Leandro Erlich

Nogueras Blanchard presenta la quarta exposició a la galeria de l’artista argentí Leandro Erlich (Buenos Aires, 1973). La democràcia del símbol i altres històries proposa interpretacions i reconstruccions d’escenaris que transcendeixen, il·lusòriament, l’aspecte físic de les obres mentre al·ludeix al caràcter fictici qual recorre l’obra de l’artista.

La poètica de Erlich ve associada a l’efecte de simulació, il·lusions òptiques i estratègies escenogràfiques que subverteixen la noció de la realitat com a construcció consensuada. La sensació de dislocació que la seva obra tendeix a generar en els espectadors funciona com un recordatori palpable que els paràmetres del món perceptiu en què ens movem són bastant més limitats del que creiem.

La instal·lació Brooms (2015) consisteix en l’emplaçament de dos escombres idèntiques recolzades entre si, creant la il·lusió de l’existència d’un mirall i continuant la seva investigació en les possibilitats visuals i conceptuals del reflex. Com és habitual en la producció artística de Erlich, l’espectador queda atrapat en un joc de diferents percepcions de la realitat. En paraules de l’artista, aquestes obres aspiren a crear profunditat en l’experiència banal dels espais quotidians. L’obra esdevé inquietant, estranya, a través de l’ús i manipulació del que ens és familiar. “Per tant, no és realment el surrealista, sinó el” real “que m’interessa. El” molt real “: l’ordinari i la forma en què concebem la nostra noció de la realitat. No hi ha millor lloc per qüestionar la realitat que en l’ordinari “.

En aquest joc d’associacions neix La democràcia del símbol, un dels projectes més ambiciosos dels últims anys, que queda il·lustrat en aquesta exposició, amb la maqueta La Punta. Erlich pren l’Obelisc porteño -icona de la Ciutat de Buenos Aires- com a eix central d’un projecte d’art públic monumental. La democràcia del símbol consta de dues parts; d’una banda, la intervenció directa en el monument fent desaparèixer el seu àpex i de l’altra, la reaparició d’aquest en l’esplanada de MALBA amb una reproducció a escala real. D’aquesta manera, fa possible l’accés al monument i descobreix els seus quatre vistes aèries que no estan a l’abast del públic. Artistes de diverses adscripcions estilístiques i filosòfiques, com observa Dan Cameron sobre Erlich, han utilitzat la il·lusió en la seva obra, atorgant a la vista una posició privilegiada com a porta d’ingrés al pensament racional, la contemplació filosòfica i la identificació d’interessos comuns (o oposats) ¨. A partir d’aquesta sèrie de supòsits, com el fet que gairebé ningú ha tingut l’oportunitat de gaudir de la vista des de la punta de l’obelisc de Buenos Aires, Erlich ens convida a participar d’aquesta experiència sense haver de elevar-nos del terra.

Una altra de les obres a la mostra, Pulled by the roots (2015) ens remet a una instal·lació creada per al ZKM a la ciutat de Karlsruhe, actualment assaltada per un projecte de construcció d’un tramvia subterrani. En aquest projecte Erlich planteja una reflexió sobre la innovació humana com un procés inorgànic i divorciat del món natural. La velocitat de la tecnologia i la dimensió cada vegada més virtual en què vivim només encoratja aquesta tendència a separar els nostres invents de la terra que ens sosté. La instal·lació Pulled by the roots (Aixecat per les arrels), posa en relleu aquesta tensió. Com a éssers vius en un planeta en constant canvi, mai no podem estar al marge del món orgànic; l’arquitectura que creem és part integrant del nostre entorn. Alhora, aquesta peça ens recorda la presència vital que roman per sota de les tones de metall i formigó de les nostres ciutats. Mentre considerem el nostre impacte en el món natural, ens recorda que la cultura humana i la natura estan íntimament lligats.

D’altra banda Maison Fond (2015) consisteix en la maqueta d’una instal·lació realitzada sobre l’esplanada de l’estació Gare du Nord a Paris. Aquesta impactant instal·lació, el títol es tradueix com a Casa Fosa, va ser creada en el marc de la 13º edició de la Nuit Blanche. Maison Fond, que fonèticament en francès sona com mes enfants (els meus fills), reflexiona sobre el que deixarem als nostres fills en el futur i es vincula subtilment amb la conferència mundial sobre canvi climàtic que va tenir lloc a París el novembre 2015.

Pel caràcter efímer de les instal·lacions de Erlich, les maquetes són testimoni d’aquells projectes que es van realitzar o els que finalment no es van poder dur a terme, quedant com el reflex artístic de tot el projecte. La democràcia del símbol i altres històries, és una mostra que reuneix obres que transcendeixen l’observable apropant l’espectador a una condició ontològica semblant a la utilitzada en la ficció. Atmosferes imaginàries que conviden l’espectador a contemplar, alhora que qüestionar, la naturalesa i construcció d’allò que percep.