Rafel G. Bianchi

Rafel G. Bianchi (Olot, 1967) presenta la seva primera exposició a NoguerasBlanchard sota el títol Tira còmica. La peça central de la mostra és una estructura metàl·lica de la qual pengen tres gronxadors units per un eix central titulada Un anglès, un francès i un espanyol. La segona part de l’exposició gira entorn d’una sèrie de retallables de paper que recreen tots els elements d’un joc de minigolf.

Un anglès, un francès i un espanyol és la representació d’un conflicte. L’estructura del gronxador només permet l’ús compartit si prèviament s’ha arribat a un acord entre els tres usuaris. Amb el títol de la peça, Bianchi fa referència al començament del clàssic acudit on els tres protagonistes participen en una acció comuna però normalment amb diferents resultats. L’escenificació en l’espai d’una activitat lúdica on l’espectador com a participant actiu no pot evitar entrar i formar part d’aquesta. El joc visual com a fil conductor en l’obra de Rafel G. Bianchi queda de manifest en Un anglès, un francès i un espanyol en la construcció d’una estructura que en primera instància sembla inutilitzable. La sensació de sorpresa i confusió davant una situació aparentment quotidiana però alhora contradictòria són superades mitjançant la racionalització del problema, un cop eliminat el risc, desapareix el conflicte. Un dibuix de tres vinyetes formant una tira còmica completa el projecte Un anglès, un francès i un espanyol. Bianchi escenifica un acudit gràfic en què un personatge (una caricatura del mateix artista) practica un recorregut emocional a cada vinyeta, del qüestionament a la frustració, repetint la mateixa situació en què es troben els jugadors en els gronxadors.

Minigolf és un projecte que mostra el procés de creació d’un joc de retallables de paper que prenen com a referència el joc de minigolf. L’elaboració de tots els elements que construeixen l’escena s’han dibuixat i acolorit manualment, mostrant l’interès de Rafel G. Bianchi en l’error i la correcció de l’error. Els inevitables i irreversibles errors que es produeixen obliguen a l’artista a incorporar des d’una perspectiva poètica i / o metafòrica o re-dibuixar la imatge. Per Bianchi aquest mètode suposa un enriquiment del resultat discursiu, encara que no formal, del treball en l’ampliació de les seves lectures i per tant dels seus sentits. El producte final d’aquest procés són els fulls de retallables fotocopiades i col·locades sobre una taula, on l’espectador pot portar-i un cop finalitzada l’exposició, imprimir-des d’una pàgina web. En aquest sentit, l’artista fa un desplaçament que parteix del dibuix, espai creatiu al qual s’associa l’empremta de l’artista, per exhibir mitjançant un format analògic i popular, com és el de la fotocòpia i finalment presentar-lo en la seva versió digital.

Tot en la producció recent de Bianchi té un caràcter lúdic i absurd. L’artista expressa així la seva inquietud sobre la posició de l’artista en la societat i qüestiona la seva relació amb les institucions d’art. L’autoretrat caricaturitzat de l’artista reapareix freqüentment en la seva obra, com podem veure en aquesta exposició en el seu dibuix Bufó. Bianchi expressa amb aquests treballs la sensació de desorientació i frustració en què està immers no només l’artista sinó també l’ésser humà en general.

Rafel G. Bianchi ha exposat recentment a Altadis, Palais de Tòquio, Paris (2005) i Dibuixos Avui, CAC, Malaga (2004).

Actualment viu a Barcelona.