Shimabuku

NoguerasBlanchard presenta la tercera exposició a la galeria de l’artista japonès Shimabuku. La mostra es compon de dues instal·lacions: Something that Floats / Something that Sinks (2008), Orion Onion (2008) i el vídeo Leaves Swim (2011).

La bellesa i la poesia de les al·lusions, d’allò que sembla però que no és, recorre tota la mostra. Si bé una part de l’obra de Shimabuku es concentra en la narració d’anècdotes personals, vivències de trobades i viatges, mites i llegendes populars, una altra vessant del seu treball anul·la la narració i posa el focus en la contemplació, embastant objectes i situacions en constel·lacions visuals d’alt contingut poètic.

Something that Floats / Something that Sinks, instal·lació central de l’exposició, consisteix en dues peixeres plenes d’aigua amb tomàquets i altres verdures. Aquesta peça evidencia la naturalitat amb que l’artista ressalta la poesia del quotidià, mostrant l’estranyesa que provoquen certes vivències del dia a dia. En paraules de Shimabuku: “Alguns tomàquets suren i uns altres s’enfonsen. Alguns vegetals suren i uns altres s’enfonsen. Això és alguna cosa que sempre vaig notar mentre cuinava i sempre em va resultar misteriós. De manera que vaig decidir fer una obra sobre alguna cosa misteriosa, deixar-la misteriosa i que les persones l’experimentessin tal qual.” La relació amb el menjar és una constant en la seva obra. Per a Shimabuku art i cuina es relacionen estretament des del moment que tots dos proposen trobades inesperades entre ingredients de diferents procedències per aconseguir alguna cosa deliciosa, bona en si mateix. Materialitzar aquestes trobades inesperades és la base d’obres primerenques com Encounter Between an Octopus and a Pigeon (1993) o més recents com Shimabuku’s Fish and Chips, aquesta última exposada a la galeria l’any 2008.

La poesia de les similituds es posa de manifest en les obres Onion Orion i Leaves Swim, video que dóna títol a l’exposició. La instal·lació Onion Orion, situada a l’entrada de la sala, resulta d’un joc de paraules entre la constel·lació Orió i la seva similitud amb la paraula ceba en anglès (onion), i és per aquest motiu l’artista representa el dibuix d’Orió utilitzant cebes. Per la seva banda, Leaves Swim proposa un espai per apreciar el desconegut des d’una associació poètica: una espècie de cavallet de mar– que sembla un alga– és retratat sota l’aigua en el seu recorregut rutinari.

A través de la seva obra Shimabuku qüestiona el desig per definir el desconegut, suggerint que l’art és un espai per acceptar i admirar l’incomprensible.

Shimabuku (Kobe 1969). Entre les seves exposicions individuals més recients s’incloeixen: Shimabuku, Overbeck Gesellschaft, Lübeck, Alemania (2011); Man should try to avoid contact with alien life forms, Centre international d’art et du paysage de l’île de Vassivière, Vassivière, França (2011); On the water, CAPC musée d’art contemporain de Bordeaux, Burdeus (2011); My Teacher Tortoise, Wilkinson Gallery, Londres (2011); Kaki and Tomato, Air de Paris, París (2010). Entre les seves exposicions col·lectives destaquen: Impossible Community, Moscow Museum of Modern Art, Moscou (2011); Our Magic Hour. How much of the world can we know?, Yokohama Triennale 2011, Yokohama; Somewhere Else, NoguerasBlanchard, Barcelona (2011); Kaza Ana / Air Hole: Another Conceptualism from Asia, The National Museum of Art, Osaka (2011); Arts and Cities, Aichi Triennale, Nagoya City Art Museum, Japó (2010).

La obra Shimabuku’s Fish and Chips serà presentada pròximament a Art Unlimited, Art Basel.