Leandro Erlich

Nogueras Blanchard presenta en el seu espai de Madrid, la seva tercera exposició de l’artista argentí Leandro Erlich (Buenos Aires, 1973). Lost Garden, títol de la mostra així com el d’una de les obres presents a l’exposició, proposa interpretacions i reconstruccions de paisatges que trascendeixen, il·lusòriament, la fisicalitat de les obres i l’espai. La mostra està formada per una instal·lació in situ, quatre escultures i una maqueta.

La poètica d’Erlich s’associa a sofisticades i paradoxals imatges de simple factura. Espais que multipliquen la imatge i alteren la percepció de la realitat, escenaris on l’espectador és, al mateix temps, el subjecte que observa i l’objecte que es observat, instal·lacions lúdiques fabricades a base d’efectes òptics que subverteixen la noció de la realitat com una construcció concensuada. En aquesta ocasió, Erlich presenta un grup d’obres que investiguen les possibilitats visuals i conceptuals del reflex, creant atmosferes fictícies on emplea recursos tant tecnològics com de manufactura ordinària.

Lost Garden, ubicada a una de les cantonades de l’espai, consisteix en una construcció triangular amb dues finestres a la seva façana l’interior del qual conté un jardí. En paraules de l’artista, Lost Garden (2009), aspira a crear profunditat a l’experiència banal dels espais quotidians a la vegada que suggereix un estat de permanent nostàlgia. Al seu interior, uns espais multipliquen la imatge d’unes poques plantes, creant així la il·lusió de l’existència d’un frondós jardí. Com és habitual en les obres d’Erlich, l’espectador queda atrapat en el joc de percepcions i artificis escultòrics encara que l’aparença exterior de la peça contradigui el que percebem del seu interior. La referència del títol a “allò perdut”, en contrast amb la imatge idílica i paradisíaca del jardí, converteix l’obra en una metàfora d’aquest desig per recuperar, eternitzar i reviure un passat.

Dues altres obres conviden a l’espectador a observar a través de finestres. Archaeological Storm (2013) consisteix en una finestra trencada, cuidadosament reconstruïda, des d’on percebem un paisatge igualment fragmentat, nocturn, plujós. Certs moments de llum provocats per trons i llamps descobreixen la silueta d’una ciutat al fons del paisatge. Per la seva part, Window Captive Reflection (2013), reflexa l’atmosfera rutinaria i estàtica de l’interior d’un atelier així com les vistes de la vegetació exterior. La superposició dels dos reflexos en una mateixa imatge, on percebem amb precisió els detalls de l’interior de l’espai i el moviment dels arbres i situa a l’espectador davant un espai atemporal, aliè a la realitat circumdant i il·lusòria del present.

Rowing Boat, Captive Reflection (2013) en contrast amb les peces anteriorment descrites, sintetitza la idea da la il·lusió sense ser necessàriament creada. Dins una finestra, una barca de rems fabricada amb resina es recolza a un mirall. A través del mirall veiem les suposades morfologies orgàniques que provocarien el reflex de l’aigua. Si mirem amb atenció, aquestes morfologies no són un reflex sino que són les formes reals de la barca, de manera que el mirall no preté modificar la imatge sinó descobrir la forma existent.

Per últim, l’obra Monte-Meubles -L’ultimedéménagement consisteix en la maqueta d’una instal·lació realitzada originalment en un espai públic a la ciutat de Nantes. Les maquetes de Leandro Erlich, un híbrid entre objecte artístic i arquitectònic, formen part del procés creatiu, permeten investigar l’espai en una simulació projectual reproduint l’obra a escala. D’aquesta manera, l’artista ens descobreix en els models el mecanisme de les seves instal·lacions i ens permet gaudir dels seus jocs òptics a menys escala, no des de la experiència sinó des de la contemplació.

Lost Garden és una mostra que converteix l’espai de la galeria en un contenidor de múltiples paisatges, reflexos i presències. Finestres que donen pas a jocs visuals que conviden a l’espectador a contemplar a la vegada que qüestionar la naturalesa i construcció d’allò que percep.

Leandro Erlich viu i treballa a Buenos Aires.

Entre les seves exposicions individuals destaquen: In-existence, SongEun Artspace, Seúl, Corea, 2012; Edificio, Usina del arte, Buenos Aires, Argentina, 2012; Two Different Tomorrows, Sean Kelly Gallery, Nueva York, 2011; Leandro Erlich, Galleria Continua, Le Moulin, Boissy-le-Châtel, Francia, 2011; Jardín perdido, Museum of Latin American Art (MOLAA), Long Beach, USA, 2010; PS1, MoMA, Nueva York, 2008; La Torre, Producciones, Museo Nacional de Arte Contemporáneo Reina Sofia, Madrid, 2008. Las exposiciones colectivas recientes incluyen: Echigo-Tsumari Art Triennale, Niigata, Japón, 2012; Una mirada múltiple, Colección de Ella Fontanals-Cisneros, XI Bienal de La Habana, Museo Nacional de Bellas Artes (MNBA), La Habana, 2012; Louvre Abu Dhabi, Gardens of Maharat Al Saadlyat, Abu Dabi, Emiratos Árabes Unidos, 2012; Paris Delhi Bombay, Centre Pompidou, París, Francia, 2011; Modelos para armar. Pensar Latinoamérica desde la Colección MUSAC, MUSAC, León, 2010; Lugar Algum, SESC Pinheiros, São Paulo, 2010; Los Impolíticos, Palazzo delle Arti, Nápoles, 2009; El consultorio del psicoanalista, Fundación Proa, Buenos Aires, 2009; Argentina hoy, Centro Cultural Banco do Brasil, São Paulo, Brasil, 2009; V Liverpool Biennial, Inglaterra, 2008.