Michiel Ceulers

NoguerasBlanchard presenta la primera exposició personal en la galeria de l’artista belga Michiel Ceulers. La mostra reuneix una sèrie de collages que donen continuïtat a una recerca sobre les condicions específiques de la pintura i els límits de la tradició pictòrica des d’un acostament experimental a l’abstracció.

Els llargs enunciats amb els quals Ceulers sol titular les seves obres potencien un joc semàntic entre el significat i la interpretació. Declaracions filosòfiques, lletres de cançons, cites de pel·lícules o lemes, que intenten narrar l’abstracció pictòrica, per dirigir o confondre la mirada de l’espectador o simplement per intentar traduir lingüísticament la idea de deixar una marca. El títol de l’exposició, traduït com L’encant d’una dona que passeja és sovint directament proporcional al ritme dels seus passos, fa referència al camp semàntic associat al mitjà de la pintura com a presència femenina, “la gran dama de l’art, la musa”. La pintura és en si mateixa un personatge sobre el cual especulem sobre la seva mort i el seu renaixement en diferents moments, com alguna cosa nova que apareix en la història, una figura innascible.

Ceulers intenta despullar de les seves obres la càrrega històrica inherent a la pintura. En parlar dels seus grid paintings observa: “M’interessen les possibilitats de la pintura abstracta perquè està políticament morta. Va fracassar. És com la idea de Malevich en passar dels camperols al quadrat negre i després tornar al figuratiu. No hi ha molt a dir, estem novament en aquest punt zero des del qual em sembla interessant treballar.”

Aquestes peces, creades expressament per a l’exposició, consisteixen en la juxtaposició de fragments de pintures realitzades en els últims anys. Llenços de superfícies rugoses i múltiples marques com a cicatrius del tràfec de les obres per l’estudi de l’artista. Ceulers descriu aquestes obres com un registre de les seves activitats, residus d’un ressò generat pels seus moviments. D’altra banda, el caràcter seriat de cada conjunt de collage, rememora la idea de les tires de pel·lícules (storyboards). L’acte de digerir el passat és per a l’artista una tasca arqueològica personal que incorpora una dimensió espacial i temporal; busca re-activar una línia cronològica que es pot relacionar amb el moviment de les imatges.

La instal·lació que Ceulers ha desenvolupat per a la galeria mostra el seu interès per una morfologia cinematogràfica. Làmines de miralls de doble vista, emprats normalment en interrogatoris, aquí estratègicament situats a l’espai, creen un ressò visual que situa a l’espectador al centre d’una posada en escena a força de reflexos de pintures i la seva pròpia imatge. La instal·lació poc convencional de presentar les peces – suspeses del sostre de la sala, una altra de cara a la paret – suposa una reflexió de l’artista entorn del gènere pictòric i la seva representativitat. Per Ceulers cadascuna de les seves pintures actua com una espècie de reflex del final d’un procés, d’experiències físiques que donen forma als llenços, d’històries ocultes que deixen petjades en la materialitat de les peces i són mostra d’un procés intern i continu que interroga al subjecte en un bucle constant, auto-reflexiu.

Michiel Ceulers (1986, Waregam, Bèlgica) és graduat de la Rijksakademie van Beeldende Kunsten, Amsterdam en 2011 i actualment viu a Berlín. Exposicions recents inclouen Rien de plus qu’un théâtre d’idées fluctuants et donis échos de développements future, Arts Club, Londres (2014); 1986, Johann König, Berlín (2014); Wenn Kneipen–Debatten als Kritik zählen, Nicodim Gallery, Los Angeles (2013); Works to follow, Li Routier, Gant (2013); Fractura 2013 (2013); CIAP, Hasselt, Bèlgica (2013); In–Disciplini, Bonnefanten museum Roermond, Roermond, Països Baixos (2013); en être ET ne pas en être, GeM – Museum voor Actuele Kunst, The Hague (2013); Rasterfahndung, Kunstmuseum Stuttgart, Stuttgart (2012).

Agraint la col·laboració de Nicodim Gallery, Los Angeles.