Andrea Büttner

NoguerasBlanchard dóna continuació al cicle expositiu The Story Behind al seu espai de Barcelona, amb la mostra Tische d’Andrea Büttner (1972, Stuttgart, Alemanya).

Gran part de l’art contemporani es recrea en el relat sobre si mateix, en històries que intervenen entre l’obra i l’espectador ja sigui per transmetre la intenció de l’artista, explicar el procés de treball que subjeu en les imatges o fer-se ressò de les interpretacions més encertades. Narrar, explicar, explicar tot l’univers interpretatiu que envolta allò que presenciem s’ha convertit en un element més de les obres. El cicle The Story Behind presenta un grup d’obres on històries, ja siguin fictícies o reals, donen cos a aquest món oral i paral·lel que acompanya a les imatges.

En les obres d’Andrea Büttner s’estableix una relació dialógica entre l’exposat i l’ocult. Un procés que l’artista associa amb la vergonya. “La vergonya marca el llindar de la representació visual i al mateix temps és impossible de representar. La vergonya determina el que vam mostrar i el que ocultem, allò que exposem i el que amaguem. Per aquest motiu està íntimament relacionada amb el gest d’exposar, amb el judici estètic, amb les normes i convencions en les quals es mou el món de l’art.”

Una altra de les qüestions que aborda en el seu treball és la circulació del valor, les associacions afectives d’allò devaluat, la juxtaposició entre judici moral i l’estètica del judici així com diferents concepcions de la pobresa tant en l’art com en la societat. En paraules de Richard Birkett: la pobresa com a material, com a estat social i emocional de l’ésser que transcendeix la distància crítica, és l’essència de les relacions que s’estableixen en el treball de Büttner.

La instal·lació que presentem combina dues peces. Tische, 2013 consisteix en quatre taules d’ús quotidià sobre les quals Büttner desplega diversos materials com a imatges d’obres que en la Història de l’Art refereixen a la pobresa, el gana i la precarietat, entre elles Els menjadors de patates, 1885 de Van Gogh, Els picadores de pedra, 1850 de Courbet, Captaire amb vel, 1919 de Ernst Barlach i Captaires de Colònia, 1972 de Sigmar Polke, al costat de papers que als bancs s’utilitzen per embolicar les monedes i petites escultures en bronze modelades a partir d’excrements de zebra i palla. La segona peça és Tischreden (discursos de taula), 2013 un àudio on s’escolten discursos sobre pobresa, economia, art povera pronunciats en el sopar que es va oferir en la primera instal·lació d’aquesta peça en MMK Museum für Moderne Kunst de Frankfurt. Entre els oradors estava la comissària Carolyn Christov-Bakargiev, el teòric Franco ‘Bifo’ Berard i Lise Soskolne del col·lectiu activista W.A.G.I.

Prenent com a referència altres treballs com el presentat en la passada edició de Documenta –Little Sisters: Lluna Park Ostia, 2012, una video instal·lació que reflectia les activitats quotidianes d’una comunitat de monges–, l’obra de Büttner pot ser llegida com una sèrie d’estudis conductuals amb un interès particular en qüestions ètiques i socials relacionades amb la dignitat, la vergonya, la autoconsciencia i l’emancipació.

Andrea Büttner viu i treballa entre Londres i Frankfurt.Andrea Büttner (Stuttgart, 1972) va estudiar belles arts, història de l’art i filosofia. En 2010 va completar la seva tesi doctoral sobre la vergonya i l’art al Royal Collage de Londres, actualment exerceix a més com a professora de l’Acadèmia de Belles Arts de Mainz. Entre les seves exposicions personals recents s’inclouen: Andrea Büttner (Museum Ludwig, Colònia, 2014); BP Spotlight (Tate Britain, 2014); The Baff Centre (Canadà, 2014); Hidden Marriage (National Museum Cardiff, Gal·les 2014), Andrea Büttner (Milton Keynes Gallery, 2013), MMK Museum für Moderne Kunst (Frankfurt, 2012), The Poverty of Riches (Whitechapel Gallery, Londres). El 2011 va obtenir el premi per a dones Max Mara i ha participat en esdeveniments d’envergadura com Documenta 13 i la 29 Biennal de São Paulo.

Agraïm la col·laboració Hollybush Gardens, Londres.