Leandro Erlich

Nogueras Blanchard presenta l’últim treball de Leandro Erlich (Buenos Aires, 1973). La seva nova instal·lació El Consultori de Psicoanalista (2005) irromp en l’arquitectura de l’espai galerístic transformant l’escena que altera radicalment la seva percepció de la realitat.

Erlich divideix l’espai de la instal·lació en dues meitats de la mateixa mida, separats per una enorme fulla de vidre. En un dels espais, al qual no té accés el visitant, reconstrueix amb totes les seves característiques formals un consultori de psicoanalista. Reprodueix, amb atenció al més mínim detall, des del divan del psicoanalista fins a una fotografia emmarcada de Freud i un cendrer usat sobre de la taula. El segon espai, que dóna accés a la instal·lació, és un cub negre amb el sostre saturat de llums de neó. A mesura que l’espectador s’endinsa en la sala negra, la seva imatge especular es replica a l’interior del consultori creant així una escena il·lusòria, una endevinalla virtual. Així, El Consultori funciona com un set teatral amb la participació activa de l’espectador en la narració de l’obra.

Les instal·lacions de Leandro Erlich neixen del món quotidià i creen ambientacions on, per mitjà d’un artifici, trastoquen la nostra percepció de les coses com són i com funcionen en el temps i l’espai. En el seu ús de materials reflectants, es detecta una referència a la pràctica de l’conceptual Dan Graham i la seva exploració de la percepció mitjançant jocs d’espais, reflexos de miralls i vidres transparents, creant així un diàleg entre l’espectador, l’espai i l’obra.

Erlich també posa de manifest a El Consultori seu interès per la teoria psicoanalítica. Aquesta lectura part de la metodologia psicoanalítica de Jaques Lacan sobre el narcisisme i la identificació primordial, on ens mostra la constitució del “jo” a través de la imatge, pròpia i aliena, en una relació especular: “El subjecte s’identifica amb alguna cosa que no és, amb una imatge especular fantasmagòrica, amb un imaginari. “