Thank you, gracias

Després de la seva primera col·laboració en el Centre of Contemporary Art de Tel Aviv en 2014 reprenen el diàleg sobre les connexions possibles entre objectes, esdeveniments, obres d'art o artistes, una preocupació recurrent en la recerca de Schlesinger, qui en aquesta ocasió proposa l'amistat com un dels possibles criteris operants en la labor de curaduría. A diferència del seu primer projecte conjunt, en el qual tots dos van treballar en la conceptualització de les obres, en Thank you, gràcies els artistes han decidit no consultar-se prèviament, desconeixent les peces presentades per l'altre fins al moment del muntatge. Aquesta reflexió sobre l'obra a partir de l'altre suposa un exercici d'autoconeixement en el qual tots dos artistes creen un sol cos (expositiu) imaginant l'obra de l'altre sobre la base del que l'altre espera de la seva. Això provoca un joc de rols en el qual les qüestions d'autoria es dilueixen i on no queda clar qui construeix i qui està sent construït.

L'exposició permet aprofundir en la intertextualitat que subjeu a la producció de tots dos artistes, obligant-los a conviure sota unes condicions molt particulars, afavorint el sorgiment de connexions entre elements que a priori podien no tenir-les. Segons Schlesinger, Thank you, gràcies permet generar un espai en el qual es descobreixen relacions entre els treballs de tots dos a partir de l'amistat, de les seves converses, de les exposicions passades, de la similitud dels objectes utilitzats –com el pal o l'ampolla–, malgrat les diferents tècniques de les quals se serveixen. Fins i tot si aquests nexes no es trobessin, el procés resultaria igualment positiu, dotant de riquesa al projecte.

La connexió entre Schlesinger i Prieto subsegueix a l'acostament humorístic i inventiu similar respecte als materials quotidians. Tots dos pertanyen la mateixa generació i també comparteixen la mateixa articulació de l'art conceptual, allunyant els objectes de la seva funció inicial, del seu context o de la seva forma natural a través d'operacions poètiques. Aquí, no interessa l'acabat perfecte sinó el fet que els artistes adopten estratègies similars a les del bricoleur del qual parlava Levi-Strauss. Generen una nova enginyeria del readymade sotmetent els objectes a un petit contratemps, duplicant així la seva potència com a objectes artístics.

Agraïm la col·laboració a Dvir Gallery, Tel Aviv/Brussel·les.