Estar a la lluna

Mercedes Azpilicueta, Leandro Erlich, Perejaume, Juliana Cerqueira Leite, Mari Eastman, Joana Escoval, Alicia Kopf, Pere Llobera, Jordi Mitjà, Luna Paiva, Joan Ponç, Pablo del Pozo, José María Sicilia, Antoni Tàpies, Aldo Urbano, Juan Uslé

Fonteta
ag. 07 - set. 26, 2021

Presentem el segon capítol de el projecte conjunt de Bombon, Joan Prats i NoguerasBlanchard, que té lloc de juny a setembre a Fonteta, un petit poble de l’Empordà.

L’exposició, concebuda en dos capítols, reuneix artistes de les tres galeries i de diferents generacions, en una proposta que parteix del concepte empordanès Parar la Fresca (Prendre la fresca), descrit per Josep Pla en el llibre Les Hores, 1953.

 

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Agost: dilluns a diumenge 17-21h
Setembre: divendres a diumenge de 17-21h
altres horaris amb cita prèvia al telèfon (+34) 644 524 969

Cuando sale la luna,
se pierden las campanas
y aparecen las sendas
impenetrables.
Federico García Lorca

 

Potser perquè durant tants segles ha sigut inabastable, ha despertat els somnis més fantàstics, els més passionals i recòndits. El seu encant sempre estarà de part de la nit, de l’ocult i la intuïció, de la clandestinitat i l’excés. La lluna, que dilata i empetiteix els ulls dels gats, que fa pujar i baixar les marees, que infla i desinfla les granotes, ens continua fascinant amb el mateix fervor dels primers temps, tot i que ja l’hem trepitjada tímidament i alguns emprenedors il·luminats planegen construir-hi hotels amb vistes galàctiques. Però no ens enganyem: les ànsies colonitzadores de Jeff Bezos i companyia no aconseguiran apropar o fer més comprensible el misteri de la Llebre Blanca o la Dona Aranya. 

Eternament distant, la lluna ha sigut adorada per bruixes i vampirs, per poetes i endevins. Per més que la ciència intenti conquerir-la, la seva llum mercurial ens projecta alhora cap a passats remots i futurs inescrutables, i ens convida a reflexionar sobre les ombres i els mites de la condició humana. Al llarg de la història l’hem vinculada a la fertilitat i l’inconscient, a la mort i la resurrecció, a la repetició dels cicles de la vida. Les primeres anotacions inscrites sobre artefactes i eines, a l’era del Paleolític, consisteixen en registres lunars. De fet, és molt probable que abans de l’aparició de l’agricultura les societats s’organitzessin d’acord amb un cicle temporal lunar, tal i com han demostrat les investigacions d’Alexander Marshack a The Roots of Civilization. 

A diferència del sol, l’astre omnipotent i constant, la lluna passa per fases, creix i decreix, minva, s’encorba, es transforma. Per aquesta raó hem tendit a representar l’immutable amb el sol (Déu) i allò canviant i material amb la lluna (recordem el regne sublunar i mortal de Plató, el territori del dubte i les ombres). Inevitablement, durant mil·lennis, l’espècie humana ha trobat el seu correlat en el drama de la lluna: néixer, créixer, reproduir-se (la panxa de la lluna plena), morir. Si la sintaxi solar divideix i jerarquitza —W.B. Yeats acusava el sol d’oferir veritats «complexes i artificioses»— la sintaxi lunar barreja i confón les formes, és evasiva, emocional, fluïda. Simbòlicament, la lluna evoca el món imaginatiu, contingent i ambigu de l’existència, en contrast amb els absoluts solars del món ideal de l’ésser. Impossible mirar el sol de cara, impossible dialogar amb la seva presència enlluernadora. La lluna, en canvi, encén els camins des del marge del cel i, en paraules de Lorca, ens mostra sense vergonya les seves «cent cares idèntiques». La il·lusió, el deliri, la quimera, la bogeria, el caos, la dispersió («estar a la lluna»): els atributs de la reina de la nit suggereixen la transgressió de les normes diürnes. 

