Enric Farrés Duran

NoguerasBlanchard es complau a presentar Empezar por el medio, primera exposició individual de l'artista català Enric Farrés Duran a Madrid.

Empezar por el medio és una exposició d'estructura literària, que gira entorn del Viaje frustrado (2015), pel·lícula realitzada per Enric Farrés Duran durant l'estiu de 2015. Aquí l'artista refà el viatge que narra Josep Pla –cèlebre escriptor i periodista català– en el llibre Un viatge frustrat (publicat en 1927), en el qual ell i el seu amic Sebastián Puig (més conegut com Hermós), van recórrer en 1918 la Costa Brava des de Calella de Palafrugell fins a França en una petita embarcació de vela. Pla descriu minuciosament la travessia, així com els moments memorables viscuts en tavernes i cases de pescadors compartint històries i cançons amb amics i diversos personatges i per descomptat, explica el motiu principal del seu viatge: visitar a uns familiars del Hermós al Rosselló francès. Aquesta finalitat queda truncada pel propi Hermós quan, ja arribats a aigües franceses, divisa el que podria ser un vaixell de guerra i, tement que li reclamin uns permisos de navegació que no té, fa mitja volta i inicia el viatge de retorn. És a partir d'aquest moment quan Pla sospita que potser la principal motivació de Hermós no era arribar al destí, sinó tornar per a explicar-lo, usant el motiu com a excusa.

En la pel·lícula El viaje frustrado Enric Farrés Duran va voler refer, però aquesta vegada arribant a bona destinació, el viatge que va realitzar Pla. Per a això l'artista va idear un sistema de navegació que li oferís altes probabilitats d'èxit: la seva petita ramblera seria remolcada per una gran barca de veles i motor (rèplica de l'embarcació del poeta i editor Carlos Barral) tripulada per un important col·leccionista. D'aquesta manera, en El viatge frustrat es descriu, a partir de filmacions fragmentàries, l'odissea que duu a terme l'estranya parella, navegant en un context vacacional i faltat d'èpica, en la qual la cotidianeidad ocupa gairebé tot el metratge, i com van reaccionant a les dificultats que els esdevenen.

El viaje frustrado constitueix una radiografia d'una ficció, en la qual el concepte de fracàs apareix d'una manera singular i contradictòria: el plantejament de Farrés Duran s'oposa al de l'artista romàntic que s'enfronta en solitari a la naturalesa a la recerca del sublim, anteposant el valor del resultat en detriment de l'experiència. No obstant això, El viaje frustrado analitza la lògica de l'èxit des de la ironia adequant-se a ella i assumint el fracàs de l'artista des del moment en el qual es converteix en el remolcat pel col·leccionista, al·ludint a les dinàmiques de poder, dependència i precarietat en el sistema de l'art. Però també en ser arrossegat, en deixar-se portar, Farrés Duran estableix una relació de simbiosi amb el seu remolcador, perquè mentre aquest ha de prendre totes les decisions determinants per al viatge, l'artista des de la invisibilitat, pot fer altres coses, permetent-se recrear-se en la seva improductivitat, constituint aquest gest un rebuig a la cultura de l'èxit i als models imperants de productivitat des de la pròpia pràctica del no fer res, de deixar passar.

A partir d'aquesta experiència, Enric Farrés Duran ha articulat el cos de Empezar por el medio en forma de peces produïdes durant els mesos de calor de l'any 2018, novament en un context vacacional generant un moviment en espiral entre l'estar treballant i l'estar de vacances. A través d'una metodologia basada en l'observació de l'entorn i movent-se en uns paràmetres que no encaixen en els que la societat assumeix com a símbol de productivitat, l'artista estiuejava construint l'engranatge que forma l'exposició a través de binomis com a superfície i profunditat –Hice la mili de marinero en Madrid (2018)–, visibilitat i invisibilitat –Noche en Venecia (2018)– o la relació entre literatura i la fisicalidad del paisatge –Tú que pasas has de saber (2018)–.

En 1954, Josep Pla va decidir escriure un fals epitafi ficcional al seu amic Hermós, entès com un gènere literari més, començant amb un “Entre 1917 i (…) va viure en aquestes solituds, (…)” i rematant-lo amb un “Si no ha vingut és perquè no ha pogut, o perquè l'han enganyat com a un xinès”. A partir d'això i a través del frottage, Farrés Duran escriu –sense escriure– Tú que pasas has de saber (2018), un poemari que, retornant al discurs la seva utilitat primigènia, dinamita els fonaments de la idea de mort a través de l'humor, alhora que recull el relleu a Marcel Broothaers en la carrera iniciada pel poeta simbolista Stéphane Mallarmé.

Ja immersos en el cos de l'exposició, pot ser que descobrim que algú tira del fil narratiu per a comprovar la versemblança d'aquesta història en Anzuelo sin título (2018), aquest fil s'esvaeix en la seva insincera fisicalidad, però revela al seu torn que alguna cosa reposa sota la superfície, situant-nos precisament en el lloc que ens correspon, el del Gran analfabet. D'altra banda, la relació entre l'artista i col·leccionista emergeix de nou mitjançant una nova tensió en El coleccionista, el artista y todo lo demás (2018), aquesta vegada sense saber qui tira de qui.

Finalment, Farrés Duran ens ofereix un epíleg de l'exposició fora d'ella: Hice la mili de marinero en Madrid (2018), peça d'àudio que ha de ser escoltada navegant a Madrid, concretament en les barques del parc del Retir, on una veu ens revela els intents frustrats d'un viatge definitiu que és avortat, una vegada més, per la promesa d'una cosa que probablement no existeix. És sabut que Pla i Hermós mai van arribar a realitzar el seu viatge. El gran analfabet es mulla trobant objectes en el seu camí cap a les profunditats.

Enric Farrés Duran va néixer a Barcelona, Espanya, en 1983. Viu i treballa a Barcelona, Espanya.

Entre les seves últimes exposicions individuals es troben: Cap de bestiar és meu, Bolit Centri d’Art Contemporani, Girona, Espanya (2018); AMB I CONTRA L'ARXIU, Fundació Alumnes, Ciutat de Mèxic, Mèxic (2018); Una cosa fons que probablement no existeix, Bombon projects, Barcelona, Espanya (2018); Una exposició de mirar, Centre d'Art La Panera, Lleida, Espanya (2017); Biblioteca sense títols, Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, Madrid, Espanya (2017); USELESS#2: Enric Farrés Duran. Paper Playing a Part, 56x45x25 and LACA, Los Angeles, els Estats Units (2017); Una col·lecció heterodoxa, El llegat T.F., Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, Espanya (2014).

També ha participat en exposicions col·lectives, destacant: Biblioteques insòlites, Arts Santa Monica, Barcelona, Espanya (2018); Matèria primera, Fabra i Coats centri d’art contemporani, Barcelona, Espanya (2017); Biblioteques insòlites, La casa encesa, Madrid, Espanya (2017); Passe/Punt mort, Blueproject Foundation, Barcelona, Espanya (2016); Tres coses rares. Història d'una desaparició, Fundació Antoni Tápies, Barcelona, Espanya (2014); La realitat invocable, MACBA, Barcelona, Espanya (2014).