Ref. 08001

Rubén Grilo, Alex Reynolds, Antonio Gagliano, Aníbal Parada, Black Tulip, Daniel Jacoby, David Bestué, Fermín Jiménez Landa, Fran Meana, Gabriel Pericàs, Gerard Ortín, Jaume Ferrete, Luz Broto, Oriol Vilanova, Sergi Botella, Tamara Kuselman, WeareQQ (Usue Arrieta y Vicente Vázquez)

Barcelona
juny 10 - jul. 31, 2010

NoguerasBlanchard presenta Ref. 08001, publicació concebida com un libre d’artista que funciona a la vegada com a dispositiu d’exposició a lagaleria. El comissari, Juan Canela, ha convidat a disset artistes, vinculats amb la ciutat de Barcelona, a realitzar un treball específic.

NoguerasBlanchard presenta Ref. 08001, publicació concebida com un libre d’artista que funciona a la vegada com a dispositiu d’exposició a lagaleria. El comissari, Juan Canela, ha convidat a disset artistes, vinculats amb la ciutat de Barcelona, a realitzar un treball específic.

La publicació constarà d’un tiratge de 500 exemplars gratuïts més una edició especial de 50 exemplars que inclourà una diapositiva de cada artista. Aquestes seran projectades a la galeria a manera d’exposició. Els disset artistes han seguit les mateixes directrius (nombre de pàgines, una sola tinta, mateix concepte). Les formes de procedir de cada artista ha resultat diferent en la seva pràctica, però amb diversos punts d’interès similars que discorren sota la superfície en els treballs de molts d’ells. Al proposar unes línies i un format molt específic s’ha intentat estimular ressorts que puguin mostrar punts clau en els seus treballs així com divergències o interessos comuns entre d’ells.

El fil conductor entre els treballs és el concepte de referent, entès en un sentit ampli. No només des d’un punt de vista artístic sinó com qualsevol tipus d’expressió cultural, social, lúdica o personal que d’alguna manera generi influències i interessos en el desenvolupament de l’obra. D’aquesta manera, podem trobar artistes que en les seves propostes al·ludeixen a pel·lícules com La Dolce Vita, Matrix, Retorn al Futur o exploren obres d’artistes com Roman Signer, Felix González-Torres, Daura García, Sol Lewitt, Joseph Beuys, o en novel·les de Stephen King, Xerris Bukowski. També s’inspiren en personatges de la cultura popular com Mickey Mouse, Michael Jackson o del còmic. En moltes de les propostes es manifesta un interès per visualitzar línies subterrànies de discurs, trobar segones lectures i mirar des d’una perspectiva distinta. Coincideix la voluntat de voler llegir el món a partir dels marges, de les esquerdes, de qüestionar els discursos establerts.

Ref 08001 neix de voler indagar en el terreny pròxim i pretén prendre el pols al context de l’art emergent de la ciutat. La qüestió no és fer una revisió exhaustiva, sinó elaborar un rastreig mostrant un apunt del panorama artístic; generar altre punt de trobada per a alguns dels artistes que estan treballant en l’entorn, així com aportar un espai que ajudi a compondre aquest context. S’ha volgut plasmar una instantania que es materialitzi en el paper; un retrat de l’aquí i ara.

A continuación una breu sinopsi de les intervencions a Ref. 08001

David Bestué (Barcelona, 1980) Sense títol. Un collage per capes; una successió d’imatges amb part davantera i part del darrere. La imatge resultant només funciona amb el llibre tancat: les fulles són un filtre entre la tinta que, de no existir, generaria una sola imatge. David Bestué conforma un joc de símbol i realitat l’origen de la qual emergeix des de l’art antic i la manera que maneja la seva simbologia.

Black Tulip (Barcelona, 1978) Puertas dimensionales. Inspirant-se en la porta dimensional de Stargate, Blak Tulip descobreix una sèrie d’imatges on apareix el mateix signe. Una recerca de portes dimensionales en escenes dispars, que suggereixen la idea d’aparèixer i desaparèixer.

Sergi Botella (Terrassa, 1976) Trenecito de referentes. Nou referents enllaçats entre si a manera de cadena d’influències. L’artista crea una petita narració on cada treball s’alimenta de l’anterior formant un àlbum d’imatges barreja d’imaginari, autors i sistemes de representació.

Luz Broto (Barcelona, 1982) ! El món que ens envolta, sempre en ordre, de vegades sembla voler sortir-se del seu lloc, apuntant un desordre i un estat de moviment incessant; l’estructura predominant, encara que sembla forta i tancada, és en realitat fràgil i mutable. Una sèrie d’imatges oposades reflecteixen aquests moments de desconcert. A partir d’aquest tipus de ruptures sorgeix i es desenvolupa el treball de Luz Brollo intentant generar forats i esquerdes per on pot aparèixer un nou ordre de coses

Jaume Ferrete (Barcelona, 1980) Yes, Sol (models). Una sèrie de diagrames representen models de relacions entre artista-obra i públic es propaguen al llarg de les pàgines, així com la cara de Sol Lewitt. Jaume Ferrete indaga en les possibilitats i les maneres de fer en art, replantejant-se constantment tant els fins com els mitjans.

Antonio Gagliano, (Córdoba, Argentina, 1982) Todo está perdido (versión para 8 páginas).

Es tracta de l’adaptació i reescritura breu de Todo esta perdido, el fabulós còmic humorístico que Paco Alcázar va publicar entre 1997 i 2001. La peça consisteix, en primera instància, a desmuntar una estructura narrativa complexa -en aquest cas, desarmar una sèrie d’acudits encadenats com novel·la gràfica- i després tornar-la a muntar amb altra extensió. Després de la façana de l’adaptació o el resum, el treball esbossa una operació especulativa: la retallada apunta a visualitzar unes línies subterrànies de discurs tot just perceptibles en la peça original.

