The History of the Typewriter Recited by Michael Winslow

Ignacio Uriarte

Barcelona
gen. 21 - març 20, 2010

Conegut com l’”Home dels 10.000 efectes de so”, l’actor i comediant Michael Winslow (Loca academia de policía) posseïx l’habilitat d’imitar qualsevol so amb la seva veu. Convidat a participar a la pel·lícula, Winslow reprodueix el so dels teclats de màquines d’escriure des de l’any 1870 fins a 1980, fent un homenatge a “un so que és part de la banda sonora de les nostres vides”, però que amb la nova tecnologia ha estat relegat a l’oblit.

NoguerasBlanchard presenta la segona exposició a la galeria d’Ignacio Uriarte (Krefeld, Alemanya, 1972) a la qual mostra la seva darerra pel·lícula, The History of the Typewriter Recited by Michael Winslow (2009). Conegut com l’”Home dels 10.000 efectes de so”, l’actor i comediant Michael Winslow (Loca academia de policía) posseïx l’habilitat d’imitar qualsevol so amb la seva veu. Convidat a participar a la pel·lícula, Winslow reprodueix el so dels teclats de màquines d’escriure des de l’any 1870 fins a 1980, fent un homenatge a “un so que és part de la banda sonora de les nostres vides”, però que amb la nova tecnologia ha estat relegat a l’oblit.

Amb aquesta pel·lícula, Uriarte realitza la seva reflexió més profunda sobre la dialèctica de l’home i la màquina al mostrar la lluita de l’home per imitar a la tecnologia. Després d’escoltar els sons de més de tres mil màquines d’escriure de la Schreibmaschinenmuseum en Partschins, (Suïssa) i el Technikmuseum Deutsches de Berlín, Uriarte va registrar digitalment el so de 68 models, dels quals Winslow va ser capaç de reproduir 32. El seu intent exposa les limitacions de la veu humana i qüestiona el rol de la màquina a la societat moderna: la màquina entesa com una eina que facilita les tasques humanes o en el seu vessant més crític, causant de la mecanització de la vida i la desnaturalització a la qual ens diu.

La pràctica d’Uriarte es desenvolupa conceptualment entorn a un camp semàntic concret: els entorns artificials del món laboral. L’artista troba un profund simbolisme en accions quotidianes i anecdòtiques que ocorren al voltant de l’oficina. Prenent com a punt de partida materials usuals com els bolígrafs, programes de Microsoft Excel, màquines Xerox etc., o els petits moments creatius de la rutina administrativa -els dibuixos automàtics, arrencar una fulla d’un bloc o encadenar clips- l’artista posa de manifest el procés creatiu d’aquests materials i els gestos espontanis. Podem veure en la repetició sistemàtica i la seriació del mètode de treball com un nou mite de Sísif, metàfora del repetitiu i inútil que poden ser les empreses de l’home modern.

Partint de la història de les pràctiques conceptuals i minimalistes dels anys 60 i 70, artistes com Sol LeWitt, Hanne Darboven i Robert Ryman han estat referents en el seu treball. Uriarte assoleix un delicat equilibri entre el manual i el tecnològic, i fa de la seva obra un anàlisi sobre com la màquina és capaç de replicar allò humà -un error- i, alhora, l’home allò mecànic com una forma perfecta.

Selecció de les exposicions més recents: El tiempo que venga, Col·lecció IX, ARTIUM, Vitòria-Gasteiz (2009); Como simple como una línea o un círculo, Laboratori987, MUSAC, León (2008); Atasco de papel ” Inéditos “, Obra Social Caixa Madrid, Madrid (2008), 1 ª Mostra della Collezione nova FRAC Piemonte, Arca, Chiesi digues Sant Marco, Vercelli, Itàlia (2008); Der Autorität, Kunstverein, Arnsberg, Alemanya (2008); El dibujo por delante, CGAC, Santiago de Compostel·la (2007); Mirador07, Intermediæ / Escorxador, Madrid (2007); Processos Oberts 4, Terrassa (2007). Ha rebut beques de la Fundació Marcelino Botí de producció per a les Arts Visuals, Santander (2008), el MUSAC, León (2006) i CAM Creació Artística, Espanya (2007). Actualment viu i trevalla a Berlín.

Read more
Rebre més informació d'obres disponibles de Ignacio Uriarte

DRAG