Cristina Spinelli

Nogueras Blanchard es complau a presentar Que me entierren con todo, una exposició individual de l'artista Cristina Spinelli (Madrid, 1993) al marc de la 11a edició d’Art Nou.

La pràctica artística de Cristina Spinelli es desplega a partir d'una relació profunda amb els materials. El seu treball revela una espècie de modus operandi que li permet (re)conjugar els significats inherents a les materialitats per a construir nous relats, llenguatges i codis. Les seves obres materialitzen un exercici de recerca i experimentació sostingut en el temps, a través del qual l'artista fantaseja sobre la possibilitat de descobrir i manifestar empremtes que habiten en els materials amb els quals entra en contacte.

És la fascinació per la desaparició el que mou a Spinelli a relacionar-se amb materials i processos travessats per aquesta. La cera, una substància pensada per a ser substituïda per materials més nobles, és rescatada i després modelada amb calor, fent que adquireixi un nou cos que abraça altres objectes; el foc, en lloc de destruir, aixeca butllofes a la paret, traçant i alçant així la cicatriu de l'ombra d'una peça antiga fent-la mutar a noves formes; la resina i la fibra de vidre impregnen el paper per a diluir una imatge ja desenfocada, que ara resisteix en un rastre translúcid. Trobem en aquests processos un gest continuat que amaga reminiscències d'objectes que acompanyen a l'artista al llarg de la seva vida. Perquè alguns d'ells, en desgastar-se o fins i tot desaparèixer, aconsegueixen romandre en imatges i impressions, les quals Spinelli remolca en el seu treball.

Que me entierren con todo és un joc d'acumulació de capes que s'articula a partir de la presència i l'absència. Les obres que habiten l'espai de la galeria són fruit de l'acompanyament de les coses al llarg del procés de fer. Spinelli modela i esquinça, una vegada i una altra, per a arribar a l'arrel, disseccionar i tornar a (re)construir, destapant així corporalitats i símbols. Aquest acompanyament es converteix en una espiral en la qual les obres, els materials, les ombres i les imatges es troben i se separen, apareixen i desapareixen, es referencien entre elles, s'arrosseguen, s'afecten.