Nogueras Blanchard es complau a anunciar Pavo Realengo en una exposició de Rafael Pérez Evans (Màlaga, 1983).
Durant el període colonial fins a poc abans de la fi de l'Imperi, el Brasil es va caracteritzar per un sistema de producció basat en l'esclavisme que treballava, gairebé íntegrament, en enginys sucrers. Els llocs on malvivien els esclaus es deien ¨senzalas¨, aquestes eren construccions molt simples fetes generalment de fusta i fang i no posseïen divisòries, només palla en el sòl per a dormir. Explica la llegenda que a l'abril de 2004 a Rio de Janeiro (el Brasil) un paó albí va ser brutalment assassinat al parc situat en el centre de la ciutat. L'animal pertanyia a un grup de transsexuals que exercien la prostitució en aquell lloc. Dies després van trobar el cadàver de l'agressor crucificat en una de les tanques del parc.
Aquests dos moments diferents en el temps li serveixen a Rafael Pérez Evans per a construir una nova narrativa. Pavo Realengo és una acció en la qual l'artista reactiva el rumor ressuscitant metafòricament al gall d'indi i el col·loca en la galeria convertida en un ¨senzala¨ utilitzant estructures realitzades amb canyes de sucre que remeten als enginys. Durant uns dies el gall d'indi resideix en el ¨senzala¨ transformant la seva vivència en una acció performativa. Aquest gest li permet a l'artista donar visibilitat a una història que va quedar fora de circulació afegint així un nou capítol a un relat oral d'una ciutat en la qual lo realment cru s'entrellaça amb el mitològic. El Brasil concentra un dels majors índexs de morts transfòbiques en el món, segons el Grupo Gay de Bahía. Aquesta realitat macro, l'odi i homicidi cap a dones trans, connecta amb un fet micro, la mort del gall d'indi albí mascle assassinat. Les trans es van identificar amb ell per ser estrany però de bellesa exuberant. L'animal funciona també com a al·legoria d'una realitat social marginal on aquests grups de dones sobreviuen i lluiten en un context d'hostilitat.
L'artista convida al públic a transitar per l'espai i cohabitar amb el gall d'indi. Per a accentuar l'experiència d'estranyament, Evans col·loca un efecte lumínic, inspirat en la pel·lícula Querelli de Fassbender, que banya de tonalitat taronja el lloc aconseguint així una atmosfera artificial des del cromàtic. Si en un primer moment la llum càlida genera un imaginari tropical caracteritzat per l'exòtic i el plaer, aquest es torna, al costat de la presència majestuosa del paó, en una experiència crepuscular on l'espectador queda travessat per la brutalitat de la història. Realengo en portuguès significa marginal, allò allunyat de la reialesa; el gall d'indi malgrat ser reial queda relegat a la misèria, en paraules d'Evans “quan estàs envoltat de lletjor la bellesa és inapropiada”.
La pràctica de Rafael Pérez Evans recull mètodes de recerca de l'etnografia. Li interessa “excavar” i treure a circulació històries perdudes, gestos, imatges i rumors locals per a re-eleborar-los formalitzant-los en instal·lacions, performances, imatges i objectes i així construir narratives de micro-resistències dins d'una nova historiografia.
Pérez Evans va ser recentment nominat al Premi Miquel Casablancas en la modalitat de projecte. Les seves exposicions més recents inclouen Despina (Rio de Janeiro), Lekka & Perikleous/Stoa Zerbini (Atenes), Galeria Yusto Giner (Marbella), Paratext, Hangar (Barcelona). Formar part del Projecte Gazua (Rio de Janeiro) i és fundador del projecte Romita 26 (Ciutat de Mèxic). És resident en Hangar Barcelona, també ha realitzat residències en Xarxa Studios (São Paulo) i Alt (el Brasil).
Instal·lació
