Marine Hugonnier

NoguerasBlanchard presenta l’exposició de Marine Hugonnier, Coverage (blue cyan green yellow red magenta black), on l’artista reprèn i li dóna continuïtat a les idees emprades en la seva coneguda sèrie Art for Modern Architecture. L’artista utilitza la tècnica de collage sobre diaris històrics, i en aquesta ocasió, els diaris seleccionats recorren la història d’Espanya I fets internacionals des dels anys seixanta fins als nostres dies. Cada dia de l’exposició es mostraran diferents diaris, ja sigui individualment o en grup, una estratègia amb la qual Marine Hugonnier introdueix la dimensió temporal en l’espai expositiu.

Com fes en les sèries anteriors, l’artista pren el llibre Line Form Color (1951) de l’artista nord-americà Ellsworth Kelly per composar els collage. Hugonnier retalla les figures geomètriques que il·lustren el llibre i a manera de collage les pega sobre les imatges publicades en la portada dels diaris. D’aquesta forma, l’artista perllonga les idees de Kelly introduint-les en un altre mitjà d’expressió, el del diari imprès, que emmarca la vida quotidiana a manera d’arquitectura. Idees que al·ludeixen a un “art realitzat per a espais i edificis públics que instaurés el projecte utilitari modern d’art al servei de l’arquitectura moderna”. Les fotografies protagonistes de les portades dels diaris són substituïdes pel llenguatge visual abstracte de Kelly, la universalitat del qual s’oposa a l’especificitat dels titulars de les notícies, i el missatge de les imatges queda neutralitzat per les formes sense contingut i colors monocroms. En 2009, Hugonnier va començar a utilitzar paper serigrafiat utilitzant els colors de la carta de Kodak: cian, violeta, magenta, vermell, negre, groc i verd, en Coverage els reprèn de nou. Aquests colors són els estàndards en procediments d’impressió fotomecànic. D’aquesta manera, l’artista formalitza el potencial d’una imatge, al·ludint a la memòria visual de l’espectador i a la consciència col·lectiva. Per Hugonnier, el principi de coverage (cobrir) actua així com “una porta oberta cap a un terreny cultural i emocional”.

Els esdeveniments destacats, tant nacionals com internacionals, no són el resultat d’un estudi historiogràfic, més aviat són fruit de la recerca de l’artista i del fracàs de la mateixa; al no trobar les notícies de determinats successos rellevants en portada va haver d’excloure’ls, i del criteri dels seus col·laboradors a Espanya en seleccionar i descartar fets que ells consideraven rellevants, albirant així una consciència col·lectiva. D’aquesta manera, no es pretén escriure una història oficial, en la qual es privilegiïn certs aspectes o ideologies, el fet d’anul·lar la imatge amb composicions pictòriques de Kelly, adquireix més sentit ja que aquest proclamava que les nítides formes geomètriques de la seva pintura manquen d’esforç interpretatiu i que les imatges han de remetre a si mateixes sense representació.

Més enllà de la bellesa de la pàgina impresa, i les composicions geomètriques precises, l’essència d’aquestes obres radica en l’anacronisme que s’estableix entre el temps present de l’espectador i els collages i el temps passat dels documents. En fer referència a les imatges dels diaris i trencar l’estructura narrativa al presentar-los dia a dia, Hugonnier investiga la realitat de la memòria de l’espectador, si es tracta d’un terreny cultural o un paisatge imaginari.

La sèrie Art for Modern Architecture s’ha exposat al: MoMA Nova York, EE.UU. (2011); Virreina, Centre de la Imatge, Barcelona (2011); Kunsthaus Graz, Austria (2008); 52ª Biennal de Venècia, Itàlia (2007);. Entre les seves exposicions més recents s’incloen: FRAC Champagne-Ardenne, Reims, França (2009); Malmö Konsthall, Suècia (2009); Kunstverein Braunschweig, Alemanya (2009); Musée d’Art Moderne et Contemporain MAMCO, Ginebra, Suïssa (2009); S.M.A.K. Stedelijk Museum voor Actuele Kunst, Gante, Bèlgica (2007); Philadelphia Museum of Art, Filadèlfia, EE.UU. (2007); Fondazione Sandretto Re Rebaudengo, Turín, Itàlia (2007); i el Kunsthalle de Berna, Suïssa (2007).

L’artista vol agrair la col·laboració a: A la Premsa d’aquell Dia, Zaida Trallero, Grégoire Pujade Laurraine, Segolene Walle i Marion Chamoral.

Marine Hugonnier (París, 1969) viu actualment a París.