Fran Meana

NoguerasBlanchard presenta Apuntes para una monumentalidad doméstica, primera exposició individual de l’artista Fran Meana (Avilés, 1982) a la galeria. Conformen la mostra una acció realitzada a partir de l’explosió d’artefactes amb pols d’or i una instal·lació.

A Sobre la (im)posibilidad de una guerrilla panteísta (2008), obra resultant d’explotar artefactes a la paret, Meana qüestiona la tradicional idea redemptora del canvi a través dels processos revolucionaris. Aquests originen sentiments oposats; per un costat, desperten la fascinació per la ruptura de l’orde establert, per la voluntat de canvi radical i profund, i per la capacitat de subvertir. Per un altre, provoquen rebuig per la violència amb què es duen a terme les pràctiques revolucionàries. En alguns casos, a aquests fets violents se’ls ha dotat de caràcter sagrat. L’interès de Meana resideix a pensar que existeix un moment d’esperança en el qual es creu que sí que és possible el canvi, malgrat que les revolucions solen devenir en intents fallits per la seva ràpida absorció en l’ordre establert. Al realitzar l’obra en una paret de la galeria, s’invalida la possibilitat de revolució, ja que la galeria, que pertany al sistema institucional, vista com un cub blanc, un lloc segur on passa allò pactat, converteix qualsevol acte revolucionari en paròdia de sí mateix, en una pseudo-revolta. La utilització de pols d’or en l’obra li atorga el caràcter sagrat que Meana vol conferir als moviments artístics que van intentar depassar els límits del museu, traslladant l’art a la vida quotidiana. Material que el caracteritza: vinil i cinta adhesiva.

La peça Volveréis a casa bajo arcos triunfales (2008) fa referència a com els pobles intenten, a partir dels monuments, rememorar la seva història. Tanmateix, els monuments que ens envolten ens són aliens, la funcionalitat que van tenir s’ha transformat en simple decoració, en reclam turístic, perdent el seu sentit primigeni. L’artista construeix la peça dins de la galeria: un arc de triomf realitzat amb caixes de cartró. La producció casolana i el material que utilitza al·ludeixen a la fragilitat dels símbols col·lectius.

Les propostes de Meana en aquesta exposició pretenen generar la il·lusió d’una possible reapropiació dels símbols de poder per tal de subvertir-los. Atorgant-los un tractament domèstic i una qualitat efímera intenta restar-los el seu caràcter sagrat per així tornar-los a la quotidianitat.

Un cop graduat en Belles Arts a la Universitat de Vigo es trasllada a Barcelona. Guanyador del Premi Atlantis d’Arts Plàstiques 2007 i beca Arts Plàstiques Fundació Marcelino Botín 2004-2005. Entre les seves exposicions destaquen 1 1, Museu Abetlló, Mollet del Vallès, Barcelona (2008), Descarga Discográfica, Sala d’Art Jove, Barcelona (2008), Proyecto de una contingencia, CGAC, Santiago de Compostel·la (2007), BAC07: Babylon, CCCB, Barcelona (2007).