Mushrooms on the ruins

Iza Tarasewicz, Olivier Castel, Petra Feriancová, Salvatore Arancio

Madrid
maig 27 - jul. 22, 2017

Comissariada per Borbála Soós, la exposició fou seleccionada per la sexta edició del Curatorial Open Call que organitza la galeria.

NoguerasBlanchard presenta l’exposició Mushrooms on the Ruins, un projecte curatorial de Borbála Soós seleccionat per a la sisena edició del Curatorial Open Call que organitza la galeria.

Com pensen els boscos? Les plantes es comuniquen? Amb què somien els animals? Els éssers humans viuen en les connexions d’un sistema complex d’altres éssers. Potser no és una coincidència que en els contes infantils es refereixi als bolets com a homes petits amb barrets. Antropomorfizar les plantes o pensar en temes que són intercanviables és símptoma d’una cerca de trets i habilitats familiars en el nostre intent d’entendre’ls.

La relació entre fongs i éssers humans, i les històries que es puguin desenvolupar a partir d’aquesta relació, es poden utilitzar com a metàfores per a la nostra supervivència futura. Com va apuntar Anna Lowenhaupt Tsing, és hora de parar esment a la recol·lecció de fongs, no perquè pugui salvar-nos, sinó perquè podria obrir la nostra imaginació quan estem embussats amb el problema de viure malgrat la ruïna econòmica i ecològica.

En la pel·lícula de terror japonesa Matango (1963) dirigida per Ishirō Honda, un grup de persones es converteix en fongs en una misteriosa illa deserta. Es tracta d’amics de diverses professions i estatus social, que deixen enrere la seva vida moderna a Tòquio per a anar a navegar. Naufraguen en una illa deserta, sense un altre rastre humà visible a part d’un segon vaixell abandonat que els personatges determinen que és un vaixell de recerca nuclear. Aquesta nau està colonitzada pels bolets- l’única espècie comestible que creix en abundància a l’illa. En aquesta pel·lícula els fongs són perillosos, provoquen al·lucinacions i embogeixen a les persones, però el més important: consumir-les significa que les persones es transformen lentament en bolets o més concretament en una nova espècie híbrida entre humans i fongs. Els personatges consumeixen i es consumeixen, i eventualment es tornen inseparables de l’illa i el seu paisatge. Només una persona aconsegueix tornar al Japó on conta la seva història, encara que reclòs en un pavelló psiquiàtric. Resumint les seves experiències, assenyala que la ciutat cruel i en auge de Tòquio no és tan diferent de l’illa.

Anna Lowenhaupt Tsing escriu en el seu llibre Mushroom at the End of the World: On the Possibilities of Life in Capitalist Ruins, sobre connexions embullades entre persones i bolets. Trobem històries sobre boscos on els curiosos fongs matsutake que fan olor de tardor prosperen en terrenys que sofreixen pertorbacions humanes. Després de la destrucció de la bomba atòmica a la ciutat d’Hiroshima, el primer que va créixer en el carbonitzat i assolat paisatge va ser el matsutake. Aquests xampinyons ara s’ofereixen a tot el món per un alt preu, la qual cosa brinda oportunitats perquè les persones desplaçades i mancades de poder trobin treball i construeixin una nova vida.

L’exposició traça relacions entre diverses espècies en un paisatge estrany i familiar. És un intent d’obrir un món d’imaginació on tots els altres éssers tenen les mateixes atribucions que els humans, i on les espècies són capaces de convertir-se, o alternativament es transformen els uns en els altres.

El que compartim amb els fongs, o altres éssers vius – ja siguin bacterians, florals, fúngics o animals – és que la forma en què representem el món que ens envolta és d’alguna manera o una altra constitutiva dels nostres éssers. Som inseparables de les nostres espècies companyes, i dependents d’ells per a la nostra supervivència. És una il·lusió de la qual podem desprendre’ns, i mantenir-nos només dins de les fronteres dels nostres cossos, o retirar-nos dins dels murs de les nostres ciutats. O, per contra, el que podem fer és redefinir-nos amb límits adaptables i flexibles; podem començar a entendre els nostres cossos com un lloc de la naturalesa en el passat, el present i el futur. Com a éssers socials, factors econòmics i ecològics som inseparables del món que ens envolta, i consegüentment, el nostre destí està lligat a altres criatures vivents.

Pensant en el paisatge després de l’era del Antropoceno, sobre les ruïnes del capitalisme podem imaginar un nou tipus d’estructura: mentre els éssers humans podrien desaparèixer aviat, deixem enrere un paisatge abatut i pertorbat – un fèrtil perquè els fongs com el matsutake s’imposin. Aquests bolets triaran com a companys a altres tipus d’arbres i boscos, i per tant un nou paisatge estarà cridat a emergir. L’activitat humana, o més precisament, la memòria dels éssers humans es transformarà en fongs, i després en plantes i eventualment en altres espècies noves o híbrides.

 

* Bolets en la ruïna

** Les espècies híbrides no són noves per a Ishirö Honda, ja que va dirigir les primeres pel·lícules de Godzilla en 1954 i 1956.

*** Eduardo Kohn: How Forests Think, Towards an Anthology beyond the Human, 2013. Kohn té una complexa explicació del que significa “representació” en aquest context. La semiosis (creació i interpretació de signes) permea i constitueix el món vivent, i és precisament a través de la nostra semiòtica parcialment compartida que la relació entre espècies és possible, i comprensible analíticament.

 

 

Els nostres agraïments a les galeries Kunstraum, Londres; Croy Nielsen, Viena; Federica Schiavo, Milà; BWA Warszawa, Varsòvia.

Read more

Vistes d'instal·lació

Mushrooms on the ruins

2017
Madrid

Mushrooms on the ruins

2017
Madrid

Mushrooms on the ruins

2017
Madrid

Mushrooms on the ruins

2017
Madrid

Mushrooms on the ruins

2017
Madrid

Mushrooms on the ruins

2017
Madrid

Mushrooms on the ruins

2017
Madrid

Mushrooms on the ruins

2017
Madrid

Obres

Oliver Castel
Book of Animals' Times

2017
Cinta mètrica ultrasònica feta a mida (dispositiu de mà)

Salvatore Arancio
When the Same Organ is Rigorously Compared in Many Individuals, I Always Find Some Slight Variability

2016
Vídeo, so estèreo, 5' 49''

Salvatore Arancio
FDBT 5 (Cracks)

2015
Ceràmica vidriada

Iza Tarasewicz
Arena II

2013-2014
Bolígraf i llapis sobre paper

Iza Tarasewicz
Arena I

2013-2014
Bolígraf i llapis sobre paper

Salvatore Arancio
BF39 Stamm

2014
Ceràmica revestida, resina, pols de bronze

Salvatore Arancio
Glue Pour I

2015
Ceràmica vidriada

Iza Tarasewicz
Arena II

2016
Corda de fibra de cànem feta a mà, silicona

Petra Feriancová
Porífera

2017
Porifera, mànega de goma

Petra Feriancová
Mushrooms on the Ruins

2017
Impressions en blanc i negre en paper Baryta

Petra Feriancová
Untitled

2017

Petra Feriancová
Fungi

2017
Esponges, impressió en blanc i negre en paper Baryta

Rebre més informació d'obres disponibles de Iza Tarasewicz, Olivier Castel, Petra Feriancová, Salvatore Arancio
Més info

DRAG