Wilfredo Prieto

NoguerasBlanchard es complau a presentar l'exposició individual El cosmos y la realidad (El cosmos i la realitat) de l'artista cubà Wilfredo Prieto. Aquesta mostra explora alguns temes com la percepció, la dualitat i la connexió entre allò còsmic i allò terrenal. Prieto traça l'origen de l'exposició a una afició col·leccionista, i crea objectes mitjançant l'explotació i transformació de les restes materials de l'entorn directe amb un delicat sentit de l'humor i immediatesa visual. 

El cosmos y la realidad, la peça que dona nom a la mostra, constitueix un collage d'objectes comuns com patates fregides de McDonald’s i segells cubans ordenats a la manera d'una vitrina museística. Partint d'un registre més metafafísic, Prieto reuneix una col·lecció de minerals generant una hipèrbole a la peça Con los pies en la tierra y un globo inflado. Els minerals com a essència terrenal condueixen a l'espectador a les gemmes precioses de la peça contigua El sonido del brillo cuando encandece, que col·locades al costat d'una tecla de piano, suscita simultàniament admiració i una percepció sinestèsica. En aquest camí cap a la veritat, ens trobem amb el so de la lluentor que encandix, és a dir, a vegades la veritat ens pot resultar incòmoda, i fins i tot encegadora. En aquest context, Cenizas de confeti  es presenta com a memento mori, símbol de l'efímera alegria i la temporalitat fins i tot de l'immaterial. El norte y el apareamiento en la primavera mostra una vitrina amb papallones exòtiques dissecades que es compara amb un ventilador d'ordinador, emfatitzant la semblança en forma, llum i moviment.

L'obsessió col·leccionista culmina en l'obra central de l'exposició, El payaso del payaso del payaso, que confronta i rep a l'espectador amb un contundent cop il·luminador: una processó de 200 nassos de pallasso emfatitzen lúgubrement una vasta absència, i la forma en què sovint repetim patrons i comportaments sense detenir-nos a qüestionar el seu significat o el seu valor. A diferència de mostres anteriors com la del Centro de Arte Dos de Mayo de 2011, el sentit del qual radica en el contrast i la creació de disparitats entre les obres, en aquesta exposició les disparitats es generen a l'interior de cadascuna i al·ludeix a la dualitat de la força en la senzillesa.

Aquest text ha estat elaborat en col·laboració amb la intel·ligència artifical ChatGTP, una tecnologia que ja ha poblat les nostres interaccions socials quotidianes a través d'eines com el completat automàtic d'email. Com l'obra de Prieto, aquest text és realitat i ficció alhora, i exposa els codis que condicionen la interpretació del nostre entorn -què és artificial, què és real i perquè ens importa. L'exposició és un esforç més de l'artista per a subvertir la forma en què opera la quotidianitat, entenent allò quotidià com el que més ens conforma més deixem de veure.