Ruben Grilo (Lugo, 1981) Después de dibujar un punto en una diapositiva. Una sèrie de fotografies on utilitza com única font de llum la imatge projectada d’un punt dibuixat amb retolador sobre una diapositiva. Rubén Grilo explora a través d’una heterogènia varietat de mitjans la complexitat dels processos d’interpretació i el potencial semàntic de les imatges, utilitzant per igual estratègies narratives i conceptuals.

Daniel Jacoby (Lima, Perú, 1985) Frei Otto –arquitecto, profesor y teórico alemán– nombró a sus siete hijos alfabéticamente. Ordenar, nomenar, numerar, classificar…La sistematització, l’ordre i la matemàtica dut al límit. Daniel Jacoby troba en la vida d’un arquitecte i teòric alemany algunes de les obsessions que podem reconèixer en el seu treball, creant una genealogia alfabètica formada per una galeria de retrats.

Fermín Jiménez Landa (Pamplona, 1979) La dolce vita. L’escena inicial de La dolce vita i Roman Signer duts al terreny de Fermín Jiménez Landa; un helicòpter barat de joguina, una figura de Crist del tot a cent. La petita escala, l’ús d’elements propers que li envolten, la llei de la gravetat o l’absurd li serveixen a l’artista com mètode per a indagar en el quotidià.

Tamara Kuselman (Buenos Aires, Argentina, 1980) Sense títol. Una frase desplegada en les vuit pàgines suggereix altres frases, altres paraules i altre color. Tamara Kuselman convida a imaginar una mica a partir de nomenar-lo, crear una imatge mental suggerint, en aquest cas des del propi text fragmentat.

Fran Meana (Avilés, 1982) a≠A. Alfred Yarbus/Carta astral de Antonio Gades/Ejército Escocés/El día del Watusi/Estudio tipográfico/Francisco Casavella/Jordi Puyol/Pactos de gobierno/ Piet Hein/Reconstrucción forense/Los Tarantos/El baile del Watusi. Informació mínima contra informació a l’excés, conductes esquemàtiques i conductes que desborden. Com emfatitzar els discursos defineix el missatge i la recepció del mateix

Gerard Ortín (Barcelona, 1988) Aquí (universo). Sin moverse 1m2 de su jardín, Gerard Ortín tracta d’adonar, mitjançant una relació de fotografies, de la idea d’univers. Una transició des del senglar cap a l’espai exterior que pren la forma d’una narració. Des del hiperlocal a l’universal.

Aníbal Parada (Buenos Aires, Argentina, 1979) Manto negro. Un mantell negre estes sobre un cable en la neu. A partir de l’obsessió per una fotografia que parla també del seu propi interès per l’art, Aníbal Parada crea una sèrie d’imatges aleatòries i automàtiques, deixant-se influir per tot el que li suggereix la mateixa. Una volta de rosca a la pròpia referència i al que aquesta provoca.

Gabriel Pericàs (Palma de Mallorca, 1988) The dog in the corner of the painting in the center of the page. Parar esment a dades que formen part de l’obra però que no són importants, que són anecdòtics. Buscar quadres en la National Gallery de Londres en els quals aparegui un gos en el cantó, i posar aquesta informació poc rellevant en el centre de la pàgina. Motius recurrents en el seu treball de com malinterpretar la història de la pintura i crear altras maneres de llegir els relats.

Alex Reynolds (Barcelona, 1979). When smoke becomes fire, my love reveals things unknown were mine all along. Imatges d’una col·lecció en procés que es va construint a poc a poc. Es fa la fotografia al revés: treure la foto i després mirar. L’única manera de veure aquests espais és fer la foto amb flash a les fosques i després observar. Alex Reynolds busca indagar aquells moments que precedeixen a la comprensió del que es percep; pensar en coses que no acabem d’entendre i jugar amb elements que no veiem.

Oriol Vilanova (Manresa, 1980). Almost Unspoken. Postals de paisatges amb el seu reflex que juntes assoleixen mostrar els graus de relacions que es poden establir com metàfora. Com pot afectar una referència i com un a ella. La realitat i el reflex, qui juga el paper de la realitat i qui la del reflex. El treball amb postals, imatges que tenen una circulació per altres canals, la seva desnaturalitat és per a Oriol Vilanova una referència en si mateix.

WeareQQ (Vicente Vazquez y Usúe Arrieta) (Tarragona, 1976 y Arrasate, Gipuzkoa, 1979). A 45º DE LA VERTICAL. Michael Jackson realitzant un ingravity i Neo de Matrix esquivant una bala. El no caure és el desafiament, mantenir-se en equilibri proposa una màgia entre la vertical del monument i l’horitzontal del paisatge. WeareQQ proposen dues imatges contemporànies enfrontades i fragmentades que han generat fascinació i que evoquen moments extraordinaris.

NoguerasBlanchard agraeix la col·lanoració a la galeria Galeria Estrany de la Mota (Barcelona), Maribel López Gallery (Berlín), Galeria Toni Tàpies (Barcelona), Galería Valle Ortí (Valencia) i a la Fundación Marcelino Botín (Santander).

Read more

Vistes d'instal·lació

Ref. 08001

2010
Barcelona

Ref. 08001

2010
Barcelona

Ref. 08001

2010
Barcelona

Ref. 08001

2010
Barcelona

Ref. 08001

2010
Barcelona

Ref. 08001

2010
Barcelona

Rebre més informació d'obres disponibles

DRAG