Shimabuku’s Fish and Xips s’articula al voltant d’un projecte presentat en l’última Biennal de Liverpool, on Shimabuku ofereix una re-interpretació del plat tradicional britànic.
Nogueras Blanchard presenta la segona exposició individual de Shimabuku (Kobe, 1969). Shimabuku’s Fish and Xips s’articula al voltant d’un projecte presentat en l’última Biennal de Liverpool, on Shimabuku ofereix una re-interpretació del plat tradicional britànic.
El viatge és un element fonamental en la pràctica de Shimabuku i conforma el fil narratiu sobre el qual es desplega la seva obra. El seu interès se centra en viatjar a llocs nous i trobar noves formes de connectar a grups dispars dins d’una comunitat a través d’històries i llegendes locals. Shimabuku entén l’art com un joc fantàstic on les persones es converteixen en jugadors, tant dins com fora de la institució artística, qüestionant d’aquesta manera distincions i jerarquies establertes així com la funció de l’art contemporani a la vida quotidiana.
El treball de Shimabuku relata contes extraordinàriament imaginatius basats en mites i costums locals. Els projectes, majoritàriament de caràcter processual i basats en la performance, es desenvolupen en el context de comunitats locals i compten amb la participació activa (moltes vegades espontània) del públic. Shimabuku estableix relacions entre elements aparentment distants, com representen aquí el peix i el tubercle. Filmat sota el mar, veiem com els peixos s’apropen curiosos a una patata que també va surant sota l’aigua. Shimabuku explica com la seva idea per a realitzar Shimabuku’s Fish & Chips va sorgir perquè a Anglaterra hi ha molts restaurants de fish & chips per tot arreu. Per a mi, la paraula fish & chips és totalment poètica. És gairebé com un poema, perquè allà passa una trobada surreal entre la patata de terra i el peix d’aigua. Per tant a Liverpool, vaig voler fer els meus propis fish & chips. “El projecte es va dur a terme amb un grup de ciutadans locals.
Entre les exposicions de Shimabuku destaquen: Laughing in a Foreign Language, Hayward Gallery, Londres (2008); The Door into Summer: The Age of Micropop, Art Tower Mito, Japan (2007); Orient i tròpic, Palácio das Artes, Belo Horizonte, Brazil (2007); How to live together, MAC: Museu d’Art Contemporani, Santiago, Xile (2007); I love art 8, Watari-Um, the Watari Museum of Contemporary Art, Tòquio, Japó; (2006); Berlin-Tòquio Tòquio-Berlin, Neue Nationalgalerie, Berlin (2006); Comença el joc, La Casa Encendida, Madrid (2006); International 06, Liverpool Biennial, Liverpool (2006); How to live together, 27th Biennal de Sao Paulo, Brazil (2006).
Properes exposicions inclouen un projecte individual a la Whitechapel Gallery, Londres.
Shimabuku viu a Berlín.