Juliana Cerqueira Leite

NoguerasBlanchard es complau a presentar Habitual, la segona exposició de Juliana Cerqueira Leite (1981, Yolanda) en l'espai de Madrid.

El treball de Cerqueira Leite gira entorn dels paràmetres del cos i els espais que aquest genera. Les escultures de l'artista donen testimoniatge de la capacitat de l'individu per a transmutar el món que l'envolta, “una forma de no reafirmar el món tal com és, sinó de plantejar una transformació”. Així, usant el seu propi cos com a eina principal, Cerqueira Leite excava, pentina, rasca i empeny els seus materials per a crear formes orgàniques.

Per a aquesta exposició l'artista presenta un conjunt de dibuixos i escultures que parteixen de l'estudi de moviments quotidians, entenent-los com a fruit d'un llenguatge físic codificat, après i integrat en la cultura i que, com molts aspectes de la pròpia cultura, es tornen automàtics.

Els dibuixos són part de la sèrie Repetitive Movements that Make and Unmake the World, en els quals l'artista dibuixa a línia un mateix gest repetit fins a desbordar el seu sentit original. Traduint el gest sobre paper, Cerqueira  Leite comprova com l'acció reiterada i acumulada d'aixecar alguna cosa, de remoure una beguda, obrir una porta o passar pàgines, permet generar un registre sobre el paper les formes del qual suggereixen figures anatòmiques —costelles, ossos, òrgans—, com si l'anatomia del cos humà estigués impresa d’alguna manera en les accions quotidianes que produeix.
En aquesta exposició, Cerqueira Leite ha reprès precisament el gest amb el qual va començar aquesta sèrie el 2016, descrivint diferents maneres de realitzar l'acte de rentar-se les mans. En aquests nous dibuixos som capaços de reconèixer-nos: veiem la palma que rep la caiguda de l'aigua, dits entrellaçant-se i generant fricció, una carícia sobre els artells, un dit menut descontrolat en agitar la mà per a assecar-la a l'aire... Som capaços de reconèixer-nos, encara que aquests gestos, de tan quotidians, tan repetits inconscientment, han esdevingut desconeguts per a nosaltres. Així, a més d'un estudi del moviment, aquestes peces són per a l'artista “una manera de tornar a entendre, de conscienciar-se i familiaritzar-se amb alguna cosa que es fa amb tanta freqüència que mereix ser considerat part del que un és”.

A partir d'aquestes traduccions de moviments tridimensionals al pla bidimensional i la curiositat per la informació perduda en els dibuixos 2D, Juliana Cerqueira Leite afegeix una nova capa al seu cos de treball generant una nova traducció que porta de tornada el dibuix al mitjà escultòric. En aquesta nova sèrie d'escultures es manté la relació de la línia amb la direcció del moviment, generant “no una escultura figurativa representativa, ni un índex de moviment”. L'artista entén aquestes escultures més aviat com un model de moviment, “que transposa la informació perduda en un acte efímer i ràpid a una forma dinàmica, donant prioritat a qualitats específiques com la direcció, l'escala, el flux d'atenció i la memòria propioceptiva, sobre la representació realista dels detalls o l'anatomia de les mans”.

Finalment, l'exposició compta amb dues escultures produïdes en el propi espai de la galeria que descriuen dues accions tan quotidianes com el tombar-se i l'aixecar-se, en les formes del qual es revela el cos de l'artista. “Entre l'absència del meu cos —el subjecte— i l'absència dels objectes —una cadira i un llit—, el que queda és una petjada de la interacció registrada en guix, com si fos un verb”.