Francesco Arena

“Abans de res la pedra és. És sempre la mateixa, subsisteix, i el que és més important, colpeja. Encara abans d’agafar-la per a colpejar, l’home ensopega amb ella. Si no sempre amb el seu cos, sí almenys amb la mirada. I percep així la seva duresa, la seva rudesa, el seu poder. La roca li revela alguna cosa que transcendeix de la precària condició humana: una manera de ser absolut. (…) En el seu tamany i en la seva duresa, en la seva forma i en el seu color, l’home troba una realitat i una força que pertanyen a un altre món, diferent del món profà del qual ell forma part.”1

Des de les albors de la humanitat la pedra ha estat un suport que ens ha permès entaular diàleg amb els déus. Els mestres del món clàssic van utilitzar el marbre i les pedres calcàries en les seves obres, concebudes per a ser eternes donada la seva naturalesa. Per a l’Islam la Kaaba (en àrab: *الكعبة, ‘la galleda’), és la primera construcció a la terra, en ella els musulmans situen el centre del món i és on Abraham, el seu constructor, va situar geogràficament el cor de l’home. El culte que s’ofereix a la pedra en moltes cultures d’Orient i Occident, no es dirigeix a la pedra com a material, sinó “a l’esperit que l’habita, al símbol que la sacralitza”2.

En aquesta exposició hi ha un total de 13 obres, totes elles realitzades amb pedra. A través d’elles Francesco Arena planteja un acostament a una altre mode de pensar la temporalitat, una obertura de la noció d’Història, en la qual l’històric i allò personal s’entrecreuen constantment. Realitzades entre 2018 i 2022, les peces de Measured stones, encadenen aquesta infinitat pètria amb altres mesures: les del cos del propi artista (Ash Horizon, Stone Head, Collo i Il dito e la lluna); les d’un objecte (Stair i Cube (Mrs. Dalloway)); o bé una mesura espai-temporal (Marble between 1 year, Granito con minuto (triangolo), La settimana, Senza titolo (un metro di libri letti), Angolo duro (Hommage à la mort de Eva Hesse), Pietra con linea di sigari i Francesco). Així, la reunió del que entenem com a etern i efímer en l’obra de Arena dona lloc a una lectura dels fets del passat que ens permet veure irrupcions en el curs de les coses on només hi havia una línia marcada per causes i efectes.

Parlant sobre l’especificitat del material i la importància que li atribueix Arena comenta: “Una part essencial de la peça és la impressió que un té sobre el material, sobre el procés per a arribar a un objecte acabat i tancat i on la informació està continguda. Gravar una inscripció en pedra és diferent a gravar-la en argila, els materials i les persones involucrades són diferents, així com les històries i els significats que cada material porta amb si mateix.”

1 ELIADE, Mircea, Tratado de Historia de las Religiones. Morfología y dialéctica de lo sagrado, Madrid, Ediciones Cristiandad, 2000, p. 332

2 Ibídem, p. 352