Revelacions sobre una esfera informe

Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen, Ángela de la Cruz, Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats

Fonteta
de juny 17 - d’ag. 28, 2022
pere_noguera

Estem contents de tornar a presentar el projecte col·laboratiu de Bombon, Joan Prats i NoguerasBlanchard a Fonteta (Empordà). La proposta per a aquesta temporada reuneix de nou artistes de les tres galeries i de diferents generacions en un format expositiu que s'articula talment es tractés d'un cadàver exquisit. El poeta Eduard Escoffet ha escrit un text de presentació d'aquest projecte.

Partint d'aquest mateix acte d'intercanvi col·lectiu, durant l'estiu de 2022, els artistes convidats en l'espai, el primer dels quals és el Bisbalenc Pere Noguera, seran els encarregats de seleccionar als següents, i així consecutivament, fins a tancar un cicle de propostes expositives formades per obres que abasten diferents generacions i imaginaris.

Capítol 1: inauguració dissabte 25 de juny
Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta (Sala 1)
Pere Noguera, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin (Sala 2)

Capítol 2: inauguració dissabte 16 de juliol
Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena (Sala 1)
The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen (Sala 2)

Capítol 3: inauguració dissabte 6 d'agost
Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume (Sala 1)
Rasmus Nilausen, Angela de la Cruz, Lola Lasurt (Sala 2)

Capítol 4: inauguració dijous 18 d'agost
Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte (Sala 1)
Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats (Sala 2)

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Juny: Divendres a diumenge de 17 - 21h
Jul i Ago: Dilluns a diumenge 17 - 21h

Al març d’aquest any, la pols del Sàhara va tenyir la neu del Pirineu. El vent va empènyer terra esmicolada d’una banda a l’altra del Mediterrani: la terra, en la seva forma més lleugera —més a prop del no-res—, damunt de l’aigua que ha canviat la seva habitual lleugeresa pel rigor de la roca. Pigment marró sobre pigment blanc sobre llenç verd. Trànsits inesperats entre territoris oposadament inhòspits. Com si Pere Noguera hagués enfangat el Pirineu, o com si hagués capgirat l’estora, la pell de neu, per fer veure el que hi ha sota. El món —tot fang: suma de terra i aigua— transita sobre si mateix, es descompon, mentre que l’ésser humà —tot sang, carn i ossos— malda per travessar una frontera. Una revelació més en un planeta que, lluny de l’esfera perfecta que projecta el pensament humà, és més aviat un esferoide oblat: una esfera informe amb una massa d’aproximadament 5,98 × 1024 kg. Una esfera insomne, d’altra banda: gira 366,26 vegades sobre el seu propi eix abans de completar una òrbita al voltant del sol; no dorm mai. Diu Màrius Sampere que l’ésser és el seu potser. «Existim / d’acord amb l’última probabilitat / indemostrable. Surem. Surem i prou. Surem / en la superfície concedida.» S'especula que el planeta encara podrà girar i tenir vida durant com a mínim 500 milions d’anys més.

El Páramo de Berlín, als Andes colombians, va ser batejat amb aquest nom per un viatger alemany a qui les baixes temperatures del lloc li recordaven els llargs hiverns berlinesos. És un dels punts més complicats que han de travessar els caminants que des de Veneçuela entren a Colòmbia per Cúcuta i es dirigeixen a Bogotà. Alguns d’aquesta migrants continuen a peu per l’Equador i el Perú fins a Santiago de Xile. Abans d’arribar-hi, alguns s’aturen al desert d’Atacama, en un abocador il·legal que acumula unes 100.000 tones de roba. Es tracta de roba usada i sobretot de roba nova produïda en països asiàtics que, després de passar per les botigues dels Estats Units i Europa, arriba al port franc d’Iquique (Xile), on seleccionen allò que encara es pot vendre i allò que es considera que ja no té valor en el mercat. És aquesta “roba inservible” la que acaba en aquest gran abocador il·legal del desert d’Atacama i serveix de recanvi als caminants: sota el testimoni del sol, la roba va creant dunes i turons que creixen sense control i que, de tant en tant, un gran incendi s’encarrega de reduir però mai d’eliminar. Ironies de la vida: les dunes són l’únic paisatge que camina.

