AXOLOTLISMO

Daniel Steegmann Mangrané, Jacopo Miliani, Oreet Ashery, Wu Tsang, Zin Taylor

Madrid
maig 23 - jul. 25, 2015

Comisariat per Sabel Gavaldón, apuesta exposició és el resultat de la quarta edició del Open Call que organitza NoguerasBlanchard.

 

 

 

 

 

Un home anònim s’inclina enfront de l’aquari del Jardin donis Plantis a París. Visita aquest lloc gairebé diàriament i amb freqüència es passa el matí sencer amb la cara pegada al cristall. Al novembre de 1902, Rainer Maria Rilke va estar en el mateix jardí botànic i més tard hauria de plasmar en un conegut poema la seva impressió d’una pantera tancada en una gàbia, per a la qual semblava haver-hi “mil barrots / i després dels mil barrots cap món”. Però al protagonista del nostre relat a penes li interessen els felins ni la resta de mamífers. Les criatures que capten la seva atenció són uns petits amfibis que semblen completament indiferents al seu tancament dins de l’aquari. Es tracta de axolotls, una espècie de salamandra la vida de la qual transcorre en estat larvari, esperant pacientment una metamorfosi que no ha d’arribar.

Li fascina la seva quietud i la falta d’expressió en els seus petits rostres asteques. Una mirada d’esfinx que no obstant això li resulta estranyament familiar. Pot ser solament es tracti de la fonètica indígena del seu nom —ax-ol-oh-tl—, la difícil pronunciació per als europeus li porta records del continent on va néixer. Però aquestes criatures semblen retornar-li la mirada des d’una profunditat insondable. I d’alguna manera sap que ells també ho saben. Fins que un dia s’adona horroritzat que porta una bona estona, uns minuts, o pot ser unes hores, observant el seu propi rostre pegat al cristall de l’aquari. Ara és un axolotl. I sembla impossible que pogués entendre’s amb l’home inexpressiu que el mira a través del cristall. El seu pensament és ara un pensament dins de l’aquari. De sobte està segur que els altres axolotls ho saben. Ells també han de pensar, si bé ho fan en silenci. Aquest pensament amfibi no li resulta del tot aliè. Potser està simplement projectant una intel·ligència humana als seus semblants? Però ara que habita un altre cos, encara pot dir que és un home? I el rostre familiar que l’observa des de l’altre costat, què sap en realitat? Poden si més no aquests enormes ulls no-amfibis reconèixen la seva persona des de fora de l’aquari?

L’exposició AXOLOTLISMO represa un relat de Julio Cortázar —Axolotl, 1956— que va tallar la distància entre observador i observat. En aquell relat enigmàtic, l’escriptor argentí convidava al lector a pensar més enllà de la dicotomia entre subjecte i objecte. Es podria abordar aquest tipus de ficció com una metodologia. Una estratègia de tall perspectivista que obre la possibilitat d’un qüestionament radical d’aquelles nocions que ens constitueixen com a persones i subjectes de dret. Inspirant-se en l’escriptura amfíbia de Cortázar, aquesta exposició busca una línia de fuga a l’humanisme i les seves exclusions, a través del treball d’artistes l’obra dels quals parteix d’una sensibilitat materialista i la pràctica on explora diferents formes de altertat radical on l’humà es desdibuixa.

Esdevenir amfibi no és un canvi de substància, sinó un exercici d’imaginació política. Un exercici per al qual cal posar-se en el lloc d’una alteració que és sempre múltiple i variable, dibuixant un escenari en el qual cap punt de vista està en posició de reclamar un monopoli sobre la veritat. A fulls del axolotl, la idea de naturalesa humana es desdibuixa i la civilització no és una altra cosa que un aquari. El AXOLOTLISMO no té un llenguatge propi; parla en idiomes inventats en altres llocs. El AXOLOTLISMO no és una altra forma de pluralisme antropològic, sinó ontològic. El AXOLOTLISMO no busca una comprensió absoluta del món dels altres, sinó multiplicar el nostre univers a través del seu.

El AXOLOTLISMO no és més que una ficció, si bé té la seva pròpia història. La d’aquells que no són humans encara i la d’aquells que no ho són del tot, però també la d’aquells que ja no són solament humans. És per tant una història d’esdevenirs. Una història que es posa en marxa cada vegada que algú, en algun lloc, perd la seva forma per a esdevenir dona, esdevenir nen, esdevenir animal, esdevenir ramat, esdevenir indígena, esdevenir boig, esdevenir amfibi, esdevenir menor, esdevenir col·lectiu, esdevenir imperceptible, esdevenir imprecís… Les històries del axolotlismo es concreten en trobades monstruoses i interseccions impossibles. Històries d’èxode i transmutació, dissolució i passatge, fluxos de desig i línies de fugida que desborden l’individual i es resisteixen a prendre una identitat estable.

Aquesta exposició és el resultat de la quarta edició del Open Call que organitza NoguerasBlanchard.

Read more

Vistes d'instal·lació

AXOLOTLISMO

2015
Madrid

AXOLOTLISMO

2015
Madrid

AXOLOTLISMO

2015
Madrid

AXOLOTLISMO

2015
Madrid

AXOLOTLISMO

2015
Madrid

AXOLOTLISMO

2015
Madrid

AXOLOTLISMO

2015
Madrid

AXOLOTLISMO

2015
Madrid

Obres

Wu Tsang
Shape of a Right Statement

2008
Vídeo HD, auriculars
Dimensions variables

Daniel Steegmann Mangrané
Morfogénesis / Cripsis

2015
Dibuix en aquarel·la sobre paret
Dimensions variables

Daniel Steegmann Mangrané
------ -- -- --------

2015
Instal·lació de so de 8 canals i graveta (rosa valència), mínim de 35 metres quadrats
Dimensions variables

Zin Taylor
A Structure for Language onto an Organic Form 014

2011
47.5 × 38.5 cm

Zin Taylor
A Structure for Language onto an Organic Form 019

2011
47.5 × 38.5 cm

Oreet Ashery
Cómo matar a un cerdo

2015
Performance i pintura sobre PVC
Dimensions variables

Zin Taylor
A Structure to Filter a Room (Curve, Line, Dot)

2014
Drap de guix, CPVC, pintura
Dimensions variables

Jacopo Miliani
Dire e detti

2013
Projecció de 49 diapositives
Dimensions variables

Rebre més informació d'obres disponibles de Daniel Steegmann Mangrané, Jacopo Miliani, Oreet Ashery, Wu Tsang, Zin Taylor
Més info

DRAG