Origen futuro

Luna Paiva

Barcelona
set. 08 - set. 23, 2016

Luna Paiva:
‘Origen futuro ‘
Dj 8 Setembre – Dv 23 Setembre, 2016. Barcelona

“A pesar que el significat dels antics tòtems s’hagi perdut, el seu sentit encara roman. Una mà humana altera la naturalesa amb un propòsit, aquestes piles antigues marquen una sendda o honren a un déu, mesuren les estrelles o recorden una guerra. No podem saber el seu motiu amb certesa. Si un es per a a l’ombra d’una fita megalítica, sentirà el seu poder: una energia antiga i latent, atenuada per la nostra ignorància però no per això menys poderosa. Sabem que conté un sentit profund, encara que mai sabrem precisament quin és. En aquestes fites de pedra escampats pel planeta descobrim traços dels nostres ancestres, formes simples que encara creem en la poca naturalesa verge que ens queda. És una base de comunicació i expressió a través de la matèria: els principis de l’escultura.

Les escultures de Lluna Paiva, aquí en exposició, s’inclinen sobre el seu esperit ocult i poderós. Igual que la tradició antiga en què s’inspiren, les fites de Paiva no revelen els seus secrets fàcilment. Es poden discernir traços d’història humana, el joc entre les propietats subtils dels metalls, i com es va aprendre a modelar-los. Podem sentir la seva presència elevada i aspra. Però el seu poder jeu en els seus misteris.

Fosos en bronze, aquests tòtems resplendents assumeixen l’aura del seu material. Treballats i modelats, forjats fins al fetitxe, els fonedors d’estàtues i ídols prefereixen el bronze per les seves propietats particulars. Compost de coure i usualment estany, el bronze, dúctil i durador, s’expandeix el just en assentar-se per a omplir els detalls més fins del motlle. Es pot abocar en poses grandioses i dinàmiques. La terminació de la pàtina pot concedir al metall centenars de colors químics i transformar la seva duresa freda en una pell suau amb Claus frescos i taques de sang; i al seu torn, donar-li a la immòbil estàtua la il·lusió de moviment en curs i una gràcia animal. El material perfecte per a donar forma i homenatge als déus.

Els cultes han desaparegut, els ídols profanats. Dels bronzes més antics, només uns pocs dels més bells han sobreviscut. El cos d’un déu fos darrere d’armes i diners. El camí de totes les religions. Quants crucifixos de bronze s’han fos en el barril d’un canó, la butxaca d’un sacerdot. Però el metall d’inesgotables usos persisteix i s’utilitza una vegada i una altra, adaptant-se a cada nova necessitat. I, amb la mateixa facilitat, es torna a adaptar.

Read more
Rebre més informació d'obres disponibles de Luna Paiva
Més info

DRAG