Francesco Arena
The Story Behind | Pilastro
Barcelonade set. 5 - d’oct. 4, 2013

NoguerasBlanchard continua amb el cicle expositiu The Story Behind, comissariat per Direlia Lazo en l’espai de Barcelona. Pilastro de l’artista Francesco Arena (1978, Torre Santa Susanna, Itàlia) és la quarta presentació d’aquesta programació.
Gran part de l’art contemporani es recrea en el relat sobre si mateix, històries que intervenen entre l’obra i l’espectador ja sigui per transmetre la intenció de l’artista, explicar el procés de treball que subjeu en les imatges o fer-se ressò de les interpretacions més encertades. Narrar, explicar, explicar tot l’univers interpretatiu que envolta allò que presenciem s’ha convertit en un element més de les obres. El cicle The Story Behind presenta un grup d’obres on històries, ja siguin fictícies o reals, donen cos a aquest món oral i paral·lel que acompanya a les imatges.
L’històric i el personal s’entrecreuen incessantment en l’obra de Francesco Arena. Un primer acostament al seu treball ens remet a l’estètica minimal i povera, no obstant això elements com les dimensions o el pes de les seves instal·lacions revelen el seu interès per comentar críticament successos traumàtics i violents de la història recent italiana. Per aquest motiu un pis cobert de lloses les dimensions de les quals en total sumen 18,900 metres representi la distància que va caminar l’activista anarquista Giuseppe Pinelli el 12 de Desembre de 1969 abans de ser arrestat i assassinat (18.900 metri el seu ardesia (la strada vaig donar Pinelli), 2009); o que una barra de bronze de gairebé 9 metres de llarg equivalgui a la distància entre l’apartament on van ser tirotejats dos activistes per un grup d’extremistes de dreta i el cau de l’organització terrorista Brigate Rosse (Escombri del civico 8 al civico 9, 2011).
Sobre l’elecció de les seves referències històriques Arena comenta: “Quan trio un succés, no ho faig amb la finalitat d’intentar descobrir la veritat, sinó per captar una veritat, que començant pel fet en qüestió, es converteix en l’eina per observar la resta de les coses”.
Un altre vessant del seu treball utilitza el seu cos com a mesura que defineix la forma de les seves instal·lacions. Seguint aquesta línia, la peça Pilastro (2013) consisteix en una columna d’aparença inacabada l’altura de la qual coincideix amb l’altura que aconsegueix l’artista de puntetes. En cert sentit, Pilastro constitueix un autoretrat que aferma la presència de l’artista en l’espai intervingut.
La noció del retrat es reitera en diversos treballs recents de Arena. A Positivo di impronta sinistra con testa (Roosevelt),(2012) l’artista col·loca una mínima impressió en paper de la imatge de Roosevelt entre la impressió en metall de la petjada de la seva sabata esquerra. Amb similars notes d’humor i crítica solapada altres instal·lacions es converteixen en retrats de Churchill, Stalin i Eisenhower. Durant la inauguració l’artista realitzarà la performance In my beginning is my end, (2013) el títol de la qual és una frase extreta de la sèrie de poemes Quatre Quartets de T.S. Eliot.
Entre les exposicions individuals de Francesco Arena destaquen: onze mille cent quatre-vingt sept jour, Frac Champagne-Ardenne (2013); Ogni cosa a suo tempo – Capitolo V (amb Donen Rees) Basilica di Santa Maria Maggiore, Bèrgam (2013); Com’è piccola Milano, Peep-Hole, Milà (2011); Cratere, De Vleeshal, Middelburg, Holanda (2010); 3,24 mq, Nomas Foundation, Roma (2008). Les exposicions col·lectives inclouen: vice versa, 55 Biennale di Venezia, Pavelló Italià, comissariada per Bartolomeo Pietromarchi, (2013); Sotto la strada, la spiaggia, comissariada per Benoit Antille, Michele Fiedler, Andrey Parshikov, Fondazione Sandretto Re Rebaudengo, Torí (2012); La Storia che senar ho vissuto (testimone indiretto), Castello di Rivoli, Torino (2012); Il Belpaese dell’Art. Etiche ed Estetiche della Nazione, comissariada per G. di Pietrantonio M.C.Rodeschini, GAMEC, Bergamo (2011) i Els sculptures meurent aussi, comisariada per Lorenzo Benedetti, Kunsthalle Mulhouse, Mulhouse (2010).
Francesco Arena viu a Bari, Itàlia.
Agraïm la col·laboració de Monitor, Roma i de Bar Project, Barcelona.