Parar la fresca

Anne-Lise Coste, Enric Farrés Duran, Marine Hugonnier, Perejaume, Wilfredo Prieto, Joan Brossa, Hannah Collins, Bernat Daviu, Hernández Pijuan, Chema Madoz, Josep Maynou, Ana Mendieta, Jordi Mitjà, Luna Paiva, Teresa Solar, Antoni Tàpies, Rosa Tharrats

Fonteta
juny 18 - ag. 03, 2021

Presentem un projecte conjunt de Bombon, Galeria Joan Prats i NoguerasBlanchard, de juny a setembre, a Fonteta, un petit poble de l’Empordà.

L’exposició, concebuda en dos capítols que s’inauguraran el 18-19 de juny i el 7 d’agost, reuneix artistes de les tres galeries i de diferents generacions, en una proposta que parteix del concepte empordanès Parar la Fresca (Prendre la fresca), descrit per Josep Pla en el llibre Les Hores, 1953.

 

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Juny i setembre: divendres a diumenge de 17-21h
Juliol i agost: dilluns a diumenge 17-21h
altres horaris amb cita prèvia al telèfon (+34) 644 524 969

Badocs del món, uniu-vos!
un text de Gabriel Ventura

L’artista és un animal que bada – Aristòtil

Parar la fresca, seure a la cadira —o al balancí— i badar. De sobte sentim el cant dels ocells (sedós, eufònic, oscil·lant), veiem el tragí lent i gandul dels núvols, ens fixem en la farola de la cantonada, que fins avui mai ens havia interessat. S’obre un nou món de matisos en el món de cada dia, les cares i les coses es capgiren, notem com les espardenyes —o les xancles— comencen a pesar i ens claven al nostre carrer de sempre, diferent però idèntic a ell mateix. Aquest pes a les cames i a l’esperit ens obliga a observar amb més atenció el nostre entorn, a fer volar la imaginació sense aixecar els peus de terra. Quan parem la fresca, quan seiem i callem —o parlem pels descosits— i no fem res, passen coses meravelloses. De cop tot és susceptible de convertir-se en obra d’art: les notícies del diari, l’esquena del veí, un cactus o una branca de fonoll. Les pedres leviten i el mar es torna un desert de sorra blava. Els pensaments, tous i mal·leables, s’infiltren per tot arreu, es confonen amb els arbres, amb les façanes i les teulades, amb la calor i les mosques, ens prenen el pèl i ens contradiuen. Badar vol dir exactament això: descloure’s, obrir-se com una flor, i abstreure’s, encantar-se mirant el món.

«No badis!», ens solen dir quan som petits. Les prohibicions de la infància expliquen molt bé les nostres manies culturals. Badar ens despista d’allò realment important: el treball. Quan badem no som productius (o ho som d’una forma massa erràtica i descontrolada). Fins i tot la llengua sembla donar-nos la raó. Fixem-nos, per exemple, en la paraula badadura, que significa escletxa, clivella. Badar és una manera de foradar el temps convencional, d’esquerdar-lo i obrir-lo cap a noves possibilitats. De fet, sense anar més lluny, el verb badar encara té una tercera accepció: fendir, esberlar. Fer forat en la realitat, descobrir la diferència en la repetició.

Badar i parar la fresca són dues operacions germanes que impliquen, alhora, una concentració i una desconcentració. Aquesta, diria, és la faceta més revolucionària del badar, la més kafkiana i la més difícil d’explicar. Quan bades hi ets i no hi ets, mires una cosa però en penses una altra, aprofundeixes tant en la matèria que, per dir-ho d’alguna manera, la matèria desapareix, es torna abstracta, una realitat completament nova. El badoc es troba en un punt intermig entre la matèria i l’esperit, entre la terra i el cosmos, a l’últim esglaó de la metafísica. La seva visió de la realitat és tan plana i mancada d’expectativa que fons i forma esdevenen una i la mateixa cosa.

