s/t (alfombra roja)

Wilfredo Prieto

Barcelona
oct. 04 - nov. 24, 2007

NoguerasBlanchard presenta la segona exposició individual a la galeria de Wilfredo Prieto (L’Havana, 1978). Una catifa vermella desplegada en línia recta sobre la longitud de l’espai conforma la instal·lació de Prieto.

NoguerasBlanchard presenta la segona exposició individual a la galeria de Wilfredo Prieto (L’Havana, 1978). Una catifa vermella desplegada en línia recta sobre la longitud de l’espai conforma la instal·lació de Prieto.

Prieto revela una posició crítica que resulta de la discreta modificació d’objectes mundans com plantes, vasos o ventiladors. Aquestes intervencions subtils resulten en una imatge mimètica en la qual el gest artístic és pràcticament imperceptible, mentre qüestionen de forma simple i directa les grans directrius de l’art, la política i l’economia contemporanis. Aquí, l’espectador descobreix si arriba a aixecar la catifa que acumula pols i brutícia a sota. Aquesta inesperada intervenció per part de l’espectador dimensiona l’espai d’una altra forma. El moment en què l’obra deixa de ser tangible i es converteix en oculta exigeix aquesta interacció física que transgredeix la concepció de l’espai galerístic i de la mateixa obra d’art. Així, Prieto adopta una posició pràcticament de “no intervenció” i es reafirma en la seva pràctica artística habitual: “Manejo la possibilitat de l’obra de camuflatge, l’obra oposada. Ho percebo com un exercici de recol·lector o arqueòleg, que troba l’obra feta o que troba significats a la realitat, com a artista faig la mínima operació possible, tractant de ser força curós amb aquests moviments al portar una obra a un context que està dissenyat, per consens, per a llegir art”.

En una altra clau de lectura, la catifa vermella és un símbol visual de poder, relacionat amb el tracte conferit a dignataris, celebritats i personalitats d’alt rang. No és la primera vegada que Prieto recorre a objectes associats amb el luxe com per exemple diamants, un rellotge d’or, un sofà de pell o una ploma Mont-Blanc per elaborar el seu discurs artístic. De gran qualitat estètica, l’obra combina la seducció de la il·lusió i la fascinació per les estructures de poder. En la seva intenció metafòrica, Prieto ofereix aquestes petites perversions com a mirall de la pròpia existència.

Entre les seves exposicions individuals recents destaquen: Artists´ Web Projects, Dia Art Foundation, Nova York (2007); Kadist Art Foundation, París (2006); Mute, McMaster Museum of Art, Hamilton, Canadà (2006); Laboratorio 987, MUSAC, Lleó (2006). Exposicions col·lectives: Territorios, Pavelló Italo-Americà, 52 Biennal de Venècia (2007); Cintas Foundation Award Finalists, Frost Art Museum, Miami (2007); Errore di Sistema, Palazzo delle Papesse, Siena (2007); 1ª Biennal de Singapur (2006); Madrid Abierto, Madrid (2006); The Hours, Irish Musum of Modern Art (2005); Cordially Invited, 7 episodes on exchanging Europe, BAK, Utrecht (2004) i la VII Biennal de L’Havana (2004).
Futurs projectes inclouen una exposició individual al SMAK, Gant, Bèlgica (2008).

Actualment viu entre Barcelona i L’Havana.

Read more
Rebre més informació d'obres disponibles de Wilfredo Prieto

DRAG