Ester Partegàs

NoguerasBlanchard es complau a presentar Refugio de Fachada Solar [Refugi de Façada Solar], la cinquena exposició d'Ester Partegàs a la galeria. Amb un vocabulari formal que incorpora escultura, pintura, imatge i text, Partegàs centra el seu treball en objectes i espais ubics que formen part de la nostra vida diària. Així, residus fruit de les nostres interaccions quotidianes —bosses de plàstic, envasos d'aliments, tiquets de supermercat…— li serveixen a l'artista per a explorar un espai dinàmic i inestable que gaudeix i lamenta simultàniament els principis donats de la cultura contemporània. 

A Refugio de Fachada Solar, presentem treballs de recent producció, entre els quals es troben tres escultures — Shelter (2022), Façana (2021), i Crying Sun (2022)— de la sèrie Baskets que reprodueixen a gran escala cistells de la bugada. L'artista comprèn el cistell, aquesta eina ordinària associada al cos i treball femenins, com una espècie de forat negre de l'univers domèstic, en el qual es diposita allò tacat i brut, el que no es vol veure, el que volem oblidar. Usant materials senzills com el paper maixé, fusta, tela i colors àcids i melancòlics, Partegàs erigeix híbrids arquitectònics que juguen a construir-se i desconstruir-se, accidentar-se i reparar-se; formes aglomerades i apuntalades en precarietat que bé podrien ser refugi acollidor o podrien esfondrar-se, convertint-se en un parany. Aquestes escultures estan travessades per ulls de bou exagerats que emfatitzen la porositat de la forma, una forma que a la vegada es recolza sobre altres cossos porosos, capaços d'absorbir (esponges, baietes, draps…), abraçar (peces de roba) i contenir (tasses) a altres cossos. Combinant tendresa i agressivitat, destrucció i cura, vitalitat i impermanència, aquests objectes traeixen la seva promesa d’organització i ordre i, per extensió, també les nostres nocions íntimes de seguretat i protecció, encarnant ruïnes futures.

Es aquest desig arquitectònic de de Partegàs de donar forma a l'espai del dia a dia de manera profunda dona lloc a la nova sèrie de dibuixos titulats knead, penetrate, let go [amassar, penetrar, perdre] (2022), produïts a Roma, durant la seva residència a l'Acadèmia Americana. “Vull relacionar el pa amb la pedra com a bloc de construcció essencial, com una arquitectura que construeix la vida: un es permanent, l’altre impermanent, i es converteix en nosaltres”. Sobre paper vegetal s'articulen taques de carbó que configuren els porus d'un tros de pa, aquest s'apila a la vegada de manera juganera sobre altres trossos de pa que exhibeixen les seves esponjoses entranyes, seductores, gairebé convidant-nos a refugiar-nos en elles. El tènue i delicat paper se sosté gràcies a uns adhesius infantils, aquestes cosetes mundanes i aparentment sense importància, domèstiques, que parlen de la cura i de les coses petites del dia a dia. Allò vulnerable, a vegades, pot ser el fonament més important.