Ester Partegàs

NoguerasBlanchard presenta Rebava, tercera exposició individual a la galeria de l’Ester Partegàs (La Garriga, 1972). La mostra, com a les seves exposicions anteriors Barricades (2004) i Grasses saturades (2007), ofereix una reflexió al voltant de les tensions que es generen a la societat de consum i com aquest es materialitza al nostre entorn configurant paisatges quotidians. L’artista recrea un paisatge urbà dins de la galeria mitjançant un treball multidisciplinar: videoinstal·lació, escultura i pintura.

Rebava és l’obra que dóna el títol a l’exposició. La instal·lació està formada per grans plaques de metacrilat, pintades a mà, les quals es dibuixen unes reixes cobertes de mala herba. A l’interior es projecta un vídeo la imatge del qual és un pla fix a on s’aprecia un cúmul de deixalles, possibles a qualsevol racó de la ciutat, i només unes branques i alguns residus adquireixen cert moviment. Desaprofitaments i mala herba configuren el mateix paisatge, un paisatge desolador que la naturalesa accentua, més si cap, la sensació d’abandonament. No obstant això, encara que formen part del paisatge urbà són considerats aliens al mateix. La peça, erigida en mig de l’espai expositiu a manera de barricada, d’obstàcle, s’interposa al pas de manera agressiva, adonant de la vulnerabilitat que un té enfront del que l’artista denomina la “rebava de la civilització”: excessos de desaprofitaments que la nostra cultura produeix, visibles a les grans ciutats i als espais de consum. Segons Partegàs aquesta rebava és inherent a l’home, forma part del seu procés vital, i a pesar d’això, és considerat com a quelcom obscè. D’aquesta manera, l’artista para esment a aquestes fissures i imperfeccions ja que li ajuden a comprendre el món que vivim.

En la mateixa línia, la rebava apareix al vídeo Fantasma (2009), els desaprofitaments industrials s’amunteguen vora d’una bassa a on es reflecteix una tanca publicitària anunciant un Ipod. L’anunci canvia de color i un colom s’enlaira. L’imatge no és del tot desoladora, certa bellesa emana d’allò sinistre. La publicitat reapareix, de la mateixa manera que en els seus darrers treballs, com a generadora de necessitats vacuas i desitjos ficticis, sent un camp de interés per a l’artista, com l’observació dels carrers de la ciutat, aeroports, centres comercials, botigues, en definitiva, llocs i objectes que ens donen pistes sobre les tensions que breguem dia a dia i la situació de control, homogeneïtzació i alienació a la que estem sotmesos. A manera d’objecte tràgic, Eclipsi (2009), un arbust les branques del qual creixen per una escletxa dintre de la galeria, està eclipsat per quelcom que ho envaeix. La imatge que projecta de decadència, desolació i desemparament serveix de metàfora de la “civilització sobrevalorada”, camp que explora l’artista.

Després d’estudiar Bellas Artes en la Universitat de Barcelona i en la Hochschule der Künste de Berlin, Partegàs trasllada la seva residència a Brooklyn, Nueva York. Entre les seves exposicions individuals destaquen: The Invisible, The Aldrich Contemporary Art Museum, Connecticut (2008); Invasores, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (2007); Centre d´Art Santa Mónica, Barcelona (2003) i entre les col·lectives: Zonas de Riesgo, Caixaforum, Madrid/Barcelona (2009), Compass in Hand, Museum of Modern Art, Nueva York (2009); Order. Desire. Light, Irish Museum of Modern Art, Dublin (2008); Levantamiento, Libertad y Ciudadanía, Centro de Arte 2 de Mayo, Móstoles (2008); Make It Now, Sculpture Center, Long Island City, Nueva York (2005); Outer City/ Inner Space, Whitney Museum of American Art, Nueva York (2002). Ha participat recentment a la Bienal de Moscou (2007), la I Bienal de Arquitectura Arte y Paisaje de Canarias (2006) i la Bienal de Busan (2006). Les seves publicacions monogràfiques inclouen Calories: Units of Energy, 1998-2005 (2006) i Invasores (2008).