Marine Hugonnier

NoguerasBlanchard presenta en el seu espai a Madrid l'exposició LE CINEMA A L’ESTOMAC de Marine Hugonnier. La mostra és la cinquena que l'artista presenta en la galeria i dóna continuïtat a les seves recerques en torn de temes com la imatge o l'autoria. El títol LE CINEMA A L’ESTOMAC reflexiona sobre la necessitat física del cinema com un “façon d’être au monde” (una manera d'estar en el món) i com una eina de crítica social.

La mostra consisteix en la projecció del film Cinetracts, una compilació de curts a manera de pamflets/fullets polítics en forma cinematogràfica. Els primers Cinetracts realitzats per Marine Hugonnier van ser inicialment concebuts en 2012 per a una comissió de Random Act, un programa de televisió del Channel 4 britànic, per a ser inserits en el flux de programes públics, per a operar entre ells. Amb el temps, el projecte s'ha anat convertint en un diari per a l'artista i en un work in progress.

LE CINEMA A L’ESTOMAC mostra el punt del procés en el qual Marini Hugonnier es troba dins de la seva recerca. Amb ell ens convida a reflexionar sobre la dimensió intertextual que opera en les imatges que folren la nostra quotidianitat a través d'un àlbum de retallades en el qual col·lecciona seqüències preses de la televisió i internet —algunes d'elles modificades i altres sense modificar— a les que anomena Cinetracts. Alguns Cinetracts es van fer en resposta a esdeveniments polítics, uns altres van servir com a plantilla per a futures pel·lícules, però la majoria d'aquestes seqüències han estat el punt de partida per a explorar noves estratègies cinematogràfiques. El títol revisita els Cinetracts realitzats durant la revolució de Maig del `68 a França. En aquest moment, els polítics van tractar d'explotar les protestes obreres i la revolta estudiantil i en resposta, Chris Marker els va oferir les seves eines de producció cinematogràfica. La compilació de curts anònims produïts van ser compilats per a formar els Cinetracts. El seu objectiu consistia a prendre accions revolucionàries directes i servir com agit-prop durant els aixecaments.

L'espai expositiu es torna en un laboratori en el qual conviuen fragments extrets del flux d'imatges que ens envolta amb la intenció de dotar-les d'un sentit crític, amb el projecte secret de trobar el sagrat en el profà. L'aproximació al cinema de l'artista es vincula a la idea godardiana que el turisme és el pecat original d'aquest, ja que tots dos elements ens remeten a llocs en els quals som estranys, a més d'estar històricament associats a la espectacularització del món en convertir-lo en mercaderia, en una col·lecció de punts de vista. A partir d'aquest concepte, Hugonnier tracta de subvertir la manera d'entendre la realitat des de la imatge-mercaderia per a intentar entendre la imatge a través del món proposant el cinema com a eina política efectiva.

La pel·lícula fa convergir idees vertebrals en l'obra de Marine Hugonnier com la col·laboració com a eina de dissidència social, el Feminisme com a batalla guanyada, la pornografia com a règim d'imatges i el metratge de notícies com a forma de ficció. En ell es promou el contrasentit com a resposta directa als esdeveniments polítics.