Fran Meana

Pensar bé i dibuixar malament

NoguerasBlanchard, Madrid
de febr. 1 - de març 29, 2014
01_noguerasblanchard_fran-meana_pensar-bien-dibujar-mal

Fran Meana qüestiona l’univers de la producció, la història recent i el rol que dades i imatges juguen en la construcció de la memòria i l’imaginari col·lectiu.

NoguerasBlanchard es complau a presentar l’exposició Reasoning well with badly drawn figures Fran Meana. La mostra combina un grup d’escultures amb imatges i textos procedents de diversos arxius que remeten als relleus del pati de les Escoles Au María de Arnao situats en Castrillón, Astúries._x000B_L’obra de Meana es basa en continus processos de recerca que l’artista formalitza a l’espai expositiu a través de collages, instal·lacions i vídeos. En general els seus projectes qüestionen l’univers de la producció, la història recent i el rol que dades i imatges juguen en la construcció de la memòria i l’imaginari col·lectiu.

Pensar bé i dibuixar malament dóna continuïtat a la recerca entorn del passat industrial de la seva regió d’origen iniciada per l’artista el passat estiu durant la seva residència en LABoral. Al centre d’aquest projecte estan els relleus de les Escoles Au María de Arnao que van ser creats en 1913 per la Real Companyia Asturiana de Mines com a part d’un complex microcosmos industrial situat a la vora del mar Cantàbric. Dins d’aquest nucli format per una mina, una fàbrica, un conjunt d’habitatges, un economat i una escola, els relleus van ser usats per ensenyar geometria, geografia i gramàtica als obrers i els seus fills, i constitueixen un exemple únic de la vocació didàctica del paternalisme industrial.

En un intent per transmetre a l’espectador l’experiència de la fragmentació de la mirada, Meana ha reproduït només alguns detalls dels relleus originals servint-se d’un procés on s’entrecreuen tècniques digitals i analògiques. Després de fotografiar els relleus, la imatge obtinguda va ser modelada en 3D per posteriorment transferir el volum a escala real usant una màquina CNC. Aquests volums són després transferits a silicona, material que ha donat al ciment la seva forma definitiva. Els relleus resultants són instal·lats en un sistema modular del qual algunes parts semblen absents i unes altres, muntades en la paret, actuen com a suport d’imatges i documents.

En la seva condició d’objectes arqueològics, aquests relleus són unes de les poques restes materials d’un moment clau del desenvolupament industrial on el treball físic comença a transformar-se en producció cultural i immaterial. Un canvi en l’activitat productiva que sol atribuir-se a l’arribada del capitalisme cognitiu però que, en realitat, es remunta als inicis de la revolució industrial. Per Meana, l’abstracció dels relleus i l’estrany aspecte intemporal de les formes són fruit tant de l’encreuament de tècniques digitals i analògiques usades en el procés com de la fragmentació de l’experiència produïda per la creixent dificultat per identificar què és el treball i on té lloc. Un desplaçament de la factoria a l’espai social que permet a l’artista qüestionar les relacions entre les formes de producció i la construcció de símbols i imatges.

Entre les seves exposicions més recents s’inclouen: Prospects & Concepts – Mondriaan Fonds toont talent, Rotterdam (2014); Las propiedades extrañas – con Milena Bonilla, Espacio Líquido, Gijón (2014); Traslaciones, Laboral Centro de Arte y Creación Industrial, Gijón, Spain (2013); Jetztzeit (el tiempo del ahora) + La espalda del ángel, Centre d’art la Panera, Lleida, España (2013); Blank, Black, Back, Homesession, Barcelona (2012); Greenroom, NoguerasBlanchard, Barcelona (2012); ANANA. El viajero imprudente, Espacio Líquido, Gijón, España (2011); Delimitations: An Exhibition of Spanish Contemporary Art, Herzliya Museum of Contemporary Art, Herzliya, IL (2012); La cuestión del Paradigma. Genealogías de la emergencia en el arte contemporáneo en Cataluña, Centre d’Art La Panera, Lleida (2011); Antes que todo (Before Everything), CA2M, Centro de Arte Dos de Mayo, Móstoles (2010); Basado en hechos reales, ARTIUM Collection, Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Vitoria-Gasteiz (2010); Everything is out there, ‘Inéditos’ La Casa Encendida, Madrid (2010); 89Km., MARCO, Vigo/ CGAC, Santiago de Compostela (2010); Educando el saber, Laboratorio 987, MUSAC, León (2010).

Fran Meana (Avilés, 1982) viu i treballa entre Londres i Rotterdam._x000B_Agraïm la col·laboració de fabLAB Astúries, Arxiu de l’Asturiana de Zinc, Alfonso García i Víctor Cires.

Llegir més

Instal·lació

05_noguerasblanchard_fran-meana_pensar-bien-dibujar-mal

03_noguerasblanchard_fran-meana_pensar-bien-dibujar-mal

02_noguerasblanchard_fran-meana_pensar-bien-dibujar-mal

04_noguerasblanchard_fran-meana_pensar-bien-dibujar-mal

06_noguerasblanchard_fran-meana_pensar-bien-dibujar-mal

07_noguerasblanchard_fran-meana_pensar-bien-dibujar-mal

08_noguerasblanchard_fran-meana_pensar-bien-dibujar-mal

01_noguerasblanchard_fran-meana_pensar-bien-dibujar-mal

Obres

Fran Meana
The Immaterial Material #2

2014

Prestatgeries metàl·liques, reixeta de plàstic, formigó

160 x 210 x 32 cm

Fran Meana
The Immaterial Material #A

2014

Paper, imants, prestatges metàl·lics

x 80 x 162 cm

Fran Meana
The Immaterial Material #B

2014

Paper, imants, prestatges metàl·lics

x 80 x 120 cm

Fran Meana
The Immaterial Material #3

2014

Prestatgeries metàl·liques, reixeta de plàstic, formigó

176 x 145 x 32 cm

Fran Meana
The Immaterial Material #1

2014

Prestatgeries metàl·liques, reixeta de plàstic, formigó

100 x 182 x 32 cm

Drag