La mel

Antoni Tàpies

Madrid
nov. 14, 2020 - gen. 30, 2021

NoguerasBlanchard es complau a presentar La mel, exposició d’Antoni Tàpies comptant amb una sèrie d’obres inèdites fins avui. Aquesta exposició, realitzada en estreta col·laboració amb l’estate d’Antoni Tàpies, busca oferir una lectura expandida sobre la significació de l’ús recurrent per part de l’artista d’un material tan específic com és el vernís.

Deseo de miel (Desig de mel)
Selina Blasco

Hi ha mel? Hi ha lletres que la nomenen, i encara que estan dibuixades, com que pertanyen al sistema de lectoescriptura normalitzat, no les veiem de la mateixa manera que les figures, els signes i els gargots que tenen a prop i que sí que detenen la nostra mirada. Anem directament al significat i l’identifiquem en menys d’un segon.

Hi ha, doncs, una substància orgànica complexíssima, fruit del poder de transformar que tenen les abelles. El procés metabòlic que genera la mel a partir dels sacàrids del nèctar de les flors que recol·lecten té lloc en el seu cos de manera natural. Consisteix en una sèrie de cicles en els quals allò que s’empassen se sotmet a l’acció d’enzims produïts pel seu propi organisme, es regurgita nombroses vegades, i es digereix parcialment. Marx considerava que l’habilitat prodigiosa de les abelles, absolutament involuntària, que no requereix del concurs de forces ni d’agents exteriors, era molt superior a la de qualsevol realització dels éssers humans guiada per la ment.

La mel, que reuneix la producció animal i vegetal, encarna el que Maeterlinck deia “meravellós real”, adopta i guarda en si mateixa la capacitat de transformació de l’abella. Així, és matèria vital que es manifesta en diferents estats. Sempre és consistent, però és líquida i, amb el pas del temps és sòlida i, de vegades, cristal·litza. El fred també l’endureix, i la calor la fon. Per tot això, adopta formes diferents: més o menys opaques, més o menys translúcides, més o menys ondulades, llises, rugoses, grumoses. I té lluentor, però no tant com reflex sinó com a llum que emana. Plini diu que el sol ha inventat la mel.

Mai deixa de ser tova i d’estovar. De fet, amb aquesta propietat, quan impregna uns certs cossos sòlids que es deixen amarar (ja siguin dolços o llenços sobre els quals pintar), impedeix que es trenquin. És tova, però no tant com la cera. No es comporta com aquesta: es pot modelar amb cera però no amb mel. La mel no vol ser manipulada. És molt enganxosa, però no es deixa untar fàcilment. S’adhereix als sòlids amb els quals entra en contacte, s’aferra a ells i no vol desprendre-se’n. No és fàcil modelar allò que es enganxós. Les propietats físiques de la mel evoquen maneres d’estar material i afectivament en el món, unes maneres que ara mateix, en aquest moment, sentim que poden cancel·lar-se, que poden ser-nos furtades.

El seu mode, la seva manera de ser, és viscosa. És un fluid que es resisteix al moviment, al desplaçament, especialment si la força de la tracció és exterior. La reologia, que estudia la viscositat, la plasticitat, l’elasticitat i el vessament de tota mena de fluids, defineix la mel, en el seu estat de puresa ideal, com a viscoelàstica. El que més agrada a la mel és deixar-se caure com convé a la seva condició, lentament. S’escorre; és una substància esmunyedissa. Dropping: la mel cau, i es rebel·la davant la nostra voluntat de guiar-la. En la seva caiguda, ni el cos, ni la mà, ni l’eina (si existeix) realitzen o traslladen gestos. No dripping.

La mel conserva: en la mel pura habiten el pol·len, el pròpoli, i micropartícules de cera. La visió a través de la mel és semblant a la de l’ambre. En el fluid de la mel, els sòlids queden atrapats i es conserven incorruptes. Res es dissol en ella. En l’antiguitat, els cadàvers es conservaven cobrint-los o submergint-los en mel per a evitar la descomposició. Plini també diu que el cèlebre Apel·les, quan acabava una obra, li donava una capa molt fina d’una substància anomenada atramentum que la protegia de la pols i la brutícia i que, encara que brillava, donava al mateix temps, de manera imperceptible, un to més apagat als colors massa vius.
La mel és rica i es dóna a si mateixa amb una facilitat extraordinària: sense participar de la cuina, és summament energètica i nutritiva. És abundància. Les abelles, divinitats ctòniques i representació de la maternitat i de la fertilitat per la seva capacitat de portar i donar aliment, produeixen tres vegades més mel de la que necessiten per a sobreviure. La mel és generosa; incorpora el desig de regalar, de donar a canvi de no res (o de molt poc) que tenen les abelles.

La seva dolçor és tanta que permet imaginar altres categories del dolça. Lara Brown crida a una de les seves peces Doucement, una paraula que en francès vol dir lentament. “Llavors”, diu, “fer alguna cosa a poc a poc és fer-ho dolçament, lentament”. La mel fa així.

Com hi ha mel?  Podria haver-hi una transustanciació que produís presència de mel allí on no hi és. En aquest cas, l’evidència de la mel seria material. Seria aquí mateix. Ens enllardaríem amb ella; la deformaríem i deixaríem en ella les nostres petjades. La podríem llepar, sense por d’enverinar-nos. Però pot ser que la màgia no es produeixi, que la transustanciació sigui incompleta, i que calgui usar algun artifici o fer visible el truc. I que aquest artifici sigui el llenguatge escrit en aquest feliç sistema de lectoescriptura que no podem evitar. Però que hi hagi una paraula que nomeni no vol dir, no obstant això, que l’objectiu sigui descriure el que es pretén que estigui. Pot ser que es vulgui convocar una aparició. La paraula és misteriosa, és un conjur i una escriptura desig.

Que hi hagi mel.

Vistes d'instal·lació

La mel

2020 - 2021
Madrid

La mel

2020 - 2021
Madrid

La mel

2020 - 2021
Madrid

La mel

2020 - 2021
Madrid

La mel

2020 - 2021
Madrid

La mel

2020 - 2021
Madrid

La mel

2020 - 2021
Madrid

La mel

2020 - 2021
Madrid

Obres

Antoni Tàpies
La mel VI

1989
Pintura i vernís sobre paper
36.4 × 41.9 cm ( 14 1132 × 16 12 inches )

Antoni Tàpies
La mel XU

1989
Llapis i vernís sobre paper
41.8 × 49.2 cm ( 16 1532 × 19 38 inches )

Antoni Tàpies
La mel V

1989
Llapis i vernís sobre paper
41.8 × 49.2 cm ( 16 1532 × 19 38 inches )

Antoni Tàpies
La mel IV

1989
Llapis i vernís sobre paper
41.8 × 49.3 cm ( 16 1532 × 19 1332 inches )

Antoni Tàpies
La mel X

1989
Pintura i vernís sobre paper
36.4 × 41.8 cm ( 14 1132 × 16 1532 inches )

Antoni Tàpies
La mel VII

1989
Llapis i vernís sobre paper
41.8 × 49.2 cm ( 16 1532 × 19 38 inches )

Antoni Tàpies
L sobre vernís

1990
Pintura i vernís sobre llenç
195 × 130 cm ( 76 2532 × 51 316 inches )

DRAG