Marine Hugonnier

NoguerasBlanchard presenta al seu espai de Madrid l’exposició Apicula Enigma de la artista Marine Hugonnier. La mostra consisteix principalment en una projecció en 35 mm del film homònim. Apicula Enigma (2013), inspirat entre altres referències en el llibre La vie des abeilles (1910) de Maurice Maeterlinck, dóna continuitat a una sòlida poètica de la imatge en moviment concentrada en explorar la’antropologia de la mirada, investigant com las subjectivitats y las tecnologies de la mirada creen discursos, construeixen relats y donen forma al nostre entorn natural i social.

El film s’inicia amb el brunzit de les abelles i un pla obert mostrant el camp florit, després d’un parell de minuts s’escolta el murmuri: “Nature doesn’t tell stories” (“La naturalesa no explica histories”) i a continuació es mostren imatges de les abelles volant al voltant del seu rusc. Aquest començament, introdueix la postura de Hugonnier en contra els convencionalismes que comprometen la imatge i la narració dels documentals sobre la vida salvatge, i la seva intenció per apropar-se a la intimitat d’aquests paisatges des de el que seria la perspectiva real. Per això, durant el procés de filmació, es van evitar conscientment les tècniques i artefactes com l’antropomorfisme, les estructures narratives fixes i el “voyerisme”, utilitzats a la realització de documentals d’naimals am la finalitat d’eliminar les distències entre el subjecte observat i el públic.

Rodada a Àustria, a les montanyes Koshuta del sud de Carinthia, Apicula Enigma és un assaig del documental d’animals que intenta reflexar, amb la major veracitat possible, l’entorn natural d’un rusc d’abelles. El vol de les abelles al voltant del rusc, la recol·lecció del polen, l’eixam, són alguns dels moments observats a la pel·lícula.

Així com altres projectes de Hugonnier, el procés de realització forma part de la pròpia narrativa de l’obra. Segons explica l’artista, “mantenir la veritat dels fets en el discurs narratiu implicava filmar l’equip de rodatge i el procés de realització de les imatges, i sobre tot la distància entre l’equip i les abelles”. Si per Serdre Daney «El cine m’ensenya a tocar amb la mirada la distància on l’altre comiença», llavors aquesta pel·lícula és una manera de trobar més distàcia, de trobar una manera de crear imatges de les abelles, sense que la proximitat destrueixi l’enigma del seu entorn. La traducció literal de “Apicula Enigma” seria “l’enigma de les abelles”. Per això es pot considerar, també, una oda a la observació sense un imperatiu narratiu, que potencia la poesia de la imatge sense artificis.

Entre les múltiples referències associades al film val la pena mencionar la metàfora del rusc com a model ideològic per les utopies socio-polítiques com a concepte clau per certs àmbits de la intel·ligència artificial i que constitueix, a més a més, una coneguda estratègia d’atac utilitzada a conflictes militars convecionals o a la “ciberguerra”.

Entre les seves exposicions personals d’inclouen: Index, Estocolmo (próximamente); FRAC Champagne-Ardenne, Reims, Francia (2009); Malmö Konsthall, Suecia (2009); Kunstverein Braunschweig, Alemania (2009); Musée d’Art Moderne et Contemporain MAMCO, Ginebra, Suiza (2009); S.M.A.K. Stedelijk Museum voor Actuele Kunst, Gante, Bélgica (2007); Philadelphia Museum of Art, Filadelfia (2007); Fondazione Sandretto Re Rebaudengo, Turín, Italia (2007) y Kunsthalle Bern, Berna, Suiza (2007). Exposiciones colectivas recientes: Counter-Production, Generali Foundation, Viena (2012); Shock of the News, National Gallery of Art, Washington DC (2012); Poule!, Fundación/Colección Jumex, México (2012); Unfinished Journeys, The National Museum of Norway Museum of Contemporary Art, Oslo (2012); ART AND PRESS, Martin Gropius-Bau, Berlín, Alemania (2012); I Am Still Alive: Politics and Everyday Life in Contemporary Drawing, MoMA Nueva York, comisariada por Christian Rattemeyer (2011); 1979, Virreina Centre de la Imatge, Barcelona, comisariada por Carles Guerra (2011); Badlands: New Horizons in Landscape, MASS MoCA, Massachustets, comisariada por Denise Markonish (2008); Then the Work Takes Place, Kunsthaus Graz, Graz, Austria (2008); 52ª Bienal de Venecia, Italia, comisariada por Robert Storr (2007).

Marine Hugonnier (París, 1969) viu i treballa a Londres.

Apicula Enigma es presenta simultàniament a Contour, 6th Biennial of Moving Image, Mechelen, Bèlgica (comissariada per Jacob Fabricious) fins el 6 de noviembre.

La pel·lícula també ha estat seleccionada pel festival de cinema documental CPH:DOX – Copenhagen International Documentary Film Festival (Dinamarca) el novembre.