Ester Partegàs

NoguerasBlanchard presenta la primera exposició individual a una galería de Barcelona d’Ester Partegàs (la Garriga 1972). Barricades conté una sèrie d’obres que limiten entre la pintura, el dibuix i la escultura, i que exploren els espais públics urbans i la cultura del consum; temes aquests centrals en la pràctica artística de Pategàs.

L’obra de Partegàs està informada principalment pels elements genèrics que constitueixen el nostre paisatge urbà, com bosses de deixalles, plafons d’anuncis, caixers automàtics, arbres o bancs per a seure. A Barricades s’endevinen, a travers de capes d’esmalt negre, transparències i colors, imàtges superposades de contenidors i papereres saturats i vessant el seu contingut. Els contenidors de brossa són uns objectes universals reconeguts en la vida urbana contemporània, emperò, més que assenyalar un producte o un sistema en concret, Partegàs els emplea com a signe de comportament a la nostra societat que porta informació descriptiva de l’individu que el fa servir i la seva capacitat per a “utilitzar i tirar” continuament. L’espai que ofereixen els contenidors de Barricades no és suficient, simbolitzant així la saturació de la informació i un excès de consum, desbordant i inconscient.

La dramàtica escala dels objectes representats i el joc de reflexes fa que l’espectador se senti físicament inclòs en ells, i que es qüestioni la vulnerabilitat del cos humà a l’hora d’interioritzar l’excès de desperdici que la nostra cultura produeix. Partegàs explica de la següent forma aquests treballs: “el que m’interessa en les deixalles de Barricades es allò d’antropomorf, i no tan sols a nivell físic sino, i sobretot, a nivell polític i emocional. Les frases que he inclòs en aquests dibuixos a manera de subtítols fan que la brossa, o millor dit la `situació-brossa-de-cada-cantonada´ que s’hi representa pugui relacionar-se de manera més psicològica amb el ciutadà/espectador: què més llencem al cap del día? Quines coses donem per fetes, gastades, insufucients, desperdiciables? De què ens agradaría realment desfer-nos?… Això és el que va quedant enrere cada día, i si com a barricada ens impedeix el pas, com a desperdici es fa una muntanya”.