One strike, everything is scattered

NoguerasBlanchard es complau a presentar One strike, everything is scattered, en la qual participen Hans-Peter Feldmann (1941, Düsseldorf), Marini Hugonnier (1969, París), Perejaume (1957, Sant Pol de Mar,Barcelona), Valeska Soares (1957, Belo Horizonte, el Brasil) i Antoni Tàpies, (1923 – 2012, Barcelona). La proposta gira entorn de la idea de pintura en el seu vessant més tradicional i reflexiona sobre com artistes contemporanis continuen enfrontant-se als corrents clàssics fent ús d'eines i processos propis d'aquestes mateixes.

Les obres dels artistes es despleguen en un espai totalment allunyat de la neutralitat del cub blanc en la qual «l'aparent simplicitat centra l'atenció sense distraccions en la realitat directa de l'objecte» (1), i s'articulen amb altres elements, disposats per l'arquitecte i interiorista Jean Porsche. Aquesta posada en escena ens acosta més aviat a la idea del Saló de París l'origen del qual data en 1673, amb la primera exposició d'art semipública organitzada per Reial acadèmia de pintura i escultura, que va tenir lloc en el Salon Carré (Saló Quadrat) del Louvre. Poques obres alienes a l'esperit tradicional es mostraven en les parets del Saló edició rere edició, situació que va acabar per provocar dissidències i escissions que van tenir com a fruit diversitat en l'escena artística.

One strike, everything is scattered fa referència al gest senzill que suposa efectes significatius. Així, l'exposició pren nom d'una pàgina del llibre infantil Sobre dos quadrats: Compte suprematista sobre dos quadrats en sis construccions (2) (1920) publicat en plena efervescència del suprematisme i el constructivisme pel Lissitzky (3) (1890-1941), en la qual els dos quadrats còsmics trenquen amb tot l'ordre establert i el reconstrueixen al seu antull a partint d'un simple cop. El llibre –més enllà de l'al·legoria política i la metàfora del diàleg entre les concepcions còsmiques del suprematisme i les noves idees constructivistes en el camp tipogràfic– pretenia ser un estímul per al joc actiu animant a compondre, pintar i construir.

D'aquesta mateixa manera, les obres proposades en l'exposició parteixen de pintura que, a través de diferents estratègies, abandona la seva condició clàssica inicial per a resignificar-se i reconstruir-se, articulant així nous discursos i reflexions entorn del mitjà pictòric i les seves cosmologies: Feldmann, amb un humor sorprenent i una intervenció subtil, reconstrueix sistemàticament imatges preexistents –la cara de cap artista en la història és tan recognoscible a l'instant com la de Rembrandt– per a reflexionar sobre la representació i la construcció d'ideologies; en l'obra de Tàpies el joc d'apropiació continua, però no d'una imatge vernacular, sinó de la del retrat del seu propi avi, transformant aquest gest subtil en procaç, agregant una veladura de la seva pròpia iconoclasia per a donar lloc a una imatge inèdita fins avui; Soares per la seva part rescata imatges oblidades –sempre retrats de dones– que en algun moment van formar part de l'univers afectiu d'algú, mostrant-nos només una petita secció, un fantasma de la imatge omesa, sobre una superfície monocroma (4), el revers de la pròpia imatge alterat per l'artista; d'altra banda, Hugonnier indaga en la temporalitat de la pintura, examinant el procés de restauració com alguna cosa que indueix a l'obra d'art a viure en el present com el va fer en el passat, però que en fer-ho, altera els seus efectes, canviant el seu estat i condicions de comprensió; finalment el gest de Perejaume constitueix la ruptura total del quadrat, construint i re-articulant referències a l'obra pictòrica de paisatge, precisament amb els propis elements que la defineixen i delimiten.

Agraïm la col·laboració de Fortes D’Aloia & Gabriel (São Paulo), ProjectSD (Barcelona) i Galeria Joan Prats (Barcelona).

(1) Michael Craig Martin, qui va ser membre del jurat del concurs per a seleccionar als arquitectes per a la Tate Modern

(2) Pro dva kvadrata. Suprematicheskii skaz v 6-tu postroikakh

(3) El Lissitzky (1890-1941), artista, arquitecte, dissenyador, tipògraf i fotògraf rus que va estar actiu en el moviment d'avantguarda que va florir a la Rússia soviètica i a Alemanya, fins que el domini del Realisme Soviètic en 1930 va posar fi a la seva activitat revolucionària. Va influir directament en les innovacions tipogràfiques i publicitàries de la Bauhaus i “de Stijl”. El seu llibre integra completament els efectes tipogràfics moderns amb les seves il·lustracions d'estil suprematista.

(4) Color Field Painting és un estil de pintura abstracta que va sorgir en la dècada de 1950 als Estats Units, presentant superfícies planes i monocromàtiques, en les quals el color era el protagonista, excloent qualsevol narrativa fora de la imatge. Les pintures de Soares afegeixen un element figuratiu extern que emergeix d'aquest pla abstracte.