Christodoulos Panayiotou

On affection

Barcelona
de jul. 20 - de jul. 20, 2017

Full de sala
Instal·lació
Obres

main_noguerasblanchard_christodoulos_panayiotou

NoguerasBlanchard es complau a anunciar la representació de l'obra de Christodoulos Panayiotou, Dying on Stage amb la qual conclou el programa expositiu de On Affection en l'espai de la galeria en l’Hospitalet, ocupant la temporada 2016-2017. Format per una sèrie de posicionaments individuals, aquest projecte col·lectiu ens acosta a pràctiques performatives que emfatitzen l'experiència del cos i la seva capacitat per a afectar i ser afectat. Els artistes participants són: Mercedes Azpilicueta, Fermín Jiménez Landa, Benoît Maire, Jacopo Miliani, Bruce Nauman, Christodoulos Panayiotou i Cally Spooner.

Allò que denominem performance avui dia no és el mateix que va ser en els seus inicis. La pràctica de la performance ha experimentat molts canvis al llarg dels anys, al mateix temps que la supremacia de l'objecte s'ha vist qüestionada. El que no ha canviat és el potencial afectiu dels actes performatius sobre el públic. Afecció és el procés a través del qual l'afecte és transmès entre cossos i no hi ha una distinció clara entre l'individu i el seu entorn immediat. En breu, l'afecte no es pot expressar completament a través del llenguatge i requereix la gramàtica corporal.

Dying on stage és una meditació sobre la impossible representació de la mort sobre l'escenari. Inspirada en la representació que Nureyev va fer en 1991 de la Bayadère- quan ja estava molt fràgil de salut, explora la mort de múltiples formes: de manera literal, metafòrica i simbòlica. A través de la dansa, la lectura i la imatge projectada, l'artista examina els vicis que es troben entre l'espectador, l'actor i els moviments atrapats en l'acció del performance.

Dying on stage ha estat presentat (entre altres) en Stromboli Volcano Extravaganza 2015, en Serpentine Galleries (2015); en Performa 15; i més recentment en el CND (Centri National de la Danse) en Paris, el Nouveau Musée National de Monaco (2017) i el Centri Pompidou (2017). La seva pràctica artística té com a base el performance i ho conjuga amb el vídeo, el so i les instal·lacions. La seva obra se centra en la cerca de la identificació i d'allò que es troba ocult en les narratives visuals.