Margins of Ten

Rodrigo Hernández

Barcelona
maig 30 - jul. 20, 2019

Comissariat per Rosa Lleó.

L’exposició Tan ligero, de Rodrigo Hernández (Mèxic, 1983), és l’última del cicle Margins of Ten, comissariat per Rosa Lleó en l’espai de la galeria NoguerasBlanchard en L’Hospitalet. El cicle, que parteix de la coneguda pel·lícula de Charles and Ray Eames Powers of Ten (1975), proposa diferents aproximacions als marges del racional o científic.

Rodrigo Hernández tanca el cicle amb una cosa que concerneix a les lleis de la física però que escapa de l’humà, com és la falta de gravetat i la idea de surar en l’univers. Es defineix com a ingravitació l’estat en el qual un cos que té un cert pes es contraresta amb una altra força, o es manté en caiguda lliure sense sentir els efectes de l’atmosfera. És un estat en què funcions fisiològiques com l’orientació es pertorben lleugerament. L’artista transforma la galeria en un espai infralleu, a través d’una nova sèrie de pintures a partir de l’atmosfera de les novel·les de l’escriptor francès Patrick Modiano, on els seus personatges semblen “tan distants, tan lluny de tot”.

La convenció de la pintura de la qual Rodrigo Hernández més clarament divergeix amb aquesta sèrie és la de la “composició”, concepte original de Leon Battista Alberti. En aquestes pintures, la perspectiva, que normalment té la funció d’unificar als elements de la composició està absent o almenys sembla intermitent. En canvi, l’espai celeste, per principi mancat de resolució, torna al context pictòric en un indefinible; és impossible saber la seva profunditat o la seva dimensió. L’univers, segons aquesta proposta, és l’escenari perfecte d’un arranjament pictòric arbitrari que reemplaça la claredat compositiva per la imprecisió espacial.

A més de la figura que apareix en totes les pintures, les estrelles són també protagonistes d’aquesta sèrie. Newton es va adonar que, segons la seva pròpia teoria de la gravetat, les estrelles haurien d’atreure’s entre si, per la qual cosa sembla que no podrien romandre immòbils. No acabarien, llavors per xocar totes en algun punt? Newton més tard va argumentar que això sens dubte ocorreria si només existís un nombre finit d’estrelles distribuïdes en una regió finita d’espai. En canvi, va raonar, si existís un nombre infinit d’estrelles, distribuïdes més o menys uniformement sobre un espai infinit, això no ocorreria, ja que no hi hauria un punt central al qual totes es dirigissin per a col·lapsar entre si. Aquest argument és un exemple dels paranys que un pot trobar en intentar parlar de l’infinit. En un univers infinit, cada punt pot ser vist com el centre, ja que cada punt té un nombre infinit d’estrelles a cadascun dels seus costats.

Read more

Vistes d'instal·lació

Rodrigo Hernández at NoguerasBlanchard

Margins of Ten

2019
Barcelona

Rodrigo Hernández at NoguerasBlanchard

Margins of Ten

2019
Barcelona

Rodrigo Hernández at NoguerasBlanchard

Margins of Ten

2019
Barcelona

Rodrigo Hernández at NoguerasBlanchard

Margins of Ten

2019
Barcelona

Obres

Rodrigo Hernández
Tan ligero (Infinito)

2019
Oli sobre mdf imprimat
20.32 × 25.4 cm

Rodrigo Hernández
Tan ligero (Caracol)

2019
Oli sobre mdf imprimat
20.32 × 25.4 cm

Rodrigo Hernández
Tan ligero (Cuchara)

2019
Oli sobre mdf imprimat
20.32 × 25.4 cm

Rodrigo Hernández
Tan ligero (Pterosauro)

2019
Oli sobre mdf imprimat
20.32 × 25.4 cm

Rodrigo Hernández
Tan ligero (Suéter, guante)

2019
Oli sobre mdf imprimat
20.32 × 25.4 cm

Rodrigo Hernández
Tan ligero (Langosta)

2019
Oli sobre mdf imprimat
20.32 × 25.4 cm

Rebre més informació d'obres disponibles de Rodrigo Hernández

DRAG