
Música per a ser sentida interiorment. Pintura per a ser vista interiorment. Invisibilitat. Com Bach cec va escriure música, i com Beethoven sord la va compondre, com Rembrandt cec va pintar, així, en prospecte més que en una volta al passat diré que el que jo em proposo fer és tractar de NO VEURE per a veure profundament, en una trasfiguració simbòlica, en l'escassa visualitat d'un món inaprehensible pels sentits.
Elena Asins, 1988
NoguerasBlanchard es complau a presentar Canons, una exposició individual de l'artista Elena Asins (Madrid, 1940 - Navarra, 2015), pionera de l'art digital a Espanya. De formació autodidacta, Asins va co-fundar la Cooperativa de Producció Artística i Artesana, un grup paral·lel a l'expressionisme abstracte lligat al corrent avantguardista del constructivisme. En 1969, l'artista també va passar a formar part del Centro de Cálculo de la Universidad Complutense de Madrid, on va començar a investigar amb la computadora com a instrument de creació artística.
Al llarg de la seva carrera, Asins va desenvolupar un mètode de treball estructuralista influenciat per la semiòtica, la lògica matemàtica, la teoria de la informació i la poesia concreta. Les seves obres monocromàtiques i geomètriques, creades a partir d'algoritmes i sèries numèriques, pretenien crear noves estructures de pensament; un món autònom, allunyat del simbolisme, basat en l'ordre i la puresa formal del moviment. Un acostament radical a l'art conceptual que va dotar a la seva obra d'una naturalesa provocativa.
Aquesta exposició reuneix diferents obres de la sèrie Canons, uns dibuixos produïts digitalment que rendeix homenatge a les formes canòniques de Johann Sebastian Bach, per qui l'artista tenia gran admiració. La passió d’Asins per la música i la seva temporalitat va jugar un paper clau en el desenvolupament de les seves obres, que igual que les partitures musicals, estan codificades. En aquestes composicions pictòriques es pot apreciar la seva obsessió per l'ordre en la col·locació de les notes en el compàs, els ritmes, els silencis, la repetició i la mutació.
Agraïm la col·laboració de galeria Altxerri, Sant Sebastià.
Elena Asins (Madrid, 1940 – Azpíroz, Navarra, 2015) va ser precursora de l'art conceptual a Espanya i pionera en l'aplicació digital a les arts plàstiques i creació basades en algorismes. Va desenvolupar una intensa carrera que va culminar amb dos grans premis, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2006) i el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (2011), i una exposició antològica al Museu Nacional Reina Sofia aquell mateix any. La seva obra es troba a museus i col·leccions privades i públiques, com al Reina Sofia, el Museu d'Art Abstracte de Cuenca, el Museu de Belles Arts d'Àlaba, l'Institut Valencià d'Art Modern, el Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerní de Vilafamés, la Fundación Banesto, la Col·lección Unión Fenosa, el MACA (Museu d'Art Contemporani d'Alacant) o el Museu de Belles Arts de Bilbao, entre altres.