Liles i blaus elèctrics, grocs llampants i vermells rabiosos, verds fluorescents que brollen de la fosca com un crit que es clava a la consciència. Els colors de la nit esmolen els nervis i l’ull, ens tornen desconfiats, sentim el batec intermitent del perill. 

Un tremolor ens recorre l’esquena: és real, això que hem vist? Podem creure en les imatges i les paraules que apareixen sota la llum freda de Selene? Potser, en el fons, estar a la lluna és una de les formes més fecundes i perplexes d’estar a la Terra, de no donar res per segur, de continuar sospitant i aixecant la mirada cap als secrets insondables de l’univers. 

Gabriel Ventura

Read more

Vistes d'instal·lació

Estar a la lluna

2021
Fonteta

Estar a la lluna

2021
Fonteta

Estar a la lluna

2021
Fonteta

Estar a la lluna

2021
Fonteta

Estar a la lluna

2021
Fonteta

Estar a la lluna

2021
Fonteta

Estar a la lluna

2021
Fonteta

Estar a la lluna

2021
Fonteta

Estar a la lluna

2021
Fonteta

Estar a la lluna

2021
Fonteta

Estar a la lluna

2021
Fonteta

Estar a la lluna

2021
Fonteta

Estar a la lluna

2021
Fonteta

Estar a la lluna

2021
Fonteta

Obres

Mercedes Azpilicueta
À mon seul dèsir

2019
Lli natural, seda natural bicolor, fil
250 × 140 × 4 cm

Perejaume
Nùvols

2001
Impresió
81.5 × 72.5 × 4 cm

Juliana Cerqueira Leite
CYPM

2020
Oli sobre tela
175 × 135 × 8 cm

Antoni Tàpies
Quatre llunes

1994
Tècnica mixta sobre cartró ondulat muntada sobre tela
106.5 × 138 cm

Mari Eastman
Moonlit landscape with Cabin, Kentucky

2020
Oli sobre taula
30.48 × 22.86 cm

José María Sicilia
Light on light

2019
Seda sobre seda y fusta
200 × 100 cm

Julião Sarmento
O Fim do Mundo (3)

2017
Esmalt a base d’aigua i impressió serigràfica sobre paper i cinta adhesiva
101 × 144 cm

Joana Escoval
Rain

2017
Plata
Dimensions variables

Alicia Kopf
Theory of the Interior Regions of the Maximally Extended Spacetime

2019
Tinta sobre paper
85 × 70 cm

Alicia Kopf
New Star Created from Black Hole Repelled Matter

2019
Tinta sobre paper
85 × 70 cm

Juan Uslé
Strindberg in Lorxa

2019
Acrílic, vinil, pigments i dispersió sobre tela
46 × 31 cm

Pablo del Pozo
¿Qué significa la traslación de un cuerpo?

2019
Ceràmica cuita en forn de llenya + so + olor
35 × 35 cm

Aldo Urbano
Lentos mantos, esquemas gloriosos, pequeñas navajas

2017
Oli sobre tela
195 × 145 cm

Pere Llobera
Doble excalibur

2019
Oli sobre tela
97 × 130 cm

Juliana Cerqueira Leite
Lift

2021
Grafit i llapis de color Luminance sobre paper
76 × 56 cm

Richard Wentworth
An abrupt history of distribution

2019
Arxivador metàl·lic, bombona d'heli, cable galvanitzat
130 × 50 × 40 cm

Perejaume
Mar signat

1988
C-print
127 × 133 cm

Leandro Erlich
Silver boat

2019
Acer
140.5 × 52.5 × 18.5 cm

Rebre més informació d'obres disponibles de Mercedes Azpilicueta, Leandro Erlich, Perejaume, Juliana Cerqueira Leite, Mari Eastman, Joana Escoval, Alicia Kopf, Pere Llobera, Jordi Mitjà, Luna Paiva, Joan Ponç, Pablo del Pozo, José María Sicilia, Antoni Tàpies, Aldo Urbano, Juan Uslé
Més info

DRAG