Can’t Hear My Eyes

Nogueras Blanchard presenta Can’t Hear My Eyes, exposició comissariada per Niekolaas Johannes Lekkerkerk (Rotterdam, 1988) i seleccionada a la segona convocatòria del Curatorial Open Call organitzada per la galeria.

Can’t Hear My Eyes reuneix un grup d’obres escultòriques i pictòriques que enfatitzen les qualitats i valors matèrics de l’art. Obres que en el seu aparent estaticisme evoquen una interpretació basada en allò sensorial que no requereix necessàriament d’explicacions anecdòtiques o circumstancials. El títol de la mostra al·ludeix a la impossibilitat d’arribar a un enteniment empíric, sensorial i mental complet, per això l’espectador es veu obligat a activar maneres de percepció a partir de les qualitats tàctils i físiques de les peces i a identificar la performativitat inherent als materials emprats que fan referència al íntim procés de “crear”.

En paraules del comissari, el fet que ens hem acostumat cada vegada més a consumir la informació mitjançant dades concretes basades en fonts transparents, verificables (comprobables, democràtics); així com l’augment de definicions clares per referir-se als sistemes que ens envolten, ha donat lloc a una incongruència entre les obres d’art i la manera general de concebre i organitzar les nostres vides. La cultura de la pressa en la que ens desenvolupem arrossega varies problemàtiques, entre elles la falta de temps per relacionar-nos amb l’art i, gairebé més preocupant, el reclam a que l’art operi únicament amb els codis de la cultura de la informació actual i que que sigui llavors un art funcional, efectiu, pràctic, comunicatiu i comprensible.

Can’t Hear My Eyes proposa una evaluació de la postura de l’espectador- el testimoni i el perceptor de l’esdeveniment: l’espai, l’exposició, les obres d’art- situant, en primer pla, la potencialitat de la percepció i la distribució d’allò sensible per mtjà de “mostrar, no expicar”. D’aquesta manera, evita dispositius didàctics i explicatius amb la finalitat d’enfatitzar, i potser estimular, models de percepció cap a les superfícies de le sobres d’art, les seves qualitats tàctils i característiques materials. d’aquí que la exposició no s’estructuri al voltant d’un tema específic, sinó que és el resultat d’una analogia d’enfocaments i pràctiques artístiques on les obres formen la exposició a través d’una espècie d’auto organització interna. EL procés esdevé sobre tot de les obres en si mateixes i dels propis espais.

La exposició es presentarà simultàniament als espais de la galeria de Madrid i barcelona i forma part del projecte Jugada a 3 Bandas.

Niekolaas Johannes Lekkerkerk viu i treballa entre Londres i Rotterdam. Està llicenciat en Història de l’Art i CUltura Visual per la Universitat de Utrecht i va obtenir un màster en comissariat de Metropolitan university de Londres en conjunt amb Whitechapel Gallery. Ha treballat a varies insitucions incluint el SMBA (Stedelijk Museum Bureau Amsterdam) y DRAF (David Roberts Art Foundation). Entre les seves exposicions recents es troben: Artists of the No, Projektraum Viktor Bucher como parte de Curated by_Vienna 2012, Vienna (2012); Reading Complex, Seventeen Gallery, The Government Art Collection, The Showroom, AND Publishing, Londres (2012); Swedenborg Epic., Brockmer House, Londres (2012). Ha editat l’antologia i el catàleg hipotètic None of the Above (2011) sobre comissariat en clau de ficció. Entre les seves publicacions recents s’inclouen: Untitled (Constants Are Changing) sobre la obra de Felix Gonzalez-Torres, publicat en 2010. Recentment va rebre el premi inaugural Demergon Curatorial Award establert per Demergon Daskalopoulos Foundation for Culture and Development a Grecia y Whitechapel Gallery de Londres.