Shimabuku

La quarta exposició de Shimabuku (Kobe, 1969) en NoguerasBlanchard s'articula entorn del projecte Cuban Samba presentat durant l'última Biennal de l'Havana. La comunicació com un element vertebrador de la seva pràctica artística agafa forma aquí a través de la música. Cuban Samba busca ressaltar la poesia de la vida diària i el ritme del nostre entorn; l'art com a registre de la quotidianitat i una actitud de valoració cap a la improvisació i la coincidència.

Shimabuku va visitar per primera vegada el Brasil en 1999 per invitació de Helmut Batista per a dur a terme una residència a Rio de Janeiro. A partir d'aquí el país tornaria a presentar-se en l'obra de l'artista amb la seva participació en la XXVII Biennal de São Paulo; posteriorment en format de còctel en el seu projecte Sakepirinhas en la Whitechapel Gallery de Londres; o així mateix, com un record del procés creatiu del músic brasiler João Gilberto en l'obra Tomato dipper (2008). El que es presenta en la galeria és, com bé denota el seu títol Cuban Samba, la confluència entre el seu primer contacte amb Cuba i la seva duradora relació amb el Brasil.

També constitueix el viatge un element fonamental en la metodologia de Shimabuku. El seu interès se centra en viatjar a llocs nous i trobar noves maneres de connectar a grups dispars dins d'una comunitat a través d'històries, mites i costums locals. Sovint, com en Shimabuku’s Fish and Xips (2012) proposa trobades inesperades entre objectes dispars, o com en Sunrise at Mt. Artsonje (2008) crea un nou llenguatge per a comunicar a persones de diferents cultures. Shimabuku entén l'art com un joc fantàstic on l'espectador assumeix una responsabilitat activa i participativa, moltes vegades de manera espontània, tant dins com fora de la institució artística.

En l'Havana, Shimabuku va presentar una instal·lació inspirada per una enorme gotera en l'espai expositiu(1) que consistia en unes llaunes velles, de diferents grandàries, situades sota una canonada d'aigua. Les gotes en caure sobre les lunes provocaven un so rítmic que li assemblava a una samba i com li és habitual, l'artista va decidir incorporar la casualitat a la seva obra a través d'associacions poètiques. Després de gravar un vídeo d'aquesta instal·lació, de trama tan surrealista com duchampiana, Shimabuku va viatjar a Rio on va convidar als músics Kassin i Arto Lindsay(2) per a què fessin un remix. Cuban Samba Remix és una instal·lació de tres canals: en la pantalla més petita es mostren les llaunes, en les altres dues es representen els retrats dels músics durant la performance d'aquesta cançó noise pop.

Cuban Samba suposa una reflexió sobre la comunicació i el llenguatge caracteritzada per l'economia de mitjans pròpia de l'art conceptual. En paraules de l'artista: “L'art conceptual se sol percebre com una cerca purament intel·lectual. Però veig la possibilitat de fer art des del cor. Intento pensar amb el meu cor. Penso sobre l'art conceptual com la música i que pot ressonar amb els sentiments”.

(1) Muntanyes amb una cantonada trencada (projecte curatorial de Wilfredo Prieto, Gretel Medina i Direlia Llaç) va tenir lloc en la dotzena biennal d'Havana en una antiga fàbrica de bicicletes.

(2) Kassin és productor musical, compositor i multi-instrumentalista brasiler. Ha produït àlbums de Caetano Veloso, Jorge Mautner, Gal Costa entre altres. Arto Lindsay és guitarrista, productor i compositor experimental americà que va créixer al Brasil durant el moviment Tropicália. Ha col·laborat amb músics com David Byrne i Marisa Monte i artistes com Dominique Gonzalez-Foerster, Phillipe Parreno i Rirkrit Tiravanija