978 John Ashbery va escriure en el New York Magazine sobre la primera mostra personal de Knowles: “Sembla que Christopher (Knowles) li està donant al món una lliçó necessària: que en l’art és possible ser negligent i rigorós al mateix temps.”

L’exploració entorn de la repetició es dóna igualment en els seus intricats dibuixos –coneguts com “typings”– realitzats entre els anys setanta i vuitanta amb una màquina d’escriure elèctrica. En ells Knowles representa episodis de la seva vida diària a través de frases i paraules, en altres casos reprodueix poemes de la seva autoria o construeix detallats patrons geomètrics a força de la lletra “c”, inicial del seu nom. Els “typings” tricromàtics de Knowles, alguns d’ells presents en aquesta exposició, van ser publicats assíduament en periòdics, revistes i catàlegs de l’època i es consideren peces històriques.

Christopher Knowles viu i treballa a Nova York.

Exposicions recents inclouen: Gavin Brown’s enterprise, Nova York (2013); Correspondences, Galerie Martin Janda, Viena (amb Karl Holmqvist, comissariat per Matthew Higgs) (2009); Gavin Brown’s enterprise, New York (2004). Entre 1978 i 1979 va realitzar diverses mostres personals que li van valer el reconeixement en l’avantguarda novaiorquesa, entre elles: Everyday Business, Open Eye Theater; Red and Green, About Earth & Universes: paintings by Christopher Knowles i Typing Work, aquestes últimes a la Holly Solomon Gallery. Entre les exposicions col·lectives en les quals ha participat s’inclouen: Merci Mercy, 980 Madison Avenue, Nova York (2013); Ecstatic Alphabets/Heaps of Language, MoMA, Nova York (2012); En el primer cercle, Fundacio Antoni Tapies, Barcelona (2011); Poor. Old. Tired. Horse, Institute of Contemporary Arts, Londres (2009); Visions of the Frontier, comissariada per Robert Wilson, Institut València d’Art Modern (2009); Glossolalia: Languages of Drawing, Museum of Modern Art, Nova York (2008); Get Lost: Artists Map Downtown New York, New Museum Project, Nova York (2007); Learn to Read, Tate Modern, Londres (2007); Extraordinary Rendition, NoguerasBlanchard, Barcelona (2007).

Agraïm la col·laboració de Gavin Brown’s Enterprise, Nueva York.