Hard Facts

Ignacio Uriarte

Madrid
nov. 16, 2013 - gen. 18, 2014

“les obres d’Uriarte són d’efectes visuals complexos, però de llenguatge senzill: línies, colors i superfícies netes” – Joanna Kleinberg

NoguerasBlanchard es complau a presentar l’exposició Hard Facts de l’artista Ignacio Uriarte. La mostra presenta un conjunt de dibuixos en blanc i negre a gran escala, emfatitzant el vessant més pictòric del seu treball i que són resultat d’una doble exploració del traç estructurat, mecànic i d’aquell més espontani, fruit de l’atzar.

Al catàleg de la recent exposició de Uriarte Line of Work en The Drawing Center, Joanna Kleinberg observa que les obres d’Uriarte són “d’efectes visuals complexos, però de llenguatge senzill: línies, colors i superfícies netes”. Aquesta complexitat visual s’aprecia en obres com Strong Upper and Downer (2013), una trama en vermell i negre realitzada a màquina d’escriure en 24 fulles de paper independents que en el seu conjunt formen una gran ics. Si ens apropem observarem que l’element bàsic del dibuix són símbols de percentatge mecanografiats de tal manera que els vermells semblen descendir mentre que els símbols negres ascendeixen simulant les corbes del mercat de valors.

En The Kingdom (2013), una altra de les peces d’envergadura en l’exposició, ens enfrontem a un joc visual més subtil que rememora peces primerenques d’Uriarte on el reticle d’una fulla d’Excel donava origen a lúdics muntatges visuals (Immer grösser und weniger, immer kleiner und mehr, 2006, *video, 86’). En aquest cas, les cel·les projecten una tercera dimensió de la seva aparença a la mirada de l’espectador a causa que la seva grandària disminueix progressivament de l’extrem dret superior a l’extrem esquerre inferior en un moviment d’expansió i contracció. Traços precisos i compactes condensen l’espai en 9 dibuixos al·ludint a conceptes com la llibertat i l’enclaustrament. The Kingdom, el títol del qual evoca al regne com a estadi de la societat així com estat mental, reflecteix aquesta particularitat de l’obra de Uriarte on idees inspirades en l’avorrit entorn de l’oficina transcendeixen a l’espai amb un enginy extraordinari.

En altres peces un mateix procediment és diferenciat per l’especificitat del material. És el cas de Thicket – warm (2013) i Thicket – cold (2013) on un mar de línies concentrades a la part central i més espaiades cap als laterals resulten completament diferents si s’observen sobre el paper càlid o blanc. Un altre exemple de procediment repetit seria Blot Scriptures 1-3 (2013). Resultat d’una combinació d’atzar i control, la peça consisteix en 3 dibuixos de dimensions considerables replets de taques de tinta negra. Si bé la paraula taca ens remet a la idea de l’accident, en Blot Scriptures 1-3 les taques apareixen acuradament alineades com si es tractés de dibuix mecanografiat a força de punts, per aquest motiu la idea d’accident quedi reduïda als petits esquitxos de tinta entre les taques.

Un dels gestos omnipresents en l’obra de Uriarte és l’acte de dibuixar gargots. Amorfos negros 1-6 (2013) descobreix una altra aparença del mateix gest on el gargot completa una forma ovular que varia d’un dibuix a un altre. L’atracció per la forma oval ja estava present en la peça Black Oval (Video 72’, 2005), una peça que registrava la impossibilitat de la fotocòpia perfecta: 100 fotocòpies tergiversaven la forma original d’un oval negre imprès en un foli. Amorfo 1-6 reprèn la intenció per explorar la imprecisió de la forma repetida des de la sistematicitat del gest i el traç minuciós, evocant, juntament amb la resta de les peces en exposició, la intensitat analògica i mecànica intrínseca en la pràctica d’Ignacio Uriarte.

Entre les seves exposicions personals s’inclouen: Infinity, AMoA-Art House, Austin, EUA (2013); Writing, Interisland Terminal, Honolulu, EUA (2013); Binaries, Utah Museum of Contemporary Art, Salt Lake City, EUA (2013); Line of Work, The Drawing Center, Nova York (2013); Línies Generals, etHALL, Barcelona (2012); Works, Centre d’Art la Panera, Lleida, Espanya (2012); Works, Sala Rekalde, Bilbao; Preferiria no hacerlo, Casa del Lago, Mèxic D.F (2011); The History of the typewriter Recited by Michael Winslow, NoguerasBlanchard, Barcelona (2010); The invention of letters, PICA Perth Institute of Contemporary Arts, Perth, Austràlia (2010); I am making Art, Wilfredo Prieto & Ignacio Uriarte, Taka Ishii Gallery, Kyoto i Tòquio (2009); Tan senzill com una línia o un cercle, Laboratori 987, MUSAC, León (2008). Entre les exposicions col·lectives recents destaquen: Not Yet Titled. New and Forever at Museum Ludwig, Museum Ludwig, Colònia, Alemanya (2013); Trait Papier II Ein Essay zur Zeichnung der Gegenwart, Kunsthalle Palazzo, Liesthal, Suïssa (2013); (Im)material Labour, Art Exchange, University of Essex, Regne Unit (2013); The Miseducation of Anja Major, Transmediale, Berlin (2013); Expanded Drawing, Casal Solleric, Palma de Mallorca, Espanya (2012); Not by default – Post Internet Art aus Berlin, DAM, Berlín, Alemanya (2012); Mitjana-Scape Biennale, HDLU, Zagreb, Croàcia (2012); Video/Choreo, University of Hawaii, Honolulu, EUA (2012); In the Shadow of the Sun, Kunstverein at L40 / Babylon, Berlín (2012). Ha rebut la beca Fundació Marcelino Botín de Producció per a les Arts Visuals, Santander (2008), del MUSAC, León (2006) i CAM Creació Artística (2007).

Ignacio Uriarte (Krefeld 1972) viu i treballa a Berlín.

Read more

Vistes d'instal·lació

Hard Facts

2013 - 2014
Madrid

Hard Facts

2013 - 2014
Madrid

Hard Facts

2013 - 2014
Madrid

Hard Facts

2013 - 2014
Madrid

Hard Facts

2013 - 2014
Madrid

Hard Facts

2013 - 2014
Madrid

Rebre més informació d'obres disponibles de Ignacio Uriarte

DRAG