Al capdamunt de la cúpula del Panteó de Roma hi ha un forat o oculus que deixa entrar la llum del sol. Un cop l’any, el feix de llum que travessa l’edifici il·lumina la porta d’entrada. És justament el 21 d’abril, el dia que se suposa que va néixer Roma: la llum dona la benvinguda als romans, els convida a passar. I la mateixa llum, de fet, sosté l’estructura: no només és temple de llum —el feix de llum que es fa present i es mou al llarg de l’any a causa dels moviments del planeta al voltant del sol—, sinó que sense l’entrada de llum, el forat de l’oculus, la cúpula no se sostindria; la cúpula no es pot cobrir del tot, necessita l’absència per sostenir-se. Però això no impedeix que el Panteó vulgui ser senzillament una esfera ideal: si seguim les línies de la cúpula, en podem dibuixar una que encaixa perfectament en l’estructura ortogonal de l’edifici. Per fora, angles rectes, columnes, triangles i quadrats —el món dels homes—; per dins, l’esfera i la llum —el món diví. No va ser fins al 1928 que algú va aconseguir fer realitat el somni humà de fer un edifici realment esfèric. Es va erigir al Gran Jardí de Dresden, entre el Palau d’Exposicions i el carrer Hèrcules. En diàleg amb l’entorn barroc del jardí, la Kugelhaus de Peter Birkenholz es va construir amb motiu d’una fira industrial —els afers humans— i va aguantar en peu deu anys: no va poder suportar el “retorn” al classicisme que imposava el règim nazi i va ser enderrocada el 1938. El retorn a la recta. També la impossibilitat d’habitar una esfera ideal que superi la casa comuna que és aquesta nostra esfera informe, ferida i condemnada pels somnis humans.

Al desembre de 2020 un camió articulat de 13 metres va transportar —malgrat les dificultats pandèmiques— les caixes de fusta de Broomberg & Chanarin del Regne Unit a Barcelona: contenien totes les seves obres, el seu arxiu, fulls de contactes, negatius sense revelar i projectes que no es van fer realitat durant els anys d’existència del duo artístic. Lluny del fer, l’acte consistia a ordenar i passar el testimoni. I d’això va aquesta exposició: d’enllaçar testimonis, de traspassar pigments d’una banda a una altra, d’apilar signes en un mateix llenç, de descompondre la llum. És Pere Noguera, enfangador major, qui obre la constel·lació amb la tria de dos artistes, que al seu torn en trien un altre, fins al final del projecte. Terra, aigua, aire i art. Amuntegar, fer transitar la matèria entre estats, observar i no fer res més. Mirar, veure i percebre la pols que va cobrint els objectes que deixen de tenir ús, la que va cobrint les nostres petites existències, la que va cobrint les muntanyes. El món ja està escrit, és un text per ser llegit. I el món és també acció, moviment, descomposició, buit per si sol. I el text humà, al seu torn, és una forma més d’arquitectura, com ho és també la veu —arquitectura d’aire—: ocupen espai, creen sentit; de vegades, però, arranen aquesta esfera informe a la qual l’art provar de donar la raó.

- Eduard Escoffet

Llegir més

Instal·lació

p1150464

p1150472

p1150478

p1150439

Obres

Pere Noguera
Pensiones, Vejez, Ahorros, Caja

1988-2002

Ferro de rètol d’anunci, terrosses i 2 tràmecs

400 x 150 cm

Luis Gordillo
El amor entre las plantas

2014

Acrílic sobre tela

100 x 152.5 cm

Francesco Arena
Metro di zucchero smezzato (78 giorni)

2018

Bronze, sobres de sucre

5 x 104 x 5 cm

Pere Noguera
Guant de senyora

1979

Objecte cobert de fang

20 x 14 cm

The Late Estate Broomberg & Chanarin
Untitled 44

2018

Impressió UV sobre cartró

202 x 110.5 cm

Rasmus Nilausen
Worlds and Views

2022

Oli sobre lli

200 x 160 cm

Perejaume
La segona edat de les obres 11

2002

Tècnica mixta sobre paper

250 x 136 cm

Perejaume
Fulla

2016

Tècnica mixta sobre paper

38.5 x 57 cm

Ignacio Uriarte
Ventana Verde

2021

Retolador permanent sobre paper, 12 dibuixos

Total, 118 x 154.5 cm Each drawing, 35 x 35 cm

Rasmus Nilausen
Saliva ii

2019

Oli sobre lli

130 x 100 cm

Mercedes Azpilicueta
Potatoes, Riots and Other Imaginaries [A rather chaotic attemt]

2021

Tapís jacquard (llana merino, cotó, lúrex)

352 x 220 cm

Muntadas
Guadiana

2017

Projecció de vídeo HD

+ Caixa de cartró verda amb 22 impressions de tinta pigmentada sobre paper, extreta de la pel·lícula Guadiana

Projecció, Caixa de cartró,

Ángela de la Cruz
LOOP S (Brilliant pink) II

Oli i acrílic sobre llenç

72 x 51 x 10 cm

Ángela de la Cruz
Monochrome (yellow)

2021

Tela sobre bastidor

30 x 27 x 4.5 cm

Lola Lasurt
El Ganxo

2021

4 tires, oli sobre tela, ganxo de carnisseria

172 x 64 cm

Fernando Prats
Mapa mudo

2022

Fum, bloc de paper perforat, aire i oli

20 x 28.7 x 3 cm

Ludovica Carbotta
Falsetto rch-007

2008

Escultura, cerámica raku

15 x 15 x 5 cm

Luis Gordillo
Sin Título

2020

Tècnica mixta sobre paper

42 x 29.5 cm

Muntadas
Nessuno come noi

2014

Serigrafia

70 x 58 cm

Pere Llobera
S/T

Oli sobre lli

200160 cm

Francesco Arena
Division of the square (a couple)

2018

Bronze, diverses cordes

Drag