Mercedes Azpilicueta

On affection

Barcelona
de juny 8 - de jul. 14, 2017

Full de sala
Instal·lació
Obres

main_noguerasblanchard_mercedes-azpilicueta_on_affection

L'artista argentina Mercedes Azpilicueta presenta la cinquena iteració de On Affection, un projecte col·lectiu en l'espai de la galeria en l’Hospitalet que s'allarga en el temps, ocupant la temporada 2016-2017. Formada per una sèrie de posicionaments individuals, aquest projecte ens acosta a pràctiques performatives que emfatitzen l'experiència del cos i la seva capacitat per a afectar i ser afectat. Els artistes participants són: Mercedes Azpilicueta, Fermín Jiménez Landa, Benoît Maire, Jacopo Miliani, Bruce Nauman, Christodoulos Panayiotou i Cally Spooner.

Allò que denominem performance avui dia no és el mateix que va ser en els seus inicis. La pràctica de la performance ha experimentat molts canvis al llarg dels anys, al mateix temps que la supremacia de l'objecte s'ha vist qüestionada. El que no ha canviat és el potencial afectiu dels actes performatius sobre el públic. Afecció és el procés a través del qual l'afecte és transmès entre cossos i no hi ha una distinció clara entre l'individu i el seu entorn immediat. En breu, l'afecte no es pot expressar completament a través del llenguatge i requereix la gramàtica corporal.

El treball de Mercedes Azpilicueta presenta l'ambigüitat d'una subjectivitat personal i sense restriccions que es manifesta en una experimentació amb el cos i amb la qualitat afectiva del llenguatge. En aquesta ocasió presenta una sèrie de treballs que reuneixen la dansa, l'escriptura i la veu a través d'una instal·lació performativa que inclou també vídeos i notacions. Aquest projecte es desplega a partir d'una recerca sobre la noció Spinozeana de la ment i el cos. La sèrie de treballs pren aquest punt de partida històric i al mateix temps el considera des d'una perspectiva contemporània abordant la complexa dimensió política del desig femení: què significa avui dia un cos femení més enllà de la seva reificació i la seva funció reproductiva? i quines són les qualitats afectives que uneixen la veu i el cos?

La mostra presenta una instal·lació on es durà a terme també una performance. El guió, interpretat per la pròpia artista i per una ballarina professional, es compon de fragments de poesia, seqüències rítmiques i paraules de-construïdes. Al seu torn, una peça sonora i amb tints d'humor irromp en l'espai de manera intermitent, convidant a interactuar amb ella. La coreografia, usant una metodologia folgada, porta contingència i dóna lloc a la improvisació, l'associació i al joc.

Al seu torn, al costat de la instal·lació performativa i a manera de notacions, es presenten una sèrie de dibuixos en fil sobre lli i seda que contenen la memòria del treball en viu. D'altra banda, dos vídeos donen compte d'altres maneres d'inscriure la performance. Petó, petonet (2017) és un found-footage que serveix com a punt de partida inicial d'aquesta sèrie en presentar un grup de persones ballant de manera plaent i a l'uníson. Untitled (2017) és un vídeo que presenta moments d'intimitat i allunyament entre dos cossos en moviment. Aquests micro trobades, ja sigui quan els cossos es toquen, quan es miren, quan inspeccionen l'espai, són maneres extrasensorials i intuïtives de percebre i entendre a l'altre.

Mercedes Azpilicueta va néixer en La Plata, l'Argentina en 1981; viu i treballa entre Rotterdam i Milà.

Agraïm la col·laboració de Rijksakademie van beeldende kunsten, Amsterdam