El badoc planta la seva escala celestial al terra, i, a peu pla, sense moure’s de la cadira, viatja i es deixa posseir per l’univers.

 

Gabriel Ventura (1988) és un escriptor reversible que es passeja amb la mateixa naturalitat per l’art, el cinema i la literatura. En vides anteriors va ser veí de Serge Daney, assistent de direcció de Maya Deren i heterònim de Fernando Pessoa. La poesia el porta a fer classes, a treballar amb artistes i cineastes, amb llibreries, galeries i museus, a investigar, traduir i actuar.

Read more

Vistes d'instal·lació

Parar la fresca

2021
Fonteta

Parar la fresca

2021
Fonteta

Parar la fresca

2021
Fonteta

Parar la fresca

2021
Fonteta

Parar la fresca

2021
Fonteta

Obres

Joan Brossa
Despullament

1991
Poema objecte
98 × 13 × 100 cm

Hannah Collins
The Fragile Feast - Anemones 6 (anemones caught in the sea)

2011
C-Print
130 × 130 cm

Anne-Lise Coste
Immensita 4

2019
Acrílic sobre arpillera
225 × 190 cm

Bernat Daviu
Por si las moscas

2020
Oli sobre lli
114 × 146 cm

Enric Farrés Duran
Tu que passes has de saber

2018
Frottage sobre paper
73.5 × 53 × 3 cm

Enric Farrés Duran
Conjunto de figuras (Tableaux 1456)

2017
Tècnica mixta sobre fusta
55 × 141 cm

Marine Hugonnier
Art for Modern Architecture (Mai 1968)

2017
Paper Rives serigrafiat sobre periòdic antic
80 × 62.5 × 4 cm

Jordi Mitjá
Brazos en cruz

2021
Tècnica mixta sobre lli
230 × 80 cm

Jordi Mitjá
Pausa

2018-2019
C-Print en paper Hahnemühle
65 × 55 cm

Chema Madoz
S/T

2012
Fotografia B / N sobre paper barita, to sulfur
150 × 117 cm

Josep Maynou
!

2021
Tapisseria i roba 100% llana teixida a mà
200 × 120 cm

Josep Maynou
Nikke

2018
Alumini
23.5 × 29 × 10 cm

Ana Mendieta
Untitled

1972/2020
Suite de sis fotografies en blanc i negre
81.2 × 152.4 cm

Luna Paiva
Silla

2019
bronze polit

Perejaume
Emmarcatge

1996
Fusta policromada
45 × 90 cm

Hernández Pijuan
Paisatge amb xiprers

1986
Tècnica mixta sobre paper sobre tela
200 × 100 cm

Wilfredo Prieto
El mundo desaprovechó la oportunidad

2020
Acrílic sobre tela
29.7 × 42 cm

Wilfredo Prieto
Hoja verde

2018
Fulla, pintura acrílica
40 × 25 × 10 cm

Teresa Solar
Forma de fuga (1)

2020
Argila refractària, resina, pintura, esmalt
67 × 26 × 20 cm

Teresa Solar
Forma de fuga: tuneladora (2)

2020
Tinta i aquarel·les sobre paper
38 × 57 cm

Rosa Tharrats
Ópalos en ascensión

2021
Fonoll marí, acer, seda, viscosa, paper, tècnica mixta
Dimensions variables

Antoni Tàpies
Aire de ventall I

1992
Pintura, vernís i llapis de color sobre paper kraft
40.5 × 55 cm

Antoni Tàpies
Tamboret

1987
Pintura i bronze
60 × 36 × 36 cm

Rebre més informació d'obres disponibles de Anne-Lise Coste, Enric Farrés Duran, Marine Hugonnier, Perejaume, Wilfredo Prieto, Joan Brossa, Hannah Collins, Bernat Daviu, Hernández Pijuan, Chema Madoz, Josep Maynou, Ana Mendieta, Jordi Mitjà, Luna Paiva, Teresa Solar, Antoni Tàpies, Rosa Tharrats
Més info

DRAG