
Juan López realitza una obra específica per l’espai, amb una projecció de vídeo i dibuix mural. L’influència del graffiti, el llenguatge publicitari o el còmic és constant a les seves intervencions, les quals transformen l’espai en escenaris urbans.
NoguerasBlanchard presenta la primera exposició individual de Juan López (Alto Maliaño, Cantabria, 1979) a la galería. L’artista realitza una obra específica per l’espai, amb una projecció de vídeo i dibuix mural. L’influència del graffiti, el llenguatge publicitari o el còmic és constant a les seves intervencions, les quals transformen l’espai en escenaris urbans.
A la instal·lació Catalonia is hot Spain (2009), López ha decidit submergir la galeria en una piscina olímpica. Mitjançant vinil i cinta adhesiva, materials que ha adoptat en el seu treball pel seu caràcter efímer i flexible, i d’aquesta manera s’allunya de la permanència implícita dels materials utilitzats pel grafitti, aconsegueix modificar l’espai galerístic i convertir-lo en un escenari totalment diferent. La intenció de l’artista és modificar l’arquitectura a través de la tècnica del dibuix mural, a on també integra el vídeo com a un element més, amb la finalitat de suscitar noves experiències d’allò quotidià. No obstant això, els seus exercicis murals no tan sols els realitza a espais interiors també realitza accions al carrer a on mitjançant el discurs publicitari i manipulant tanques publicitàries, cartells, pòster, etc. aconsegueix redibuixar nous significat. És així com en aquesta ocasió extreu el logotip d’una marca esportiva NB (New Balanç) convertint-lo en un motiu per a ornamentar la sanefa que recorre el perímetre de la piscina olímpica, i al mateix temps serveix com sigles de la galeria
La pràctica de Juan López pren com referencia les subcultures urbanes relacionades amb moviments juvenils. D’aquesta manera, el llenguatge icònic del còmic o el graffiti, es colen en les seves instal·lacions descrivint amb elles poesies urbanes i transmetent missatges més irònics i mordaços que idíl·lics i utòpics. Com el missatge que subjeu en aquesta instal·lació, on l’artista irònicament convida als galeristes i col·leccionistes que es llencin a la piscina amb ell.
Després de graduar-se en Belles Arts a la Universitat de Cuenca es trasllada a Barcelona com a resident a Hangar, Centre de Producció d’Arts Visuals (2005). Entre les seves exposicions destaquen Hoy no aspiro a nada a Espai 13, Fundació Joan Miró, Barcelona (2008); Spider Lab, a LABORAL Centre d’Art i Creació Industrial, Gijón (2007); la mostra d’Art Injuve en el Cercle de BBAA de Madrid (2007); Existències en el MUSAC (Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó) (2007); Per a la teva tara, en el Centre d’Art Santa Mónica de Barcelona, (2005); Estuve en Toledo y me acordé de ti Espai Contemporani Archivo de Toledo; One ‘n’One, Casa Encendida de Madrid. Ha rebut beques de creació de la Fundació Marcelino Botín, Santander (2004-2005) i premis com Altadis de Artes Plásticas (2007). Recentment apareix citat a la publicació The Younger than Jesus Artist Directory, Phaidon. Viu i treballa a Madrid.